I due Foscari

De Viquipèdia

I due Foscari
Escut d'armes de Francesco Foscari, Dogo de Venècia
Títol original:
Llengua original:	italià
Gènere:
Música:	Giuseppe Verdi
Llibret:	Francesco Maria Piave
Font literària:	The Two Foscari de Lord Byron (1822)
Actes:	tres
Època de composició:	1844
Estrena:	3 de novembre de 1844
Teatre:	Teatro Argentina de Roma
Estrena Liceu:	12 de desembre de 1847
Personatges:
Francesco Foscari, dogo de Venècia (baríton) Jacopo Foscari, fill del dogo (tenor) Lucrézia Foscari Contarini, esposa de Jacopo Foscari (soprano) Jacopo Loredano, membre del Consell dels Deu (baix) Barbarigo (tenor) Pisana (mezzosoprano)

I due Foscari és una òpera en tres actes sobre llibret de Francesco Maria Piave amb música de Giuseppe Verdi. Va ser estrenada al Teatro Argentina de Roma el 3 de novembre 1844 i fou la segona òpera estrenada al Liceu l'any 1847.

Taula de continguts 1 Gènesi 2 Sinopsi argumental 2.1 Acte I 2.2 Acte II 2.3 Acte III 3 Enllaços externs

[edita] Gènesi

A la recerca d'un llibret adient per al Teatre La Fenice de Venècia, Verdi es va interessar en el drama de Byron "The two Foscari" durant l'estiu de 1843. Seduit pels aspectes venecians del drama – carnaval, Conseil des Dix – va confiar a Francesco Maria Piave la redacció del llibret.

Malgrat tot, el projecte no va ser acceptat per La Fenice, a causa de la referència a nombroses famílies venecianes encara existents. Verdi no hi va renunciar al seu projecte, proposant-lo al Teatro Argentina de Roma.

Com de costum, Verdi va col·laborar activament en la redacció del llibret, suggerint a Piave diverses modificacions mentre treballava en l'orquestració de l'òpera.

Els assajos van començar el 15 d'agost de 1844, sota la direcció conjunta de Verdi i de Piave.

Conclosa el 22 d'octubre de 1844, l'obra va ser estrenada el 3 de novembre al Teatro Argentina amb Achille de Bassini, Giacomo Roppa, Mariana Barbieri-Nini i Mirri en els papers principals. Va obtenir una acollida tèbia, encara que Verdi, com a compositor, va rebre impressionants ovacions. Segons Emanuele Muzio, compositor i amic de Verdi, el problema va estar en el preu elevat de les localitats així com del fet que els cantants no van estar a l'altura de la partitura.

Tot i axò, l'obra va ser interpretada amb tot l'aformant del teatre venut durant tota la temporada 1844-1845, i va valdre a Verdi l'honor de veure en circulació una medalla amb la seua efígie.

[edita] Sinopsi argumental

Lloc: Venècia

Temps: 1457

[edita] Acte I

El Consell dels Deu es reuneix per tal de jutjar Jacopo Foscari, el fill del dogo, acusat d'assassinat i traició. Aquest, portat davant dels jutges, protesta de l'odi del que és objecte, principalment per part del senador Loredano, malgrat un veredicte de clemència.

Al palaus Foscari, Lucrézia (esposa de Jacopo) prega al cel en favor del seu espós, però es deixa emportar per la còlera quan s'assabenta que el Consell dels Deu acaba de condemnar Jacopo a l'exili perpetu.

Al palau dels Dogos, el dogo Francesco Foscari medita sobre la seua autoritat i la seua incapacitat en protegir al seu fill, a qui creu innocent. Llavors apareix Lucrézia, qui li suplica d'anular la sentència que ha colpejat el seu espós. Ell respon que les lleis de Venècia li ho impedeixen, però que intentarà apel·lar per la seua causa davant del Senat.

[edita] Acte II

Tancat en una cel·la de la presó de l'Estat, Jacopo és assaltat per visions d'espectres. Lucrézia i després el dogo entren i tracten de consolar-lo, però Jacopo Loredano apareix per emportar-se'l davant dels jutges, on ha d'escoltar la seua sentència d'exili.

Davant el Consell dels Deu, el dogo demana al seu fill de sotmetre's al juí. L'aparició de Lucrézia amb els seus fills no aconsegueix canviar el parer del Consell, que instigat per Loredano, ordena que Jacopo siga immediatament deportat a Creta.

[edita] Acte III

A la Piazzetta de Venècia, una gentada gaudeix amb una regata que està a punt de començar. En companyia de Bardagino, apareix Loredano i ordena el començament de la competició. L'arribada de la lúgubre galera de l'Estat, que a vingut a emportar-se Jacopo, dispersa la multitud. Jacopo descendeix i entra al Palau dels Dogos per acomiadar-se de la seua esposa. Loredano ha triomfat.

En els seus apartaments privats, Francesco Foscari rep la visita de Barbarigo qui li anuncia que un vellard moribund ha confessat ser l'únic autor de l'assassinat imputat a Jacopo. Llavors apareix Lucrézia, anunciant que Jacopo acaba de morir en el vaixell que el transportava a Creta.

Tot seguit entren els membres del Senat i del Consell dels Deu, demanant al dogo la seua abdicació de la corona, a causa de la seua edat i del recent dol. Foscari acaba cedint i es treu els ornaments ducals. Quan està a ùnt de deixar el palau acompanyat de Lucrézia, sent el canó de Sant Marc que anuncia l'elecció del seu succesor, Pasquale Malipiero. Immediatament mor a causa de la pena, mentre Loredano gaudeix de la seua venjança.

[edita] Enllaços externs

• Llibret] (italià)

Òperes de Giuseppe Verdi Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893)