Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Federaci?? d'Associacions Culturals de l'Arag?? Oriental - Viquip??dia

Federaci?? d'Associacions Culturals de l'Arag?? Oriental

De Viquip??dia

Federaci?? d'Associacions Culturals de l'Arag?? Oriental (FACAO) representa a una s??rie d'associacions federades ques defensen que les modalitats ling????stiques de les seves localitats i comarques respectives s??n una llengua diferenciada del catal??. Aquest punt de vista s'oposa a l'opini?? generalitzada, tant entre ling??istes, com en la societat (vegi's la secci?? Reconeixement del "aragon??s oriental" com llengua), que les lleng??es de Franja de Ponent s??n dialectes del catal??.

Taula de continguts

[edita] Or??gens

Al principi la federaci?? es va dir "Coordinadora d'Associacions Culturals de les Comarques de l'Arag?? Oriental", i va n??ixer a partir de l'agrupaci?? de diferents associacions per a presentar davant la Comissi?? Especial de les lleng??es minorit??ries d'Arag?? de les Corts d'Arag?? les seves posicions respecte al patrimoni ling????stic aragon??s, a l'octubre de 1996. La Coordinadora es va compondre a partir de les seg??ents associacions les quals compartien l'ideal com?? que les modalitats ling????stiques de les seves respectives localitats i comarques no eren de filiaci?? catalana sin?? aragonesa.

align="center"

Associaci??/revista cultural
Municipi (Comarca)
Prov??ncia
Am??cs de Fraga Fraga (Baix Cinca) Osca
Foncense Fonz (Cinca Medio) Osca
El Palistroc Sanui i Alins (Llitera) Osca
La Voz de Llitera Tamarit de Llitera (Llitera) Osca
Lo Tim?? El Torric?? (Llitera) Osca
J??venes Ribagor??anos de Bellestar Graus (Ribagor??a) Osca
Liga Ribagor??ana Graus (Ribagor??a) Osca
La Aurora Estadilla (Somontano) Osca
Baish Arag?? Vall-de-roures (Matarranya) Terol
Palau Beseit (Matarranya) Terol
Valderrobrense Vall-de-roures (Matarranya) Terol
Baix Matarranya Fai?? (Bajo Arag??n-Caspe) Saragossa
Matarranya Maella (Bajo Arag??n-Caspe) Saragossa

La Coordinadora va presentar davant la Comissi?? de les Corts d'Arag?? un manifest deixant const??ncia de la seva postura i les seves aspiracions. A l'any seg??ent la Coordinadora es va consolidar com a Federaci?? d'Associacions Culturals de l'Arag?? Oriental inscrivint-se en el registre d'Associacions Civils d'Arag?? amb la seva nova denominaci??.

[edita] Tesis ling????stiques, culturals i hist??riques

[edita] Tesis soci-ling????stiques

  • A Arag?? ni es parla un suposat aragon??s en alguns municipis altaragonesos ni el catal?? a les comarques orientals, sin?? modalitats ling????stiques aragoneses que deriven de l'antic roman?? aragon??s.
  • La proposta actual d'una llengua aragonesa suposa un idioma artificial creat com instrument pol??tic al servei de el nacionalisme aragon??s i que exclou a tot l'Arag?? oriental.
  • El catal?? ??s ali?? a l'Arag?? Oriental, i el seu reconeixement oficial suposaria posar en risc la superviv??ncia de les modalitats aragoneses d'aquesta ??rea, a les quals FACAO denomina en el seu conjunt "aragon??s oriental".
  • Les modalitats ling????stiques de l'est de l'Arag?? s??n equiparables i tan aragoneses com les pirinenques (cheso, chistabino, patu??s, etc...).
  • El 1995, la Universitat de Saragossa per enc??rrec del Govern d'Arag?? va realitzar un Estudi socioling????stic de la Franja Oriental d'Arag?? a la pregunta "Del nom del parla de la seva localitat" el 47% va respondre chapurreau, el 32% conforme al gentilici de la seva localitat, l'11% va utilitzar altres denominacions (patu??s, aragon??s, valenci??, ...) i un 10% el va denominar catal??.
  • En l'anterior estudi tamb?? es va preguntar sobre la cooficialitat del catal?? a la Franja de Ponent, a la qual el 75% es va manifestar el seu rebuig.

