[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Macbeth (òpera) - Viquipèdia

Macbeth (òpera)

De Viquipèdia

Macbeth

Lady Macbeth, per George Cattermole
Títol original: Macbeth
Llengua original: italià
Gènere:
Música: Giuseppe Verdi
Llibret: Francesco Maria Piave, revisat per Andrea Maffei
Font literària: Macbeth de William Shakespeare
Actes: 4
Època de composició: 1847
Estrena: 14 de març de 1847, segona versió (en francès) 21 d'abril de 1865
Teatre: Teatre de la Pèrgola de Florència, segona versió Teatre Líric de París
Estrena Liceu: 1 de juliol de 1848
Personatges:
  • Macbeth, general del l'exèrcit del rei Duncano (baríton)
  • Banco, general del l'exèrcit del rei Duncano ( baix)
  • Lady Macbeth, esposa de Macbeth (soprano)
  • Dama de Lady Macbeth (mezzosoprano )
  • Macduff, noble escocès, Senyor de Fiff (tenor)
  • Malcolm, fill de Duncano (tenor)
  • Fleanzio, fil de Banco (personatge mut)
  • Metge (baix)
  • Un servent de Macbeth (baix)
  • Sicario (baix)
  • Araldo (baix)
  • Ecate, deesa de la Nit (ballarina)
  • Bruixes, missatgers del rei, nobles pròfugs escocesos, sicaris, soldats anglesos, bards, esperits, aparicions.

Macbeth és la desena òpera de Giuseppe Verdi. El llibret, basat en Macbeth de William Shakespeare, va ser obra de Francesco Maria Piave, però en part va ser reescrit i revisat per Andrea Maffei.

Taula de continguts

[edita] Gènesi i característiques generals

Macbeth (o Macbetto com s'estimava anomenar-la el compositor amb un íntim afecte) va ser composta per Giuseppe Verdi l'any 1847 – el mateix any en què va compondre I Masnadieri sobre llibret d'Andrea Maffei – sobre llibret de Francesco Maria Piave per al Teatro della Pergola de Florència, on va ser estrenada el març d'aquest any.

La complexa estructura del drama shakesperià en cinc actes va ser sintetitzada, no sense dificultat, per Piave, en una estructura de quatre actes. Tot i axò, la posada en escena resulta difícil, atesos els nombrosos canvis d'escena i les complexes ambientacions; per exemple les dues escenes ambientades en el bosc, en les introduccions del primer i darrer actes. També s'hi troba una certa incongruència en les dues parts de l'acte tercer: la Gran Escena de l'aparició i el duet "Ora di morte e di vendetta". Però, malgrat tot, s'ha de reconèixer la mestria de Piave en la redacció i el seu, si més no difícil, respecte al text de Shakespeare.

A Macbeth s'evidencia encara un Verdi molt arrelat en les formes tradicionals, amb una partitura que subdivideix les seqüències melodramàtiques en pezzi chiusi (peces tancades), com Cavatines, Gran escena, sextet, duet o recitatiu. Aviat, amb La Traviata i Un ballo in maschera, Verdi abandonarà aquesta estructura, produint partitures més homogènies.

El tema, molt estimat per Verdi, qui admirava Shakespeare, es presenta molt ben articulat des del punt de vista de les veus. En efecte, l'esquematització dels personatges en grups de bonsMalcolm, Macduff, Banco – i dolentsLady Macbeth, Macbeth – es reflecteix en la manera de cantar. Els primers canten plegats, amb els cors, i amb declamacions patètiques, que respona l'ideal del just en l'òpera del vuit-cents. Els segons, sobetot Lady Macbeth, canten "sottovoce" i amb tonalitats fosques, expressament indicades per Verdi en la mateixa partitura.

