Guerra i pau (òpera)

De Viquipèdia

Guerra i pau

Títol original:	Vojna i mir
Llengua original:	Rus
Gènere:
Música:	Serguei Prokófiev
Llibret:	Serguei Prokófiev i Mira Mendelson
Font literària:	Guerra i pau de Tolstoi
Actes:	cinc
Època de composició:
Estrena:	12 de juny de 1946
Teatre:	Teatre Maly de Leningrad
Estrena Liceu:	7 de desembre de 1977
Personatges:
Natalya (Natasha) Rostov (soprano) Comte Pyotr (Pierre) Bezukhov (tenor) Príncep Andrei Bolkonsky (baríton) Napoleon Bonaparte (baríton) Comte Ilya Rostov (pare de Natasha) (tenor) Príncep Mikhail Kutuzov (baix) Hélène Bezukhova (esposa de Pierre) (mezzosoprano) Príncep Anatole Kuragin (germà d'Hélène) (soprano)

Guerra i Pau (Op. 91) (en rus Война и мир, Vojna i mir) és una òpera de Serguei Prokófiev amb pròleg i cinc actes (tretze escenes), a vegades arranjades com cinc actes, segons un llibret rus del mateix compositor i Mira Mendelson, basat en la novel·la del mateix nom de Tolstoi.

Degut a l'extrema longitud de la novel·la de Tolstoi, en un primer moment Prokófiev pensava en una òpera per a ser cantada en dues jornades consecutives; però va canviar d'idea i la va abreujar de tal manera que es pogués representar en una única sessió, que és tal com actualment se sol fer.

La novel·la és una amalgama de fets històrics del segle XIX sobre les gestes de Napoleó a Rússia on s'hi barregen els avatars de dues grans famílies russes: els Rostov i els Bolkonsky, així com les seves relacions afectives i la seva actitud diferent davant la vida.

Els grans moments dramàtics amb la presència d'un importantíssim cor, la gran quantitat de personatges importants -amb el que comporta de vestuari i assajos-, li confereixen a aquesta òpera una dificultat que fa que pocs teatres es vegin en cor de representar-la. Tot i que es poden acoblar distints personatges, necessita un mínim de 37 solistes, sent sinó la més, una de les òperes més complexes de tot el repertori.

Prokófiev, a diferència de Tolstoi, li dóna un enfoc més cinematogràfic i àgil a base de prescindir de molts elements literaris mirant de lligar al màxim les diferents situacions amb un hàbil sistema d'encadenaments.

Taula de continguts

1 Argument
2 Gènesi
3 Primeres representacions parcials i estrena
4 Estrenes a altres països
5 Vegeu també

[edita] Argument

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Acte I, Quadre I: Jardí de la casa rural del terratinent Rostov, on s'hi allotja convalescent d'una malaltia el príncep Andrei Bolkonsky i que després de sentir cantar a la filla de Rostov, se'n enamora.
Acte I, Quadre II: L'emperador Alexandre I assisteix a una festa on Natasha fa la seva primera presentació en societat. Un cop el tsar se'n va, la festa esdevé menys formal i Andrei i Natasha decideixen casar-se mentre ballen.
Acte I, Quadre III: A la seva casa a Moscou, el vell príncep Bolkonsky es nega a rebre al comte Rostov el qual ha arribat amb Natasha per presentar-la al futur sogre. Però de sobte apareix insultant a Nastasha per considerar-la massa plebea per casar-se amb el seu fill Andrei. La princesa Maria, germana d'Andrei, intenta consolar-la, però Natasha se'n va amb el seu pare desconsolada.

[edita] Gènesi

L'esquema original de Mendelson i Prokofiev per al llibret de l'òpera tenia onze escenes, i Prokofiev va començar a compondre la música l'estiu de 1941, impulsat per la invasió alemanya de la Unió Soviètica que havia començat el 22 de juny d'aquell estiu. El terme "escenes líric-dramàtiques" del llibret suggereix tant un homenatge a l'òpera Eugene Onegin de Txaikovski com un èmfasi en els individus i les seves emocions més que en la gran imatge d'un país en guerra.

Va completar la partitura per piano abans de l'estiu de 1942 (dues escenes que han estat canviades de la versió original), i se sotmetia al Comitè de la Unió Soviètica sobre les Arts. El Comitè demanava que les escenes de la segona part (Guerra) necessitaven un èmfasi més patriòtic i heroic. Prokofiev, que volia veure la seva obra mestra completada el més aviat possible, hi afegia marxes, cors, i uns altres materials per satisfer al comitè. A més a més, componia un pròleg coral, que emfatitza el desafiament de la gent russa davant de l'enemic.

[edita] Primeres representacions parcials i estrena

Tot estava previst per a una estrena el 1943 al Teatre Bolshoi de Moscou, amb la direcció artística de Sergei Eisenstein i la direcció d'orquestra de Samuil Samosud. Però no va ser així, només es feu una actuació privada de vuit escenes amb l'acompanyament de pianos al Centre d'Actors de Moscou el 16 d'octubre de 1944 i dirigida pe Konstantin Popov, i una representació en concert de nou escenes, dirigides per Samosud, a la Gran Sala del Conservatori de Moscou el 7 de juny de 1945. De moment no hi havia cap teatre de Moscou que cregués que un projecte tant ambiciós fos representable en escena.

El 12 de juny de 1946, al Teatre Maly a Leningrad i una altra vegada dirigida per Samosud, tenia lloc una altra representació que és considerada normalment com l'estrena, ara amb l'escena 7 de la primera part estesa (el que actualment és la segona escena amb l'afegit del suggeriment de Samosud), juntament amb l'escena 8 i la primera escena de la segona part. La segona part, també amb una escena addicional (la 10), havia de ser representada el juliol de 1947, però després de l'assaig general es va suspendre "per raons més enllà del control del teatre i el compositor".

Després del decret Zhdanov de febrer de 1948, Prokofiev començava a treballar en una versió escurçada de l'òpera, alhora fent diverses revisions al seu esquema original, encara que respectant l'estructura de tretze escenes. Aquesta versió s'estrenava el 26 de maig de 1953 al Teatro Comunale de Florència, dirigida per Artur Rodziski, dos mesos després de la mort del compositor. Les escenes 2 i 9 eren, tanmateix, omeses. L'estrena russa d'aquesta versió es produïa al Teatre Maly de Leningrad, l'1 d'abril de 1955, dirigit per Eduard Grikurov, en aquest cas amb l'omissió de les escenes 7 i 11. Les tretze escenes (però amb talls) es representaven finalment juntes el 8 de novembre 1957 al Teatre Stanislavski-Nemirovich-Danchenko a Moscou, sota la batuta d'Alexander Shaverdov. El 15 de desembre de 1959, les tretze escenes i el pròleg s'estrenaven finalment sense cap retall (dirigit per Alexander Melik-Pashayev) al Teatre Bolshoi de Moscou, encara que fou precedit per una transmissió televisada als Estats Units de la NBC dirigida per Peter Herman Adler el 13 de gener de 1957.