[edita] Tesis hist??riques

FACAO parteix de la tesi que a l'Edat Mitjana es parlaven distintes lleng??es roman??os similars a la Corona d'Arag??, durant els segles esdevenidors tant el valenci?? com el catal?? esdevindrien en lleng??es cultes, situaci?? que no es donaria en Arag?? a causa de la difusi?? i consolidaci?? del castell?? com llengua culta i p??blica. En mancar les modalitats aragoneses de gram??tica, sintaxi, ortografia, etc.. pr??pies per a instituir-se com a llengua culta, a les modalitats de l'est d'Arag?? se'ls pretendria assimilar a la norma culta catalana, la qual cosa podria provocar un ling??icidi, si b?? aquestes modalitats el que necessiten no ??s una norma aliena sin?? una pr??pia.

[edita] Les vint caracter??stiques de l'"Aragon??s oriental"

Segons la FACAO a l'Arag?? oriental existeixen 4 zones ling????stiques un poc marcades, per?? que no fan perillar la unitat ling????stica de l'aragon??s oriental. Les caracter??stiques comunes m??s importants i les peculiaritats m??s destacades serien les seg??ents:

  • 01. Exist??ncia de la consonant palatal africada sorda (CH) chen, chuminera, cherm??.
  • 02. Exist??ncia de la consonant palatal fricativa sonora no refilada (I) jo, ja
  • 03. Exist??ncia de la consonant vetllar fricativa sorda (J) jota, majo, refllej?? (per a la filologia catalana ??s considerat un castellanisme)
  • 04. A la Ribagor??a, Llitera i Fraga es palatalitiza els grups conson??ntics llatins de BL ;CL ;FL ;GL ;PL : Ex: bllat, cllau, fllo, unglla i pllat/o.
  • 05. Conservaci?? de la b intervoc??lica en l'imperfet d'indicatiu en gran part del territori. Pllo??be, tenibe, dormibe.
  • 06. Utilitzaci?? dels pronoms personals de subjecte acompanyat de preposicions.

pa yo, pa tu, pa n???ell a yo, a tu, a n???ell

  • 07. ??s de la conjunci?? disjuntiva O i no O.
  • 08. Pronoms demostratius: aix??/a-est/a ; ixo/a-eix/a ; aquell/a ; aquests/??s/as-estes/??s ; ixos/??s/as-aquests/??s ; aqu??lls/??s/as. AZ??, AIX??, ALL??-Neutre.' Adverbis AC??/AST??, AST??, ALL??.
  • 09. Exist??ncia de diftongaci?? d'I i O breus llatines en la zona del Baix Arag?? turolense (zona d'Aguaviva de Bergantes): porta, biert.
  • 10. Article determinat mascul?? singular ???HO???.
  • 11. Exist??ncia de la consonant interdental fricativa sorda en la Ribagor??a, en la zona nord de La Llitera i en el sud del Baix Arag??: Zucre, cel, brocal, cinc.
  • 12. Com informa Alonso Zamora Vicente el sufix llat?? ???ittu done -et/ -eta: molinet, petitet/a, caixeta.
  • 13. L'accentuaci?? t??nica tendeix a rebutjar moltes vegades l'esdr??ixola: estomogo (est??mac).
  • 14. Sovint, a Llitera i Ribagor??a, es tendeix a desfer iatus mitjan??ant una consonant (i, b, g): mayestro (mestre), paseyo (passeig), correya (corretja), tabut (ta??t), ag??n (on).
  • 15. Les vocals intert??niques tendeixen sovint a desapar??ixer: aspra (aspra), ampllo (ampli).
  • 16. Conservaci?? de la f- inicial llatina (com al valenci??, balear, catal?? i astur-lleon??s) farina, fe??a, fer.
  • 17. El grup conson??ntic ???pl- / -pll- es mant?? vagi precedit de vocal o consonant: repleg??/replleg??, plen??/apllen??, aplac??/apllac??.
  • 18. Els plurals generalment es formen afegint una ???s (sovint -z a la zona nord de Llitera i a la part occidental de Ribagor??a): tots/toz (tots), criatures, pllenes.
  • 19. No distinci?? de la consonant labial oclusiva sonora /b/ i la consonant labial fricativa sonora /v/ pel que nom??s existeix la oclusiva desapareixent la fricativa que no es pronuncia: vida, beu, bindre.
  • 20. Utilitzaci?? exclusiva de forma perifr??stica per al temps de pret??rit perfecte simple o indefinit: bai cant?? (vaig cantar), bas cant?? (vas cantar), ba cant?? (va cantar), bam cant?? (cantem), bau cant?? (vau cantar), ban cant?? (van cantar).

