Oberto, Conte di San Bonifacio
De Viquipèdia
| Oberto, Conte di San Bonifacio | |
| Llengua original: | italià |
| Música: | Giuseppe Verdi |
| Llibret: | Antonio Piazza i Temistocle Solera |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 17 de novembre de 1839 |
| Teatre: | Teatro alla Scala de Milà |
|
Personatges:
|
|
|
|
Oberto, Conte di San Bonifacio és una òpera en dos actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Antonio Piazza i Temistocle Solera. Va ser estrenada a Teatro alla Scala de Milà el 17 de novembre de 1839.
Taula de continguts |
[edita] Composició
[edita] Gènesi
La història d' Oberto està indiscutiblement lligada a la primera composició d'una òpera per part de Verdi. Però si bé Oberto va ser la seua primera òpera en ser representada, en realitat va ser la segona que va compondre.
L'any 1836, Verdi rep l'encàrrec d'una òpera, de títol Rocester, que havia de ser estrenada a Parma. Se suposa que en va concloure la partitura en la primavera de 1838. No obstant, insatisfet amb el seu treball, va decidir retirar-la i no donar-la per a la seua estrena. Llavors se li van proposar dos nous llibrets: Lord Hamilton i Oberto. Verdi va decidir integrar l'acció del primer en el segon, component aquesta nova òpera a partir del material de Rocester.
Oberto es presenta, doncs, sota la forma d'una obra híbrida, procedint una part del llibret de Lord Hamilton i part de la música de Rocester.
[edita] Estrena
Composta durant l'hivern de 1837-1838, Oberto comença els assajos a la Scala en la primavera de 1839. Després de les baixes dels solites inicialment previstos (entre ells Giuseppina Strepponi) i d'alguns retocs, l'òpera es va estrenar a la Scala el 17 de novembre de 1839 amb Ignazo Marini, Antonetta Marini, Mary Shaw, Lorenzo Salvi i Marietta Sacchi.
Sense poder qualificar-se de triomf, l'òpera va recollir un autèntic èxit de públic i de crítica, i a poc a poc va anar representant-se en tots els teatres italians.
La factura d'Oberto és la d'un Verdi hereu dels grans mestres de l'òpera italiana (les àries seguueixen, en efecte, la forma convencional denominada « Codi Rossini ») però se separa del bel canto i de la coloratura.
[edita] Posada en escena
- Lloc: El castell Ezzelino, a Bassano
- Temps: cap a 1228
[edita] Sinopsi argumental
[edita] Acte I
Riccardo, comte de Salinguerra, ha de casar-se amb Cuniza, germana d'Ezzelino, i portar la pau al poble de Bassano. Entra al castell de Bassano, però llavors apareix Léonora, a qui temps enrere havia traït i abandonat, amb el propòsit d'impedir el casament. L'acompanya son pare Oberto, decidit a protegir-la. Més tard , Oberto i la seua filla es fan rebre per Cuniza, a qui Leonora confesa el que ha succeït amb Riccardo. Cuniza li promet que l'ajudarà a fer justícia, i després d'aver conduït Oberto a una sala annexa, fa cridar el seu promès. Cuniza li mostra Leonora, però el comte sense immutar-se declara haver abandonat la noia perquè li havia estat infidel. Mentre Leonora protesta indignada, irromp Oberto que jura matar Riccardo després d'haver sentit les seues paraules.
[edita] Acte II
Cuniza, convençuda de la bona fe de Leonora, li confia a una donzella que sacrificarà el seu amor per tal d'obligar el comte de Salinguerra a casar-se amb Leonora. Mentrestant Oberto reta a Riccardo a un duel, Riccardo intenta evitar-lo pero Oberto comença la lluita. En aquest moment apareixen Leonora i Cuniza, i aquesta darerra ordena a Riccardo contraure matrimoni amb Leonora. Sense fer-se notar, Oberto proposa al rival que fingisca consentir, però l'adverteix que l'esperarà en un bosc proper per continuar la lluita. Poc després un grup de cavallers sent soroll d'espases provinent del bosc i hi acudeix, però just en aquest moment Oberto cau ferit de mort. Riccardo, ple de remordiments, fuig desesperat mentre arriben Cuniza i poc després Leonora, que ha descobert el cos del pare. Cuniza consola Leonora prometent-li amistat i protecció, però Leonora, sentint-se responsable de tot el que ha ocorregut decideix entrar en un convent per dedicar-se a una vida d'expiació.
| Òperes de Giuseppe Verdi Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893) |