[edita] Personatges

[edita] Lady Macbeth

Lady Macbeth és el personatge més maligne de l'òpera, i és de fet la instigadora dels delictes comesos per Macbeth. Verdi la fa cantar o amb aguts desagradables o en foscos i inquitants greus, aplegant rarament al Si "sopra il rigo", nota extremadament freqüent en les parts per a soprano de Verdi. Així, exlcosa l'ària del primer acte Vieni, t'affretta, seguida de la cabaletta Or tutti sorgete, força brillants, les altres àries tenen un to lúgubre i inquietant. Prova d'això és l'acompanyament de La luce langue, que es desenvolupa en terceres ascendents i descendents en tonalitat menor, o bé l'ària del sonambulisme. Lady Macbeth necessita una veu molt greu per a una soprano, però amb tot això, provista de destresa per als passatges aguts i ràpids. Es conta que Verdi, amb ocasió de l'estrena al Teatre de la Pergola, va dir que Lady Macbeth havia de posseir una veu desagradable i arrossegar-se per l'escenari; més un dimoni que una dona.

[edita] Macbeth

Macbeth requereix un viril baríton, qui són confiades pàsgines brillants i al mateix temps de gran introspecció; per exemple en el duet Due vaticini o en l'ària final Pietà, rispetto, amore.

[edita] Les bruixes

Les bruixes son el mitjà que ha eligit el destí. Apareixen dues vegades: a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer. En la primera aparició assumeixen un caràcter irònic i gairebé grotesc. El l'acte tercer, on fan palés el seu misteri com artífexs del destí amb tons lúgubres, però encara amb gràcia i sensibilitat, sobretot en el ballet Ondine e silfidi.

[edita] Posada en Escena

[edita] Sinopsi argumental

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[edita] Acte I

A Escòcia. Macbeth i Banco es troben de retorn d'una victoriosa batalla contra els insurgents. Troben un grup de bruixes que els fan una profecia: Macbeth serà senyor de Cawdor i després rei, i també els fills de Banco regnaran. La primera profecia s'acompleix de sobte: arriba un missatger que porta el nomenament reial. Després, al castell de Macbeth s'espera la vinguda del rei. L'esposa de Macbeth, sabedora de la profecia i amb desig de precipitar-la, incita el seu espós a assassinar el rei.

[edita] Acte II

Macbeth assassina el rei. El fill del rei, Malcolm n'és acusat i obligat a fugir a Anglaterra. Ara, Macbeth és rei d'Escòcia, i l'esposa vol desfer-se de Banco i del seu fill Flaenzio, per evitar que s'acomplisca la profecia. Aconsegueixen assassinar el primer, però el segon pot fugir. Durant un banquet, l'ombra de Banco ve a espantar Macbeth.

[edita] Acte III

Inquiet, Macbeth torna al bosc de les bruixes per tal d'interrogar-les. El veredicte és obscur: romandrà rei d'Escòcia i absolutament invencible fins al moment en què el bosc de Birnam avance contra ell. Mentrestant Lady Macbeth l'incita a assassinar l'esposa i fills de Macduff, qui amb Malcolm està peparant a Anglaterra un exèrcit contra Escòcia.

[edita] Acte IV

L'exèrcit invasor arriba en secret sota el comandament de Malcolm i Macduff. Reunits en el bosc de Birnam, els soldats es camuflen col·locant-se al damunt rames d'arbres del bosc. Després la tropa marxa a la batalla. Lady Macbeth, passeja en somnis pel castell; els remordiments la martiritzen fins la mort. Macbeth fa front a l'invasor, però cau mort en duel. Es realitza així la profecia de les bruixes.

[edita] Passatges cèlebres

  • Che faceste, dite su, cor de bruixes (Acte I)
  • Nel dì della vittoria, romança de Lady Macbeth (Acte I)
  • Mi si affaccia un pugnal?, escena de Macbeth (Acte I)
  • Schiudi, Inferno, la bocca, concertant (Acte I)
  • La luce langue, romança de Lady Macbeth (Acte II - segona versió)
  • Si colmi il calice, concertant (Acte II)
  • Tre volte, cor de bruixes (Acte III)
  • Ballet (Acte III - segona versió)
  • Ondine e silfidi, cor i ballet (Acte III)
  • Ora di morte e di vendetta, duet de Macbeth i Lady Macbeth (Acte III)
  • Patria oppressa, cor de pròfugs (Acte IV)
  • Ah, la paterna mano, ària de Macduff (Acte IV)
  • Una macchia è qui tuttora, ària de Lady Macbeth (Acte IV)
  • Pietà, rispetto, amore, romança de Macbeth (Acte IV)
  • Macbeth, dov'è?, cor de la victòria (Acte IV)

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços Externs

Òperes de Giuseppe Verdi

Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893)