Finalment la FACAO tamb?? sost?? que les estructures sint??ctiques s??n distintes a les de la llengua catalana a l'igual d'exist??ncia d'un l??xic distint.[1]

[edita] ??mbit territorial

L'??mbit ling????stic que proposa FACAO per a l'aragon??s oriental no es limita al compr??s pels dialectes del catal?? en la zona oriental d'Arag??, tamb?? inclou el ribagor????, generalment considerat com un conjunt de parles de transici??.

[edita] Proposta d'ortografia

[edita] Concursos literaris

Amb l'objectiu de crear el primer precedent de tradici?? escrita en "aragon??s oriental" segons les recents normes creades per FACAO, aquesta cre?? un concurs literari per a relats escrits en les modalitats ling????stiques de l'Arag?? Oriental. Al concurs se li va donar el nom de "Roberto G. Bayod Pallar??s", jurista i historiador, defensor de les tesis ling????stiques de l'aragon??s oriental. Tamb?? va ser alcalde de Belmonte de San Jos?? (prov??ncia de Terol). Actualment el concurs ja ha arribat a la seva cinquena edici??, a continuaci?? es detalla en una taula qui han estat els premiats i amb que relats:

  • Concurs Literari en Aragon??s Oriental "Roberto G. Bayod" (Conc??rs Lliterari n???Aragon??s Oriental ???Roberto G. Bayod???)

align="center"

Edici??
(fecha)
Indret
I Premi
II Premi
III Premi
V edici??
(16-12-2006)		 Vall-de-roures Obra: ???Lo destino d???un ome???
Autor: Luis Borr??s Dolz
(El Torric??)
 Obra: ???Furta-Peras???
Autor: Luis??n de Fierro
(Graus)		 Obra: ???Un canto a mi amor???
Autora: Concha Rodes Roch??
(Mequinensa)
IV edici??
(03-12-2005)		 El Torric?? Obra: ???Detr??s d'un espill crebat???
Autor: Luis Borr??s Dolz
(El Torric??)
 Obra: Julio, lo incorrechible
Autor: Ra??l Vall??s Labanda
(La Ca??ada de Verich)		 Obra: Corr??n cam a trab??s per La
Llitera. ??Anem a Fondols!
Autor: Juli??n Naval Fuster
(Tamarit de Llitera)
III edici??
(27-11-2004)		 Vall-de-roures Obra: Sopa de lletres
Autor: Jorge Borr??s Frago
(El Torric??)		 Obra: Lo rad?? biache
Autor: Ra??l Vall??s Labanda
(La Ca??ada de Verich)		 Obra: Relatos
Autor: Juli??n Naval Fuster
(Tamarit de Llitera)
II edici??
(24-04-2003)		 Sant Esteve de Llitera Obra:
Autor: Ra??l Vall??s Labanda
(La Ca??ada de Verich)		 Obra:
Autor: Antonio Rius
(Albelda)		 Obra:
Autor: Jorge Borr??s Frago
(El Torric??)
I edici??n
(2002)

[edita] Participaci?? en esdeveniments ling????stics i culturals

FACAO ha participat en diferents esdeveniments de car??cter ling????stic i cultural, principalment en els vinculats al secessionisme ling????stic valenci??. En un ??mbit m??s redu??t ha participat en diferents esdeveniments aragonesos, i sobretot, d'??mbit local.

