Jordi Joan i Santacília
De Viquipèdia
Jordi Joan i Santacília (Novelda; 1713 - † Madrid; 1773) fou un científic, marí i diplomàtic valencià. Aquest era conegut a Europa com el Savi Espanyol, i va formar part de la Royal Academie des Sciences i de la Royal Society. Sens dubte va ser un dels personatges més importants del segle XVIII. A més dels seus treballs científics i acadèmics, va tindre tasques prou difícils de fer: va ser espia al Regne Unit i també va elaborar un informe secret sobre la situació política, social i econòmica dels virregnats. Però Jordi Joan és més conegut pel descobriment que va fer junt amb el seu company, Antonio d'Ulloa, sobre la mesura de l'arc de Meridià i d'un grau terrestre. El seu retrat ha sigut familiar als espanyols durant uns anys ja que apareixia la seua cara als bitllets de deu mil pessetes.
Taula de continguts |
[edita] Infantesa i joventut
Va néixer a Novelda el 5 de gener de 1713 en la finca "El Fondonet", propietat del seu avi i va ser batejat a l'església de Montfort del Cid, que aleshores pertanyia a la Governació d'Alacant. Descendia de dues il·lustres famílies. Habitaven en la seua casa d'Alacant de la Plaça del Mar, passant només temporades de descans a Novelda. Tenia tres anys d'edat quan va quedar orfe de pare. Als dotze anys va ser acceptat i enviat a la illa de Malta per a rebre l'hàbit de la coneguda Ordre de Sant Joan de Jerusalem, passant al cap d'un any a ser patge del Gran Mestre en Antonio Manuel de Villena.
El 1729, tornà a Espanya i entrà en la Real Companyia de Guàrdies Marines on s'impartien moderns estudis tècnics i científics. Prompte va adquirir fama d'alumne avantatjat, sent conegut pels seus companys amb d'àlies d'Euclides. Cadis era una porta oberta a l'Europa il·lustrada, als corrents enciclopedistes i al comerç amb Amèrica. Amb 21 anys d'edat, va finalitzar els seus estudis de Guàrdia Marina, després d'haver navegat durant tres anys pel Mediterrani, participant en moltes expedicions com per exemple en l'esquadra que va acompanyar a Nàpols per a asseure en el tron al llavors infant en Carles, que més tard seria Carles III d'Espanya.
[edita] Expedició a Amèrica
El 1734 Felip V va rebre la sol·licitud del seu cosí el rei Lluís XV de França, perquè una expedició de l'Academie Royale des Sciences de Paris formada per Louis Godin, Pièrre Bouger i Charles M. de la Condamine, viatjara al Virregnat del Perú a mesurar un arc de meridià i obtenir el valor d'un grau terrestre que pogués ser comparat amb altres mesuraments practicats per Maupertius en Lapònia.
Felip V va ordenar triar a dos dels seus més hàbils oficials, que acompanyaren i ajudaren als acadèmics francesos en totes les operacions de la mesura. Sorprenentment van triar, no a dos oficials, sinó a dos joves guàrdies marines, en Jordi Joan i Santacília i en Antonio d'Ulloa i de la Torre-Guiral, que si bé havien finalitzat els seus estudis brillantment, no tenien més que vint-i-u i dinou anys que mancaven de graduació militar. Jordi Joan seria el matemàtic i Antonio d'Ulloa el naturalista.
.jpg/180px-20061001_-_Mitad_del_Mundo_(busto_de_Jorge_Juan_y_Santacilia).jpg)
Les tasques encomanades eren molt diverses: dur diari complet del viatge i de totes les mesures físiques i astronòmiques, càlculs de longitud i latitud, aixecar plànols i cartes, descripció de ports i fortificacions, anàlisis de costums, estudis de botànica i mineralogia, i elaboració d'un informe secret sobre la situació política i social dels virregnats, a més d'un control policíac sobre els acadèmics francesos, atès que el seu pas per les colònies suposava obtenir dades que caurien en mans dels ministres de Lluís XV.
El mesurament del grau de meridià es va perllongar des de 1736 a 1744 a causa de les grans dificultats que van haver de superar. Allí se'ls coneixia com els cavallers del punt fix. El sistema seguit consistia en una sèrie de triangulacions que requerien posar senyals en punts o bases triades, tant en el pla com en els cims de 5000 metres d'altura. Les ciutats de Llevo i Cuenca, situada tres graus més al sud de la primera, van limitar els extrems del mesurament geomètric o triangulació; entre ambdues, una doble cadena de muntanyes paral·leles facilitava l'elecció del vèrtex a una i altra part de la gran vall que les uneix.
