Sicari
De Viquipèdia
Sicari o Sicarii ve del plural llatí de Sicarius, que significa "daga" referint-se al home que porta la daga o un assassí de contracte o encàrrec.
És un terme aplicat, en dècades anteriors a la destrucció de Jerusalem en el 70 a.C, als defensors jueus (insurrectes), que procuraren expulsar els Romans i els seus partidaris de Judà, Segons Flavi Josep en la seva obra Antiguitats judaiques (xx.208) ens diu: “Quan Albinus arribà a la ciutat de Jerusalem, assegurar la pau en la terra, exterminant la major part del Sicari.”.
Sicari es l'assassí que mata per encàrrec o contracte. Els sicaris recorrien al assassinat per obtenir el seu objectiu. Sota la capa amagaven la sicae, o daga petita, de la que rebien el seu nom. En les assemblees populars, particularment durant el peregrinat-ge al temple, apunyalaven els seus enemics (romans o simpatitzants romans). Literalment, Sicari significava “home-daga”.
[edita] Rebel·lió jueva
Al principi de la rebel·lió jueva (66), Sicaris, amb la ajuda d'altres zelotes, van entrar a Jerusalem i cometeren una serie de atrocitats, per forçar a la població a lluitar. En el Talmud explica que van destruir el subministre de aliments de la ciutat per forçar a la gent a lluitar contra el setge roma en contes de negociar la pau. Els seus líders, inclouen Menahem ben Jair, Eleàzar ben Jair, i Bar Giora, eren figures importants en la guerra. Eleàzar ben Jair va escapar a l'atac romà, i junt a un petit grup de seguidors, fugí a la fortalesa abandonada de Masada, a on seguí amb la resistència contra els romans fins el 73, any en que els romans prenen la fortalesa i la majoria dels seus defensors moren dins.
[edita] Judes Iscariot
En el nom de Judes Iscariot, el apòstol que traí a Jesús, el epítet Iscariot es interpretat per la majoria dels erudits com una transformació hel·lenitzant de sicarii. El sufí "-ot" pertinència a - en aquest cas als sicaris. Aquest significat es perd quan els Evangelis son traduïts a l'hebreu modern: Judes es traduït com Ish-Kerayot, convertint-lo en un home dels suburbis de la ciutat. Robert Eisenman presenta la visió general de historiadors seculars (Eisenman pag 179) al identificar-lo en canvi com Judes el Sicari. La majoria de les consonants i vocals coincidien, Sicarioi/Sicariōn; en el Nou Testament Iscariot. (Eisenman 1997 pp 179 etc.)
