Josep Baralt i Torres
De Viquip??dia
Josep Baralt i Torres (Arenys de Mar, 1740 ??? 1829), cosm??graf i navegant. Mestre de N??utica, Alferes de Fragata i Patr?? honorari de la Reial Armada Espanyola. Tinent Major de l???Armada, ajudant militar de Marina i Capit?? del port d'Arenys. Fundador de la Reial Escola N??utica.
[edita] Biografia
Va n??ixer a Arenys de Mar el 31 de maig de 1740 i va fer els seus primers estudis en escoles de la vila. Seguint la tradici?? familiar de pare i avi navegants va voler tamb?? ser mar??, i va cursar al Ferrol els estudis cosmogr??fics de pilotatge i ci??ncies auxiliars i, amb nom??s 22 anys, gr??cies als seus coneixements, ja capitanejava una fragata, la "San Juan Bautista" amb la qual va fer diversos viatges a Am??rica. Tamb?? era copropietari en una setzena part de la "Nuestra Se??ora del Carmen" per 745 lliures mitjan??ant el pr??stec que li va fer F??lix Llenes.
El 1749, en morir el seu pare a Veracruz, Nova Espanya (actualment M??xic), ell i els seus tres germans petits van viure amb el seu avi patern, Josep Baralt i Roca, fins a la seva mort, el 1752. El 1756, la seva mare Maria Torres Xap??s es va tornar a casar amb un mariner, Bonaventura Lloret, deu anys m??s jove que ella.
Seguidament va posar un plet contra els seus fills reclamant-los la devoluci?? del dot aportat al primer matrimoni. Com que la mare havia perdut la potestat sobre els seus fills, la cort jurisdiccional d???Hostalric, capital del vescomtat de Cabrera, va concedir la tutela a la seva ??via Maria Rabassa, i a c??rrec del patr?? Antoni Pruna, en uns moments en els quals l???economia familiar era molt necessitada, va ser necessari crear un "censal mort" per a poder retornar el dot a la mare.
Les Reials Ordenances de la Reial Armada del rei Carles III, de l???any 1751, protegien als fills orfes de matriculats a la marina de manera que aquells que tinguessin habilitats i sabessin servir, fossin admesos com a aprenents en els bucs de guerra a fi i efecte que agregats als seus pilots avancessin la te??rica i comencessin la pr??ctica en els seus estudis. Aix?? va ser com Josep Baralt aconsegu?? una bona preparaci?? t??cnica, precisament en els moments que la ci??ncia n??utica estava nom??s a l???abast de la marina de guerra, i va sortir com primer pilot honorari i gradual despr??s de completar els estudis en l???Escola del Ferrol.
El mateix cam?? va seguir el seu germ?? Llu??s, el qual no va passar de segon pilot, per?? Ignasi, el germ?? petit, quan tenia tretze anys, essent grumet en un vaixell corsari, va ser capturat per pirates algerians l???any 1761. Un any despr??s (1762) Josep Baralt es convert?? en patr?? de la goleta ???San Juan Bautista??? i de la ???Nuestra Se??ora del Carmen???.
Gaireb?? simult??niament es va haver de preocupar, juntament amb l?????via, de satisfer el dot de la seva germana Maria, que aquell any es va casar amb el patr?? Josep Compta, i reunir diners per a redimir al seu germ?? Ignasi de la seva captivitat a l'Alger. En l???alliberament d???Ignasi, aconseguida a mitjan 1763, van intervenir els Trinitaris que all?? residien i va ser redimit despr??s que Josep Baralt pagu??s el seu rescat consistent en el seu pes en plata (Ignasi tenia 15 anys). En el seu rescat, Ignasi vestia abillaments ??rabs, que es va conservar fins a fa poc en poder d???un descendent, guardat en una arca a Arenys de Mar.
Essent patr?? de la goleta "San Juan Bautista" va comen??ar les seves travessies atl??ntiques, gaireb?? sempre en la ruta a les Antilles, i va fer suficients beneficis per a poder retornar els pr??stecs. A l???edat de 22 anys, el 1764, va casar amb la seva primera dona, Teresa Preses, nascuda a Arenys de Mar i filla de Joan Preses, conegut fuster de ribera i de Teresa Llenes, familiars d???altres copropietaris de l???embarcaci?? "San Juan Bautista". Amb Teresa van tenir cinc fills: Isabel (1765), Teresa (1766), Francesca (1769), Fel??cia (1773) i Josep (1776).
El 1777, als 37 anys, es va casar amb Rita Llad?? Puig, tamb?? nascuda a Arenys. Amb Rita van tenir set fills: Francesc (1778), Josefa (1779), Joan Baptista (1780), Manela (1782), Maria (1783), Zenon (1785) i Rita (1789).