Després de diverses comprovacions, calia complementar aquestes observacions físiques amb les astronòmiques; a més, l'instrumental tenia greus defectes, pel que va caldre repetir nombroses vegades els càlculs, arribant a haver de construir Godín, Joan i el rellotger Hugot, un instrument de 20 peus de llarg per a facilitar els mesuraments.
A més de participar amb els francesos en els mesuraments, per tres vegades van haver d'interrompre el seu treball i caminar el llarg camí des de Llevo a Guayaquil per ordre del Virrei de Lima, per a solucionar qüestions relacionades amb la defensa marítima del Virregnat en les seves costes i places, fortificant-les contra els atacs de l'almirall anglès Anson, i participant en la construcció i comandament de les fragates Betlem i Rosa del Comerç.
A partir del coneixement exacte de la forma i magnitud de la Terra, es podia cartografiar situant correctament longitud i latitud, i de fet Jordi Joan i Antonio d'Ulloa van realitzar quaranta de les cent cartes modernes del món. Joan va establir com valor del grau de Meridià contigu a la Línia equatorial, 56.767.788 toeses, en un càlcul que era el més aproximat de tots. La unitat de mesura va passar a ser el metre, i amb això un sistema mètric decimal adoptat universalment.
[edita] Tornada a Europa
Van decidir tornar en naus distintes, amb la finalitat d'assegurar que un dels duplicats de les notes i càlculs arribés a la seva destinació. Jordi Joan es va dirigir a París per a canviar impressions sobre la seva obra i contrastar algunes particularitats observades per ell i Godín en les seves observacions astronòmiques, coneixent als cèlebres astrònoms Marian, Clairaut i La Caille, autors de les fórmules que tantes vegades havien emprat. Va conèixer a Reaumur, inventor del termòmetre, i a altres cèlebres acadèmics que, en companyia de la Condamine i Bourguer, reintegrats a les seves activitats, li van votar com membre corresponent de la Royal Academie des Sciences.
A Antonio d'Ulloa li van dur pres prop de Portsmouth, però interessant-se pels seus papers els comissaris i comunicant-ho a l'Almirallat, el Duc de Bedford li va concedir la llibertat. A Londres el Ministre d'Estat Comte d'Harrington, que va anar ambaixador a Espanya i guardava un grat record de la seva estada, li va presentar a Martin Folkes, president de la Royal Society, qui s'havia fet càrrec dels papers des de l'Almirallat, i havent-los estudiat i veient el seu valor científic els va conservar i els hi va retornar, no sense abans haver-li proposat al costat del Comte de Stanhop, ser Membre de la Royal Society. Antonio d'Ulloa en els seus estudis sobre la mineria va ser el primer a parlar de la platina o platí, com mineral diferent de la plata i l'or.
En arribar a Madrid havia mort Felip V, i van ser rebuts amb indiferència en el despatx de Marina i en la Secretaria d'Estat. El general de l'Armada, Pizarro, vell amic de Xile, els va presentar al Marquès de l'Ensenada, qui va veure en ells a les persones ideals per a desenvolupar la seva política naval i d'armaments, apreciant el seu valia.
Ferran VI d'Espanya va acceptar de bon grau l'elecció i els va nomenar capitans de fragata, interessant-se per l'informe Memorias secretas, o part reservada de la missió que els va dur a l'Equador, per tractar-se de l'estat polític d'aquelles províncies, redactades amb una maduresa i esperit liberal sorprenent per la seva joventut. Per una altra part el Marquès va decidir publicar les Observacions i els quatre volums de la Relació Històrica, comprenent que el treball dels dos joves no estaria acabat fins a la seva pública presentació, que va anar en 1748, en una llençada de 900 exemplars, (l'edició francesa de la Condamine no apareixerà fins a 1751).
Al març de 1749 Jordi Joan va ser enviat a Londres amb el nom de Mr. Josues amb diverses missions secretes, per encàrrec del Marquès de l'Ensenada, que per als seus plans de reforma de l'Armada necessitava informació sobre tot el relacionat amb la construcció naval. Mentrestant, va recollir informació sobre la fabricació dels fins draps anglesos, el lacre, matrius d'impremta, màquines per a netejar ports, armaments, compra d'instruments de cirurgia per al Col·legi de Cadis, blanqueig de la cera, bomba de foc (vapor) per a treure aigua, i tot el que en els plans d'Ensenada suposava reorganitzar l'economia i posar a Espanya al nivell dels millors països d'Europa.
