[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cotobade - Viquipèdia

Cotobade

De Viquipèdia

Cotobade
Escut de Cotobade
(En detall)
Localització
Ajuntament de Cotobade
Ajuntament de Cotobade
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
Espanya
Galícia
Pontevedra
Pontevedra
Predom. ling. gallec
Superfície 135,2 km²
Altitud n/d
Població (2007)
  • Densitat
4.608 hab.
34,08 hab/km²
Coordenades Coordenades: 42° 28′ N, 8° 28′ O
Sistema polític
Nuclis
• Alcalde:

1
Manoel Loureiro Adán (PsdeG- PSOE)
Codi postal 36110
Web

Cotobade és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Pontevedra. Limita amb els municipis de Campo Lameiro, Cerdedo, Forcarei, A Lama, Ponte Caldelas i Pontevedra.

Evolució de la població de: Cotobade - des de 1900 fins 2004 -
 1900  1930  1950  1981  2004
  7.978   7.969   7.671  6.031   4.644 4.658
Fonts: INE i IGE

(Els criteris de registre censal variaren entre 1900 i 2004, i les dades de l'INE i de l' IGE poden no coincidir.)

[edita] Parròquies

Aguasantas (Santa María), Almofrei (San Lourenzo), Borela (San Martiño), Carballedo (San Miguel), Caroi (Santiago), Corredoira (San Gregorio), Loureiro (Santiago), Rebordelo (San Martiño), Sacos (Santa María), San Xurxo de Sacos (San Xurxo), Tenorio (San Pedro), Valongo (Santo André) i Viascón (Santiago).

[edita] Història

El poblament d'aquestes terres de Cotobad va començar en època bastant antiga, com testifiquen l'abundància de restes arqueològiques repartits per tota la seva geografia. Així mateix, queden restes de l'època romana en la calçada de O pé da Múa. Entre els antics monuments històrics, es vaig poder trobar en el munti Castelo -que s'estén pels límits de Borela, Carballedo, Tenorio i Viascón- la torre que en altre temps s'anomenava "Couto do Abade", de la quin tot just queden vestigis, i les restes del castell de Tenorio, que a la fi del segle XV pertanyia al senyor de Soutomaior i comte de Camiña: Pedro Madruga, i que va ser derrocat pels "irmandiños". Aquest castell va resistir el setge de Pedro Álvarez de Soutomaior, quan va regressar de la seva estadia a Portugal, defensat tenaçment per Gómez Pazos de Probén, al com, segons la llegenda, finalment va trair un esclau musulmà revelant els punts febles de la defensa, pel que Manuel de Brito al comandament de cent "besteiros" va aconseguir entrar en el castell donant mort als seus defensors.

En el segle X es va fundar el convent de benedictins de Tenorio. La bona posició estratègica d'aquest va provocar que caigués en mans del Comte de Camiña, qui va destituir al seu abat, Pedro de Tenorio, substituint-lo per un monjo de Lérez.

Des dels anys 20 del passat segle l'ajuntament de Cotobade va viure una profunda regressió demogràfica producte de l'emigració (en la seva major part a Brasil, Mèxic i Argentina) que no va ser corregida fins a l'any 2005. En aquesta data, per primera vegada en gairebé un segle, el creixement vegetatiu de la població va ser positiu (això és, per primera vegada va haver un creixement del nombre d'habitants). En la recent història democràtica, Cotobade ha tingut tan sol dos alcaldes, Jose Ramón Abal Varela (Partit Popular), que ja era regidor sota el règim franquista i, des de l'any 2003 Manoel Loureiro (PSdeG-PSOE), que governa en l'actualitat en coalició amb el BNG.

[edita] Galeria d'imatges

Municipis de la Província de Pontevedra
A Cañiza | A Estrada | A Guarda | A Illa de Arousa | A Lama | Agolada | Arbo | As Neves | Baiona | Barro | Bueu | Caldas de Reis | Cambados | Campo Lameiro | Cangas | Catoira | Cerdedo | Cotobade | Covelo | Crecente | Cuntis | Dozón | Forcarei | Fornelos de Montes | Gondomar | Lalín | Marín | Meaño | Meis | Moaña | Mondariz | Mondariz-Balneario | Moraña | Mos | Nigrán | O Grove | O Porriño | O Rosal | Oia | Pazos de Borbén | Poio | Ponte Caldelas | Ponteareas | Pontecesures | Pontevedra | Portas | Redondela | Ribadumia | Rodeiro | Salceda de Caselas | Salvaterra de Miño | Sanxenxo | Silleda | Soutomaior | Tomiño | Tui | Valga | Vigo | Vila de Cruces | Vilaboa | Vilagarcía de Arousa | Vilanova de Arousa