[edita] Reconeixement del "aragon??s oriental" com llengua

[edita] Segons les institucions acad??miques

Dinou acad??mics de l'Acad??mies de la Hist??ria i de la Llengua Espanyola van signar un document a t??tol personal, no aprovat pels plens d'ambdues acad??mies, en el qual s'esmenta el catal?? de la Franja, per?? no delimita en quines poblacions es parla el catal??[2]:

?? Els signants, membres de les Acad??mies Espanyola i de la Hist??ria, havent conegut la peculiar controv??rsia que durant mesos passats s'ha fet p??blica en diversos ??rgans de premsa valencians, sobre origen de la llengua parlada en la major part de les comarques del Pa??s Valenci??, i a petici?? de persones interessades que donem a con??ixer la nostra opini?? sobre aquest assumpte, cient??ficament aclarit des de fa molts anys, vam desitjar expressar, d'acord amb tots els estudiosos de les lleng??es rom??niques:

Que el valenci?? ??s una variant dialectal del catal??. ??s a dir, de l'idioma parlat a les illes Balears, a la Catalunya francesa i espanyola, a la franja d'Arag??, a la major part del Pa??s Valenci??, al Principat d'Andorra i a la ciutat sarda de Alguer. Per tot aix??, ens causa sorpresa veure aquest fet posat p??blicament en dubte i encara asprament impugnat, per persones que clarament utilitzen els seus propis prejudicis com font d'autoritat cient??fica, mentre pretenen ridiculizar i fins i tot insultar a personalitats que, per la seva sencera labor, mereixen el respecte de tots i en primer lloc el nostre.

Es fa f??cil suposar que despr??s d'aquestes posicions negatives s'oculten consideracions i prop??sits que en gens no es relacionen amb la veritat d'un fet suficientment clar per a la filologia i per a la hist??ria. ??s culturalment aberrant tot intent -com el qual contemplem- de desmembrar el Pa??s Valenci?? de la comunitat idiom??tica i cultural catalana, per la qual, com escriptors i intel??lectuals espanyols, no tenim sin?? respecte i admiraci??, dintre del qual el Pa??s Valenci?? ha tingut i t?? un lloc tan rellevant. D??maso Alonso, Jes??s Pab??n, Antonio Buero Vallejo, Tom??s Navarro, Pedro La??n Entralgo, Jos?? Mar??a Pem??n, Vicente Aleixandre, Fernando L??zaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, Salvador de Madariaga, Marqu??s de Lozoya, Miquel Batllori, Camilo Jos?? Cela, Rafael Lapesa, Manuel Alvar i Jos?? Antonio Maravall.

  ??

Els acad??mics consideren que a la Franja de Ponent es parla catal??, per?? no delimiten en quines localitats. En obres individuals d'aquests acad??mics es llegeix que el parla oriental de la zona aragonesa ??s un parla de frontera, fronterera entre Arag?? i Catalunya i la majoria d'ells han escrit en les seves aportacions cient??fiques que ??s una parla fronterera, de transici?? entre la llengua aragonesa i la llengua catalana (vegeu els manuals de Rafael Lapesar Melgar, Historia de la Lengua Espa??ola, Alonso Zamora Vicente, Dialectolog??a Espa??ola, i Manuel Alvar L??pez, El dialecto aragon??s i Estudios sobre el dialecto aragon??s)

La Promotora Espa??ola de Ling????stica [3] considera catal?? (varietat nordoccidental) les parles de la Franja de Ponent. Ethnologue, encara que no indica que es parli catal?? a Arag?? [4], a l'hora de llistar els municipis d'Arag?? on es parla aragon??s, no inclou els de la Franja [5].

