Menahem
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Menahem (messies)». |
Segons la Bíblia, Menahem (en hebreu, מנחם בן-גדי Menahēm ben Gadi) fou el setzè rei del Regne d'Israel.
Menahem, fill de Gadí, no va acceptar l'usurpació del tron d'Israel per Xal·lum i tan sols un mes després de la seva autocoronació, Menahem va encapçalar un exèrcit que va sortir de l'antiga capital Tirsà i va entrar a sang i foc a la nova capital Samaria. Després de matar gran part de la població i Xal·lum, es va autoproclamar rei.
El rei d’Assíria, Pul, veient l'estat de caos que hi havia al petit Regne d'Israel, va plantar el seu exèrcit al límit del regne per ocupar-lo. Menahem horroritzat, va reunir tot l'or que va poder i li va entregar a Pul a canvi de la seva llibertat.
Després de deu anys en què es consolidà al tron, va morir i fou succeït pel seu fill Pecahià
| Precedit per: Xal·lum |
Rei del Regne d'Israel |
Succeït per: Pecahià |
