La forza del destino

De Viquipèdia

La forza del destino
Coberta de la primera edició bilingüe del llibret de La forza del destino, Sant Petersburg 1862
Títol original:
Llengua original:	italià
Gènere:
Música:	Giuseppe Verdi
Llibret:	Francesco Maria Piave
Font literària:	Don Alvaro o La Fuerza de Sino (1835), d’Ángel de Saavedra, Duc de Rivas
Actes:	quatre
Època de composició:
Estrena:	10 de novembre de 1862
Teatre:	Teatre Imperial de Sant Petersburg
Estrena Liceu:	21 de desembre de 1872
Personatges:
El Marquès de Calatrava (baix) Leonora, la seua filla (soprano) Don Carlo di Vargas, el seu fill (baríton) Don Álvaro, pretendent de Leonora (tenor) Curra, donzella de Leonora (mezzosoprano) Preziosilla, una jove gitana (mezzosoprano) Mayor (baix) Mestre Trabuco, un traginer i venedor ambulant (tenor) Pare Guardiano, un franciscà (baix) Germà Melitone, un franciscà (baríton) Un cirurgià (baix) Camperols, criats, pelegrins, soltats i frares. Cor

La forza del destino (La força del destí) és una òpera de Giuseppe Verdi. El llibret va ser escrit per Francesco Maria Piave, basat en el drama castellà Don Alvaro o La Fuerza de Sino (1835), d’Ángel de Saavedra, Duc de Rivas, amb una escena adaptada de l’obra Wallensteins Lager, de Friedrich von Schiller.

Va ser estrenada al Teatre Imperial de Sant Petersburg, el 10 de novembre de 1862.

Després d’algunes revisions, va ser representada l’any 1863 a Roma (amb el títol de Don Alvaro) i poc després a Madrid (amb la presència al teatre del mateix Duc de Rivas). Més tard es va estrenar a Nova York i Viena (1865), Buenos Aires (1866) i Londres (1867).

Verdi va fer una altra revisió, amb addicions del llibretista Antonio Ghislanzoni, que va estrenar-se a La Scala, Milà, el 27 de febrer de 1869. Aquesta darrera ha esdevingut la versió estàndard que habitualment es representa.

La forza del destino forma part del repertori operístic habitual. N’hi ha un gran nombre de gravacions discogràfiques i es representa molt sovint.

[edita] Sinopsi Argumental

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Lloc: Espanya i Itàlia

Temps: al voltant de 1850

[edita] Acte I

Don Álvaro és un jove noble procedent de les colònies americanes espanyoles (presumiblement de Perú) que és en part de sang indígena i que s’ha establert a Sevilla, on no és massa conegut. S’enamora de Leonora, la filla del marquès de Calatrava, qui ha decidit que la seua filla ha de casar-se amb un home de la més elevada posició. Leonora, coneixent les intencions de son pare, i profundament enamorada de Don Álvaro, determina fugir amb aquest, ajudada per la seua donzella Curra. En el moment de la fugida té el sobtat desig d’acomiadar-se de son pare. Inesperadament son pare apareix i descobreix Don Álvaro, a qui tracta de matar. Don Álvaro, per tal de deixar clara la puresa de Leonora, decideix rendir-se al marquès. Dissortadament la seua pistola es dispara de forma accidental ferint de mort al marquès, que mor maleïnt la seua filla. Don Álvaro fuig.

[edita] Acte II

El alcalde, alguns traginers i Don Carlo de Vargas, germà de Leonora, es troben en una posada del poble d’Hornachuelos. Don Carlo busca Don Álvaro per venjar la mort de son pare i està didfressat com un estudiant de Salamanca, sota el nom fictici de Pereda. Arriba Leonora, vestida d’home. Durant el sopar, Preziosilla, una jove gitana llig el futur a uns joves i els exhorta a allistar-se a l’exèrcit i marxar a la guerra per a la llibertat d’Itàlia, el que tots acorden fer. En un bell sol, Don Carlo els narra la mort de son pare. Leonora el sent i pot escapolir-se per evitar que el seu germà la descobrisca. Es refugia en un monestir, dient-li a l’abat el seu nom vertader i confesant-li la seua intenció de romandre-hi la resta de la seua vida com a eremita. Després que l’abat l’haja previngut de les proves que haurà de superar, marxa a la cova que serà la seua llar.

Enrico Caruso i Rosa Ponselle en el quart acte de 'La forza del destino'

[edita] Acte III

Mentrestant Don Alvaro s’ha allistat a l’exèrcit espanyol sota el nom de Don Federico Herreros. Una nit salva la vida de Don Carlo, que també es troba a l’exèrcit sota el nom de don Felix Bornos. Endevenen amics íntims i lluiten plegats en la batalla. En un dels encontres, Don Alvaro resulta ferit, i creient-se a les portes de la mort confia a Don Carlo una cartera que contè un lligat de cartes que hauran de ser destruïdes si mor. Fa jurar a Don Carlo que no llegirà les cartes; però aquest comença a sospitar del seu amic, obre la cartera i troba un retrat de la seua germana. En aquest moment un cirurgià manifesta que Don Alvaro es recuperarà de les ferides. Don Carlo es mostra content, perquè podrà venjar-se de la mort de son pare. L’escena canvia a un camp prop de Velletri (Itàlia), on Don Carlo i Don Alvaro es baten en duel. Don Alvaro creu que ha matat el seu oponent. Per expiar la culpa, Don Alvaro decideix ingressar en un monestir.

[edita] Acte IV

Don Àlvaro ha ingressat al monestir d’Hornachuelos, prop de la cova on Leonora du una vida d’eremita sota el nom de Pare Rafael. Don Carlo arriba ja guarit de la seua ferida i obliga a Don Álvaro a lluitar de nou. Trien com a lloc el terreny situat al costat de la cova de Leonora, i Don Carlo resulta ferit de mort. Álvaro demana ajuda a crits i Leonora, reconeixent la seua veu acudeix. Veient el germà moribund s’inclina cap a ell, i aquest l’assassina amb el seu punyal. Don Àlvaro se suïcida despenyant-de des d’unes roques pròximes, abans que apleguen els monjos entonant un Miserere.

[edita] Bibliografia

The Opera Goer's Complete Guide. Leo Melitz. Edició de 1921.

[edita] Àries destacades

Pace, Pace, mio Dio
Solenne in quest'ora
La Vergine degli angeli
Urna Fatale

[edita] Llibret

Llibret (italià)

[edita] Vegeu també

Llista d'òperes més importants

Òperes de Giuseppe Verdi

Categoria: Òperes de Giuseppe Verdi