Nabucco

De Viquipèdia

Nabucco
Els Jardins penjants de Babilònia, per Martin Heemskerck, un dels escenaris on es desenvolupa l'acció de Nabucco
Títol original:	Nabucco
Llengua original:	italià
Gènere:
Música:	Giuseppe Verdi
Llibret:	Temistocle Solera
Font literària:	l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois
Actes:	4 parts
Època de composició:
Estrena:	9 de març de 1842
Teatre:	La Scala de Milà
Estrena Liceu:	24 de maig de 1851
Personatges:
Nabucco (Nabucodonosor II), rei de Babilònia, (baríton) Ismaele, nebot de Sedecies, Rei de Jerusalem, (tenor) Zaccaria, summe pontífex dels Hebreus, (baix) Abigaille, esclava, creguda filla primogènita de Nabucco, (soprano) Fenena, filla de Nabucco, (mezzosoprano) El Gran Sacerdot de Baal, (baix) Abdallo, vell oficial del rei de Babilònia, (tenor) Anna, (soprano) Cor

Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.

[edita] Gènesi

Va ser estrenada el 9 de març de 1842 en La Scala de Milà, va ser composta en un període particularment difícil de la vida del compositor. La seua esposa i dos petits fills havien mort poc de temps abans i Verdi havia pràcticament decidit no tornar a compondre. El llibret de Nabucco va arribar a les seues mans quasi de casualitat. La composició mampresa quasi a desgrat va donar com resultat una obra que va captivar a tota Itàlia. En l'estrena, el paper d'Abigail va ser interpretat per Giuseppina Strepponi, qui es convertiria en companya sentimental i després esposa de Verdi.

Aquesta òpera va ser el primer èxit important del compositor i amb ella s'inicien els anomenats anys de galeres, en els que va compondre a un ritme frenètic, produint disset òperes en dotze anys. L'èxit es deu en part a les qualitats musicals de l'obra i en part a l'associació que feia el públic entre la història del poble israelià i les ambicions nacionalistes de l'època. Un dels símbols que va utilitzar, i potser continua utilitzant, el poble per a reforçar l'ideal independentista va ser el cor Va, pensiero..., del tercer acte. Aquest cor d'esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l'òpera. En la seua època, els italians el van considerar un cant contra l'opressió estrangera en què vivien. L'èxit de l'òpera perdura fins a avui dia. És gravada i presentada en els teatres d'òpera amb certa freqüència.

[edita] Reacció de la crítica

Verdi va comentar, "es podria dir que la meua carrera artística va començar amb aquesta òpera". Tenia raó: Nabucco va ser un èxit immediat, ultrapassant les òperes de Donizetti i Pacini, que eren dominants fins llavors. Però mentre el públic va acollir-la amb entusiasme, la crítica va ser més tèbia. Curiosament un dels músics més crítics amb Nabucco va ser Otto Nicolai, el compositor a qui primer se n'havia ofert el llibret. Un home d'estricta educació prussiana, Nicolai menyspreava el sentimentalisme de l'òpera italiana. Després de refusar el llibret de Nabucco, Nicolai va començar a treballar en altre projecte titulat Il Proscritto. La seua desastrosa estrena el març de 1841, va forçar Nicolai a cancel·lar el seu contracte amb Merelli i es va traslladar a Vienna. Des d'ací, va assabentar-se de l'èxit de Nabucco i es va enfurismar. "Les òperes de Verdi son realment horribles", va escriure. "Compon com un babau — ni tan sols tècnicament es professional — deu tenir el cor d'un ase i en la meu opinió és un lamentable i menyspreable compositor … ". A més, va descriure Nabucco com no res més que "ràbia, insult, matança i assassinat." L'opinió de Nicolai, no obstant, va quedar en minoria, s'ha de tenir en compte que avui dia es considera un compositor inferior a Verdi. Nabucco va afermar l'èxit de Verdi fins al seu retir de la composició, setze òperes més tard.

Els historiadors musicals han perpetuat un poderós mite al voltant del famós cor "Va, pensiero", cantat en el tercer acte pels esclaus hebreus. Els erudits han afirmat sempre que el públic de l'època, responent amb fervor nacionalista al emotiu himne dels esclaus recordant la terra nativa, demanava una repetició de la peça. Així que les repeticions van ser prohibides pel govern de l'època, davant un gest d'innegable significat polític. No obstant, recents estudis han posat en dubte lel mite del "Va, pensiero" com a hime del Risorgimento. Sembla que l'audiència el que demanava repetir era l'himne "Immenso Jehova," entonat pels esclaus jueus donant gràcies a Déu per l'alliberament del seu poble. D'acord amb aquestes noves revelacions, la posició de Verdi com una de les figures principals del Risorgimento per pes. Avui dia el "Va, pensiero" es sol repetir després de l'execució, per exemple, és lúnica peça que James Levine, director del Metropolitan Opera ha repetit mai.

