Francesco Maria Piave

De Viquipèdia

Francesco Maria Piave (Murano, 18 de maig de 1810 – Milà, 5 de març de 1876), poeta, molt conegut per ser un dels llibretistes preferits de Giuseppe Verdi, sent el seu col·laborador i amic durant pràcticament tota la vida.

Piave va nàixer a Murano en la llacuna de Venècia, quan la regió estava sota el poder de Napoleó Bonaparte i formava part del que entre 1805 i 1814 es va anomenar Regne d'Itàlia (vegeu República Cisalpina). Igual que Verdi, Piave va ser un fervent nacionalista italià.

Junt amb Salvatore Cammarano, va ser un dels llibretistes més prolífics en la carrera de Verdi, escrivint els llibrets per a Ernani (1844), I due Foscari (1844), Attila (1846), Macbeth (1847), Il corsaro (1848), Stiffelio (1850), Rigoletto (1851), La Traviata (1853) Simon Boccanegra (1857) i La forza del destino (1862). Estava previst que Piave col·laborara en l'elaboració del llibret de Aïda, però la seua mort, causada per un atac cardía s'hi va interposar.

Piave també va elaborar llibrets per a altres compositors com Giovanni Pacini, Saverio Mercadante, Federico Ricci i Michael Balfe.

Va morir a Milà en 1876, a l'edat de 65 anys, i va ser soterrat en el Cimitero Monumentale.