Les cartes de Joan amb Ensenada s'escrivien en clau numèrica. L'activitat secreta de l'espionatge industrial no va impedir que Jordi Joan fos admès, arribat el 6 d'abril, com membre de la Royal Society de Londres, igual que el va ser d'Ulloa. Al cap de 18 mesos va haver d'escapar guanyant la costa francesa disfressat de mariner, no sense abans haver aconseguit dur-se a Espanya 50 tècnics navals.
Aquesta activitat ens mostra una faceta alguna cosa aliena a la seva personalitat de savi erudit, no obstant, prova la seva increïble capacitat d'adaptació al treball i el seu interès de ser útil i servir al Rei a Espanya.
També 1749 és la data en la qual es publica Disertación Històrica i Geogràfica sobre el Meridiano de Demarcación entre els dominis d'Espanya i Portugal, d'Ulloa i Joan, on es va poder resoldre científicament la qüestió de determinar el meridià que Alexandre VI va assenyalar com demarcació per als descobriments d'ambdues nacions, i que encara es negociava des del Tractat de Tordesilles.
A partir de 1750 la seva carrera és imparable; Ensenada ha descobert l'útil que és per a les seves fins. En el segle XVIII el transport marítim i la defensa naval són decisius; el país que disposi de millors vaixells serà el que domini. Conscients del retard d'Espanya, centraran els seus esforços en aquest sector punter. Però Joan, desil·lusionat pel sistema de construcció naval anglès, al seu retorn de Londres va idear un nou pla espanyol que, aprovat pel Rei en 1752, es va implantar de manera general en tots els departaments, imposant-se en les drassanes de Cartagena, Cadis, Ferrol, i l'Havana, organitzant arsenals, construint dics en El Ferrol i Cartagena, contractant constructors com Bryant i Tournel. Allí es treballava amb un modern criteri industrial de divisió del treball; milers d'obrers es repartien en els dics, drassanes, forns, fàbriques de jarcia i lones, etc. Amb aquestes normes es van construir vaixells com l'Aquilón i l'Orient.
El 1752 el Rei el nomena director de l'Acadèmia de Guàrdies Marines, càrrec de molta responsabilitat, on Jordi Joan implantarà els ensenyaments més avançats de l'època. Fundarà l'Observatori Astronòmic de Cadis, dotant-lo amb els millors aparells de l'època i mantenint correspondència de les seves observacions amb les Acadèmies de París, Berlín i Londres.
A Cadis tindrà ocasió i temps per als nous estudis, experimentant amb càlculs matemàtics la manera de construir vaixells lleugers i veloços, sense menyscapte de la seva seguretat i resistència. Les directrius que imposarà seran que el vaixell s'ha de construir amb la menor quantitat de fusta i ferro possible, però ha de tenir tota la fusta i ferro necessaris per a mantenir-se ferm. Així mateix estudia la força del mar i del vent, construint models de naus que remolcava per a comparar les seves distintes resistències, i comprovant amb cometis l'acció del vent sobre les veles.
A més de supervisar la construcció dels dics i organitzar els arsenals, s'ocupava de la tala d'arbres per a la construcció de les naus, solucionava els problemes en les mines d'Almadén i Linares, en els canals de reg de Múrcia i Aragó, en la fàbrica de canons de Santander; va asseure les bases per a una moderna cartografia d'Espanya, i demanaven la seva intercessió fins a per a obrir una càtedra de Matemàtiques a Alacant. Al juny de 1754 el Rei li nomena Ministre de la Junta General de Comerç i Moneda, amb l'encàrrec d'examinar i arreglar diversos pesos i lligues de les Monedes.
Havent estat desterrat a Granada el Marquès desposseït de tots els seus càrrecs, i estant vigilat i amb prohibició de rebre visites, Jordi Joan va emprendre el viatge des de Cartagena, es va asseure a la seva taula i li va oferir la seva curta hisenda. Igual va fer Antonio d'Ulloa sense previ acord. La seva fama transcendia les fronteres i en tota Europa se'l coneixia com el Savi Espanyol.