[edita] Posada en escena

Lloc: Jerusalem i Babilònia
Temps: anys 587 aC, 586 aC i posteriors

[edita] Sinopsi argumental

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[edita] Part I

'Així ha dit el Senyor, Vet ací, jo lliure aquesta ciutat entre les mans del rei de Babilònia; ell la destruirà amb el foc' (Jeremies 21:10)

Interior del Temple de Jerusalem

Els Jueus han estat vençuts i Nabucco està a punt d'entrar a Jerusalem. El sum sacerdot Zaccaria demana al poble que no desespere i tinga fe en Déu. La presència d'una hostatge, Fenena, jove filla de Nabucco, pot assegurar la pau. Zaccaria confia Fenena a Ismaele, nebot del rei de Jerusalem i enviat a Babilònia. Però Fenena i Ismaele s'estimen, i aquest li demana que fugisca davant el risc de perdre la vida. La filla major de l'ancià Nabucco, Abigaille, apareix disfressada al temple en companyia d'grup de soldats. Abigaille també està enamorada d'Ismaele. En descobrir els amants, amenaça Ismaele: si no abandona Fenena, Abigail acusarà aquesta de traïció. El rei mateix fa la seua entrada. Zaccaria el desafia, amenaçant en matar Fenena amb un punyal. Ismaele intervé per a deslliurar-la. Nabucco respon ordenant la destrucció del temple, i els jueus acusen Ismaele de traïdor.

[edita] Part II: L'impiu

'Vet ací...! la tempesta del Senyor ha esclatat, i caurà sobre el cap de l'impiu' (Jeremies 30:23)

Escena 1: El Palau a Babilònia
Nabucco està lluny, en la guerra, i ha nomenat Fenena la seua regent. Abigaille ha descobert un document que prova que ella no és filla de Nabucco, sinó una esclava. El gran sacerdot de Baal, en companyia dels mags, informen a Abigaille que Fenena ha alliberat els captius jueus. Abigaille decideix donar un colp per treure a Fenena del tron, fent circular el rumor que Nabucco és mort en la batalla.

Scene 2: Una sala del Palau a Babilònia
Fenena s'ha convertit al judaïsme i Ismaele s'ha reconciliat amb els seus. Però hom anuncia que Nabucco és mort, i Abigaille, amb el suport del gran sacerdot de Baal, demana la corona de Fenena. Inesperadament, el mateix Nabucco fa la seua aparició i menyspreant tant a Baal com al Déu dels jueus que ell mateix ha vençut, es declara a si mateix Déu. Quan Zaccaria protesta, Nabucco ordena que tots els jueus siguen aniquilats. Aleshores Fenena manifesta que ella compartirà la sort dels jueus. En repetir de nou que és un Déu ('Non son piu re, son dio'), Nabucco es colpejat per un llamp i perd el sentit. La corona cau a terra, i Abigaille la recull.

[edita] Part III: La profecia

'Les bèsties del desert habitaran a Babilònia, i els mussols també hi habitaran'. Jeremies

Escena 1: Els jardins penjants de Babilònia
El gran sacerdot presenta a Abigaille el reial decret de la mort dels jueus i de Fenena. Nabucco entra semblan un boig, i reclama el seu tron. Abigaille el persuadeix de ratificar el decret, pero nabuco demana que Fenena siga salvada. Confessa a Abigaille que no no és filla seua, sinó una esclava. Abigaille es burla d'ell, destruint el document amb l'evidència del seu vertader origen. Comprenent que ara no és més que un presoner, Nabucco suplica per la vida de Fenena. Abigaille exulta de poder.

Escena 2: Riberes del riu Èufrates
Els jueus, lluny de la seua pàtria canten 'Va pensiero, sull'ali dorate' (Vés pensament, sobre ales daurades...) Zaccaria de nou els exhorta a tenir fe: Déu enderrocarà Babilònia.

[edita] Part IV: L'Ídol trencat

'Baal està confós, els seus ídols s'han trencat a trossos.' Jeremies

Escena 1: El Palau a Babilònia
Nabucco es desperta, ha recuperat la força i l'enteniment. Veu a Fenena encadenada, conduïda al patíbul. Demanant ajuda a Déu, promet reconstruir el Temple de Jerusalem i seguir la fe vertadera. Amb un grapat de soldats lleials es disposa a castigar els traïdors i rescatar Fenena.

Scene 2: Els jardins penjants de Babilònia
Quan els jueus i Fenena es preparen per al sacrifici en l'altar de Baal, Nabucco irromp, espasa en mà. Nabucco ordena trencar l'ídol, però aquest es desploma per si mateix. Nabucco proclama que els jueus són lliures. Un nou temple serà erigit al seu Déu. Entra Abigaille. S'ha enverinat a si mateixa. Expressa els seus remordiments, demana perdó a Fenena i mor. Zaccaria aclama Nabucco com a servent de Déu i rei de reis.

[edita] Vegeu també

[edita] Bibliografia

Budder, Julian. The Operas of Verdi. Vol. 1. London: Cassell Ltd, 1973. 89–-112. (anglès)
Parker, Roger. Nabucco. Retrieved May 22, 2005. (anglès)

[edita] Enllaços externs

Llibret (italià)
Comentari al llibret (anglès)

Òperes de Giuseppe Verdi

Categoria: Òperes de Giuseppe Verdi