[edita] Segons les institucions p??bliques

D'altra banda tant en l'anterior com actual Estatut d'Arag?? no es fa cap esment al catal?? per?? tampoc a llengua aragonesa ni a l' aragon??s oriental, es limita a parlar de lleng??es i modalitats sense citar ni concretar-les. A l'article 7 de l'estatut es diu[6]:

?? Les lleng??es i modalitats ling????stiques pr??pies de Arag?? gaudiran de protecci??. Es garantir?? el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una llei de Corts d'Arag?? per a les zones d'utilitzaci?? predominant d'aquelles.  ??

En 2001, el govern de coalici?? PSOE-PAR va promoure la Llei de lleng??es d'Arag??. Aquesta llei era conseq????ncia del dictamen d'una comissi?? especial d'estudi de les Corts d'Arag?? sobre la pol??tica ling????stica a Arag??, que va oferir les seves conclusions al novembre de 1997[7]. En les seves conclusions, s'al??ludia expl??citament a l'exist??ncia a Arag?? de tres lleng??es: el castell??, l'aragon??s i el catal?? ("empleat en forma de varietats locals diverses com instrument habitual de comunicaci?? eminentment oral a les zones lim??trofes amb Catalunya, zona compacta constitu??da per la Ribargor??a, La Llitera, el Baix Cinca i part del baix Arag?? saragoss?? i turolenc")

La llei[8]no va ser finalment tramitada, per?? en el seu annex II es llisten els municipis que es declaren d'utilitzaci?? predominant del catal?? normalitzat:

En color taronja el Arag?? catalan??fon segons l'Avantprojecte de la Llei de lleng??es.
En color taronja el Arag?? catalan??fon segons l'Avantprojecte de la Llei de lleng??es.

[edita] Partidaris

Associacions culturals El fet que en altres comunitats aut??nomes espanyoles es doni una guerra de la llengua de naturalesa semblant ha provocat que els detractors de la unitat de la llengua catalana actu??n plegats i estiguin coordinats, per aix??, FACAO rep suport i reconeixement dels seus treballs i tesis ling????stiques, culturals i hist??riques per part d'agrupacions, associacions, etc. sorgides a partir del conflicte ling????stic valenci??, encara que cal matisar que el debat ling????stic a l'Arag?? Oriental no arriba a les mateixes dimensions que en la Comunitat Valenciana, i actualment ??s limitat a redu??ts grups que giren entorn de l'activitat cultural local i comarcal en aquest territori.

Plataforma en Defensa de Sa Llengo Balear

Moviments socio-pol??tics i partits pol??tics Els principals agrupacions soci-pol??tiques que protegeixen les iniciatives de la FACAO s??n d'??mbit valenci??:

Tamb?? reben el suport i reconeixement de partits pol??tics minoritaris principalment provinents del regionalisme aragon??s i el blaverisme valenci??, en la seva majoria sense representaci?? parlament??ria, encara que algun d'ells tenen regidors en diferents municipis dels seus respectives comunitats aut??nomes:

Finalment cap esmentar les postures mantingudes per dos partits d'??mbit aragon??s, ambd??s amb una ??mplia representaci?? institucional en tots els nivells. Cap dels dos d??na un suport expl??cit a la FACAO encara que algunes agrupacions locals i comarcals l'han donat.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Las veinte caracter??sticas del aragon??s "oriental" (H??cto Castro, secretari de la FACAO)
  2. ??? La lengua de los valencianos
  3. ??? [http://www.proel.org/mundo/catalan.htm Fitxa del catal?? a PROEL
  4. ??? Fitxa del catal?? a ethnologue
  5. ??? Fitxa de l'aragon??s a ethnologue
  6. ??? Estatut d'Arag?? (LO 8/1982, de 10 d'Agost)
  7. ??? [http://www.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/0/D0C730CC9E93696A41256823003A21EB?OpenDocument Dictamen de la Comissi?? especial d'estudi sobre la pol??tica ling????stica a Arag??.
  8. ??? Avantprojecte de la Llei de Lleng??es d'Arag??

[edita] Enlla??os externs