En aquest temps Jordi Joan fundà a Cadis l'Assemblea Amistosa Literària, que reunia els dijous en la seva casa, on es discutien temes d'interès que aportaven erudits com Luis Godín, José Aranda, Gerardo Henay, Diego Porcel, José Infant, Francisco Canibell, José Nájera, Francisco Esglésies, Pedro Virgili, i José Carbonell, en el que pretenia ser l'embrió d'una futura Acadèmia de Ciències i on ell mateix adonava de les seves observacions. Allí va sorgir la idea d'escriure el seu gran obra Examen Marítimo, en la qual treballaria durant molt temps i es publicaria a Madrid catorze anys més tard, en 1771. Aquesta obra seria la pedra angular de la teoria de la construcció naval, la primera escrita amb càlculs matemàtics. Analitza la dinàmica del buc, la seva estabilitat, la seva relació amb l'empeny de les ones, i tot basat en l'experiència. Tan aviat com va aparèixer, va ser coneguda i traduïda en tota Europa.
Però desgraciadament, a Espanya, després de la caiguda d'Ensenada i per qüestions polítiques, poc a poc va ser substituït el model de construcció estudiat per Joan, pel model francès, amb el natural goig dels anglesos que van veure amb tranquil·litat com els plans de recuperació naval d'Espanya quedaven estancats.
[edita] Darrers anys de vida
Poc abans de morir Jordi Joan, amb l'autoritat i independència de criteri que li caracteritzaven, va escriure una dura carta a Carles III per la seva subordinació cega al model francès per ell rebutjat des del principi, vaticinant greus pèrdues, com ocorreria en la Batalla de Trafalgar 32 anys després, quan els lleugers vaixells anglesos, segurament inspirats en els estudis de Joan, van acabar amb la pesada i vetusta sura hispana-francesa.
Va publicar el 1757 el seu "Compendio de Navegación", un elegant exemplar que imprimeix en la mateixa premsa de l'Acadèmia, a la qual havia dedicat els seus coneixements en qüestions de tipus, tintes i papers, i que va produir bells exemplars, tots obres de text. El 1760 és nomenat Cap d'Esquadra. Tot això farà que la seva salut es crebante, havent de buscar temps per a reposar-se d'uns còlics biliars en el balneari de Busot.
Al setembre de 1766 el Rei Carles III li nomena Ambaixador Extraordinari en la Cort del Marroc per a una difícil missió política. Durant tres regnats va ser Jordi Joan indispensable.
Després de més de sis mesos d'activitat diplomàtica va tornar amb la missió finalitzada d'haver signat un Tractat de 19 articles. En aquest, les aspiracions espanyoles quedaven assegurades en molts punts, menys en alguns que no van minvar l'èxit de la missió. De tots els detalls i curiositats del viatge va deixar constància en un diari manuscrit.
De tornada a Madrid i amb l'experiència acumulada, es va dedicar a l'estudi de tot tipus d'assumptes sol·licitats per les Secretaries d'Estat i del Consell de Castella. Considerat infal·lible, era requerida la seva opinió en la solució i l'estudi de difícils qüestions polítiques. Per fi el 1770 va ser nomenat per a la direcció del Real Seminari de Nobles, el seu últim lloc de servei. Amb l'autoritat moral que li acompanyava i la seva capacitat d'organització i treball, encara que la salut li fallava seriosament, va canviar els plans d'estudis, va completar les ordenances, va augmentar el nombre de professors d'acord amb les necessitats i exigia a tots un major compliment, i va millorar la situació del Real Seminari.
Va morir Jordi Joan el 21 de juny de 1773, als 60 anys i sis mesos, i li van enterrar en l'església de Sant Martí, a San Fernando (Cadis).
[edita] Els escrits de Jordi Joan
- Compendio de navegación (1757)
- Examen marítimo teórico-práctico (1771)
- Estado de la astronomía en Europa (1774)
[edita] Escrits amb la col·laboració d'Antonio d'Ulloa
- Plan del camino de Quito al río Esmeraldas, según las observaciones astronómicas de Jorge Juan y Antonio de Ulloa (1736-1742)
- Observaciones astronómicas y físicas hechas en los Reinos del Perú (Madrid, 1748)
- Relación histórica del viaje hecho de orden de su Majestad a la América Meridional (Madrid, 1748)
- Disertación Histórica y Geográfica sobre el Meridiano de Demarcación entre los dominios de España y Portugal (1749)
- Noticias Secretas de América, sobre el estado naval, militar y político del Perú y provincia de Quito (1748, publicades en Londres en 1826). La seua publicació fou prohibida pel govern espanyol.