Baralt, que el 1794 don?? tres cases a la vila que van ser destinades a hospital militar, va encap??alar als defensors d'Arenys durant la Guerra del Franc??s. Va presidir el govern d'Arenys i va iniciar algunes millores. Possiblement la m??s significativa va ser obrir un carrer que un??s la Riera amb el carrer de Sant Zenon, que es va anomenar carrer Nou (ara, Bisbe Vil?? i Mateu). El 1795 va pagar i va dirigir una bateria, constru??da per a la defensa de la rada d'Arenys de Mar.
Va morir a la seva casa del carrer de l???Esgl??sia el 31 d???agost de 1829 als 89 anys d???edat despr??s de rebre els sagraments, i est?? enterrat a l???esgl??sia de Santa Maria d???Arenys en la tomba familiar, sota la trona al costat de l???ep??stola amb la inscripci?? "SEPVLTVRA DE JOSEP BARALT I DELS SEVS, A?? 1773" (sepultura de Josep Baralt i els seus, any 1773), on el seu besn??t, Francesc de Pol i Baralt, que va ser bisbe de Girona, t?? una placa de marbre "in memoriam" que la vila d???Arenys va dedicar el 1929 al seu il???lustre sacerdoy.
[edita] Navegaci??
Les travessies atl??ntiques van ser constants i sovint va arribar a fer-ne m??s de dues a l???any, gaireb?? sempre amb destinaci?? a les Illes de Sobrevent. Es duia en pr??ctiques al seu germ?? Llu??s. L?????ltima travessia amb la "San Juan Bautista" la va fer l???any 1771 i va cedir el seu patronatge a Llu??s, mentre que ell es va fer c??rrec de la goleta "Jes??s, Mar??a y Jos??", de la qual era copropietari amb Mari?? Carb?? i Jaume Arnau.
Del 1772 al 1778 va repetir els viatges a les Antilles amb aquest vaixell; en aquells anys, a m??s de la casa que va heretar de la seva ??via, va continuar incrementant el seu patrimoni amb adquisicions immobili??ries en els carrers de l'Esgl??sia, la Bomba i la Riera a Arenys de Mar.
Josep Baralt seguia al comandament d???un vaixell que feia la ruta a Am??rica, del qual era propietari i capit??, vaixell que a l???abril de 1775 va ser embargat pel govern i armat de guerra i destinat al reconeixement de les goletes que creuaven la badia de Cadis. En acabar la seva feina, no va voler cobrar res. L???any seg??ent i estant a Barcelona, el vaixell va ser embargat de nou per anar a Am??rica amb l???esquadra del marqu??s de Thilly en la campanya del Pac??fic. Al desembre de 1779, acabada la campanya, el vaixell de Baralt, ancorat a L???Havana, va rebre ordres del govern espanyol per a conduir tropes i material a Movila i Pensacola a les costes de Florida a compte de la Reial Hisenda i va servir fins al 30 de desembre de 1780, data en la qual una fragata anglesa de l???almirall Rodney la va capturar. El govern va premiar els seus serveis nomenant-lo Mestre de N??utica, Alferes de Fragata i Patr?? honorari de la Reial Armada Espanyola.
La promulgaci?? de la disposici?? del 12 d???octubre de 1778, que havia acabat amb el monopoli dels ports del sud d???Espanya (Sevilla i Cadis), va fer progressar la navegaci?? atl??ntica de la marina catalana. La necessitat de disposar pilots, la intervenci?? dels quals era legalment imprescindible per a les rutes d???ultramar, van se el motiu pel qual molts pares de fam??lia i el gremi de Sant Elm d'Arenys de Mar sol???licitessin a Josep Baralt l???establiment d???una Escola de Pilots.
Vint anys m??s tard de la fundaci?? de l???Escola de Pilots, el 22 d???octubre de 1802, el rei Carles IV i la seva fam??lia pernoctaren a Arenys de Mar allotjant-se en les cases de Can Ramis i de Pau (avui Cabirol); coneixedor el rei de la import??ncia de l???Escola de Pilots va voler con??ixer personalment Josep Baralt, que li va ser presentat per Josep de Ol??zoga, capit?? del port de Barcelona i per Pere de Ayala, ajudant militar i de marina d'Arenys. El rei, completament satisfet per les explicacions que se li van donar, va decretar que l???Escola es titul??s "Reial" i va nomenar a Josep Baralt, Tinent Major de l???Armada i li va atorgar el privilegi d???onejar en la fa??ana el "pen?? reial". El 22 de febrer de 1806 Baralt va ser nomenat ajudant militar de Marina i Capit?? del port d'Arenys, c??rrec que va ocupar fins a la seva mort.
