François Mauriac
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1952) |
François Mauriac ( Bordeus, França 1885 - París 1970 ) fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1952.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer l'11 d'octubre de 1885 a la ciutat de Bordeus, capital de la regió francesa d'Aquitània i del departament de Gironda, en una família de profundes arrels catòliques. Sent jove va quedar sota la custòdia de la seva mare a causa del defunció del seu pare. Va estudiar batxillerat a Cauderan en una escola de la Societat de Maria (o marianistes) i després va estudiar literatura a la Universitat de Bordeus, on es va graduar el 1905. L'any 1906 es trasllada a París, on escriu el seu primer llibre de versos Les mains jointes.
Va participar com a soldat durant la Primera Guerra Mundial, on va emmalaltir greument. El 1933 va ser nomenat membre de la Acadèmia Francesa, ocupant el seient número 22. Durant la Guerra civil espanyola va simpatitzar amb el bàndol republicà i després a l'esclatar la Segona Guerra Mundial va formar part de la Resistència francesa contra la invasió nazi. Va editar les revistes Les Lettres Francaises i Le Cahier Noir, en les quals denunciava i criticava les tortures i assassinats comesos contra els patriotes francesos.
El 1958 fou guardonat amb la Legió d'honor concedida pel govern francès. Posteriorment encaratjà a Elie Wiesel a escriure les seves experiències com a jueu durant l'Holocaust. Mauriac morí l'1 de febrer de 1970 i fou enterrat al Cementiri de Vemars, situat a la Val d'Oise.
[edita] Obra literària
Va col·laborar amb el diari conservador Le Figaro, per passar més tard a l'acabat de fundar L'Expres. El seu recolzament en les seves pàgines al general Charles de Gaulle el va fer enemistar-se amb els seus companys, per la qual cosa va retornar a Le Figaro. Anys més tard a causa de la seva defensa de la causa algeriana va rebre amenaces de l'organització terrorista d'extrema dreta Organisation de l'Armée Secrète (OAS).
Autor tant de novel·les, recull de poemes i obres de teatre, si bé en aquest últim apartat les seves obres no tingueren l'èxit de les primeres, també destacà en els seus assaigs de memòries. L'any 1952 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'espiritualitat i intensitat artística que amb les seves obres ha mostrat el drama de la vida humana.
[edita] Obra seleccionada
[edita] Novel·la
|
[edita] Teatre[edita] Poesia[edita] Memòries |
