Jocs Olímpics d'estiu 1906
De Viquipèdia
Jocs Olímpics d'Atenes 1906 | |
Jocs Olímpics Intercalats | |
Països participants | 20 |
Atletes participants | 903 |
Esdeveniment | 78 de 13 esports |
Cerimònies - Obertura |
22 d'abril de 1906 |
- Clausura | 2 de maig de 1906 |
Inaugurats per | Jordi I de Grècia |
Jurament Olímpic - de l'Atleta |
- |
- del Jutge |
- |
Flama Olímpica | - |
Estadi Olímpic | Estadi Panathinaiko |
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1906, també anomenats Jocs Intercalats es van celebrar a Atenes, Grècia entre el 22 d'abril i el 2 de maig de 1906. Actualment no són oficialment reconeguts com a Jocs Olímpics, tot i que en el seu moment s'organitzaren com a tals. Les medalles entregades tampoc són reconegudes pel COI.
Taula de continguts |
[edita] Origen
Els primers Jocs Intercalats foren organitzats pel COI el 1901 com a part d'un nou programa en el que es disputarien cada quatre anys, entre els Jocs Internacionals, i que es disputarien a Atenes. En canvi, al baró Pierre de Coubertin no li agradava aquesta idea. Després dels dolents Jocs Olímpics de París 1900 el COI donà suport a aquesta nova idea. L'any 1902 era massa proper per organitzar aquests jocs i es decidí que la data ideal seria el 1906.
[edita] Desenvolupament esportiu
Els Jocs Olímpics de 1906 van ser un gran èxit, a diferència del que havia passat el 1900 i el 1904, ja que no s'allargaren durant molts mesos dins el programa d'una Exposició Universal. Foren també els primers jocs en els que els atletes hi participaven a través dels respectius Comitès Nacionals, i no, com havia ocorregut anteriorment, on molts atletes passaven per allí i decidien participar-hi. També foren els primers amb una cerimònia d'obertura a part i amb la desfilada dels atletes amb els respectius Comitès Nacionals. També s'introduí la cerimònia de cloenda o l'alçament de les banderes dels guanyadors.
Entre els esdeveniments inclosos als jocs cal destacar el llançament de javelina i el pentatló.
- Ray C. Ewry guanyà, de nou, les dues proves disputades de salt sense cursa.
- Paul Pilgrim guanyà els 400 i els 800 metres llisos en atletisme.
- El canadenc Billy Sherring visqué dos mesos a Grècia per adaptar-se a les condicions locals i guanyà, sorprenentment, la marató. El príncep Jordi II de Grècia l'acompanyà durant la volta final.
- Finlàndia debutà en aquests jocs i guanyà la seva primera medalla d'or en llençament de disc amb Verner Järvinen.
- Peter O'Connor d'Irlanda guanyà la medalla d'or en triple salt i la de plata en salt d'allargada. L'atleta participava com a britànic, i en protesta, escalà el pal de la bandera i hi posà l'irlandesa.
[edita] Futur dels Jocs Intercalats
Grècia no fou capaç d'organitzar els jocs de 1910. Per un costat hi havia problemes als balcans, d'altre, dos anys entre Jocs i Jocs era un període massa curt de temps. La següent oportunitat arribà el 1914 però a la disminució de l'entusiasme inicial s'hi afegí l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La següent possibilitat d'organitzar uns nous Jocs Intercalats no arribava fins el 1922. Havia passat massa temps i la idea s'abandonà definitivament.
D'aquesta manera aquests Jocs esdevingueren una excepció dins els Jocs Olímpics. El COI, posteriorment, degradà els Jocs passant a ser no oficials i els considerà, simplement, com a una celebració del 10è aniversari dels primers Jocs. A pesar d'aquest fet, els Jocs de 1906 van ser claus per mantenir vius els Jocs Olímpics, després dels fracassos de les dues edicions anteriors i la majoria d'innovacions dels Jocs foren acollides pels Jocs Olímpics de Londres 1908
[edita] Medalles
(País amfitrió ressaltat.)
Jocs Olímpics d'estiu 1906 | |||||
---|---|---|---|---|---|
Posició | País | Total | |||
1 | França | 15 | 9 | 16 | 40 |
2 | Estats Units | 12 | 6 | 6 | 24 |
3 | Grècia | 8 | 13 | 12 | 33 |
4 | Regne Unit | 8 | 11 | 5 | 24 |
5 | Itàlia | 7 | 6 | 3 | 16 |
6 | Suïssa | 5 | 6 | 4 | 15 |
7 | Alemanya | 4 | 6 | 5 | 15 |
8 | Noruega | 4 | 2 | 1 | 7 |
9 | Àustria | 3 | 3 | 3 | 9 |
10 | Dinamarca | 3 | 2 | 1 | 6 |
11 | Suècia | 2 | 5 | 7 | 14 |
12 | Hongria | 2 | 5 | 3 | 10 |
13 | Bèlgica | 2 | 1 | 3 | 6 |
14 | Finlàndia | 2 | 1 | 1 | 4 |
15 | Canadà | 1 | 1 | 0 | 2 |
16 | Països Baixos | 0 | 1 | 2 | 3 |
17 | Imperi Otomà | 0 | 1 | 1 | 2 |
18 | Equip Mixte (1) | 0 | 1 | 0 | 1 |
19 | Austràlia | 0 | 0 | 3 | 3 |
20 | Bohèmia | 0 | 0 | 2 | 2 |
78 | 80 | 78 | 226 |
(1) L'equip mixte era format per representants de Grècia i Bèlgica.