[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental - Viquipèdia

Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental

De Viquipèdia

Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) representa a una sèrie d'associacions federades ques defensen que les modalitats lingüístiques de les seves localitats i comarques respectives són una llengua diferenciada del català. Aquest punt de vista s'oposa a l'opinió generalitzada, tant entre lingüistes, com en la societat (vegi's la secció Reconeixement del "aragonès oriental" com llengua), que les llengües de Franja de Ponent són dialectes del català.

Taula de continguts

[edita] Orígens

Al principi la federació es va dir "Coordinadora d'Associacions Culturals de les Comarques de l'Aragó Oriental", i va néixer a partir de l'agrupació de diferents associacions per a presentar davant la Comissió Especial de les llengües minoritàries d'Aragó de les Corts d'Aragó les seves posicions respecte al patrimoni lingüístic aragonès, a l'octubre de 1996. La Coordinadora es va compondre a partir de les següents associacions les quals compartien l'ideal comú que les modalitats lingüístiques de les seves respectives localitats i comarques no eren de filiació catalana sinó aragonesa.

align="center"

Associació/revista cultural
Municipi (Comarca)
Província
Amícs de Fraga Fraga (Baix Cinca) Osca
Foncense Fonz (Cinca Medio) Osca
El Palistroc Sanui i Alins (Llitera) Osca
La Voz de Llitera Tamarit de Llitera (Llitera) Osca
Lo Timó El Torricó (Llitera) Osca
Jóvenes Ribagorçanos de Bellestar Graus (Ribagorça) Osca
Liga Ribagorçana Graus (Ribagorça) Osca
La Aurora Estadilla (Somontano) Osca
Baish Aragó Vall-de-roures (Matarranya) Terol
Palau Beseit (Matarranya) Terol
Valderrobrense Vall-de-roures (Matarranya) Terol
Baix Matarranya Faió (Bajo Aragón-Caspe) Saragossa
Matarranya Maella (Bajo Aragón-Caspe) Saragossa

La Coordinadora va presentar davant la Comissió de les Corts d'Aragó un manifest deixant constància de la seva postura i les seves aspiracions. A l'any següent la Coordinadora es va consolidar com a Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental inscrivint-se en el registre d'Associacions Civils d'Aragó amb la seva nova denominació.

[edita] Tesis lingüístiques, culturals i històriques

[edita] Tesis soci-lingüístiques

  • A Aragó ni es parla un suposat aragonès en alguns municipis altaragonesos ni el català a les comarques orientals, sinó modalitats lingüístiques aragoneses que deriven de l'antic romanç aragonès.
  • La proposta actual d'una llengua aragonesa suposa un idioma artificial creat com instrument polític al servei de el nacionalisme aragonès i que exclou a tot l'Aragó oriental.
  • El català és aliè a l'Aragó Oriental, i el seu reconeixement oficial suposaria posar en risc la supervivència de les modalitats aragoneses d'aquesta àrea, a les quals FACAO denomina en el seu conjunt "aragonès oriental".
  • Les modalitats lingüístiques de l'est de l'Aragó són equiparables i tan aragoneses com les pirinenques (cheso, chistabino, patués, etc...).
  • El 1995, la Universitat de Saragossa per encàrrec del Govern d'Aragó va realitzar un Estudi sociolingüístic de la Franja Oriental d'Aragó a la pregunta "Del nom del parla de la seva localitat" el 47% va respondre chapurreau, el 32% conforme al gentilici de la seva localitat, l'11% va utilitzar altres denominacions (patuès, aragonès, valencià, ...) i un 10% el va denominar català.
  • En l'anterior estudi també es va preguntar sobre la cooficialitat del català a la Franja de Ponent, a la qual el 75% es va manifestar el seu rebuig.

[edita] Tesis històriques

FACAO parteix de la tesi que a l'Edat Mitjana es parlaven distintes llengües romanços similars a la Corona d'Aragó, durant els segles esdevenidors tant el valencià com el català esdevindrien en llengües cultes, situació que no es donaria en Aragó a causa de la difusió i consolidació del castellà com llengua culta i pública. En mancar les modalitats aragoneses de gramàtica, sintaxi, ortografia, etc.. pròpies per a instituir-se com a llengua culta, a les modalitats de l'est d'Aragó se'ls pretendria assimilar a la norma culta catalana, la qual cosa podria provocar un lingüicidi, si bé aquestes modalitats el que necessiten no és una norma aliena sinó una pròpia.

[edita] Les vint característiques de l'"Aragonès oriental"

Segons la FACAO a l'Aragó oriental existeixen 4 zones lingüístiques un poc marcades, però que no fan perillar la unitat lingüística de l'aragonès oriental. Les característiques comunes més importants i les peculiaritats més destacades serien les següents:

  • 01. Existència de la consonant palatal africada sorda (CH) chen, chuminera, chermá.
  • 02. Existència de la consonant palatal fricativa sonora no refilada (I) jo, ja
  • 03. Existència de la consonant vetllar fricativa sorda (J) jota, majo, refllejá (per a la filologia catalana és considerat un castellanisme)
  • 04. A la Ribagorça, Llitera i Fraga es palatalitiza els grups consonàntics llatins de BL ;CL ;FL ;GL ;PL : Ex: bllat, cllau, fllo, unglla i pllat/o.
  • 05. Conservació de la b intervocàlica en l'imperfet d'indicatiu en gran part del territori. Plloíbe, tenibe, dormibe.
  • 06. Utilització dels pronoms personals de subjecte acompanyat de preposicions.

pa yo, pa tu, pa n’ell a yo, a tu, a n’ell

  • 07. Ús de la conjunció disjuntiva O i no O.
  • 08. Pronoms demostratius: això/a-est/a ; ixo/a-eix/a ; aquell/a ; aquests/és/as-estes/és ; ixos/és/as-aquests/és ; aquélls/és/as. AZÓ, AIXÓ, ALLÓ-Neutre.' Adverbis ACÍ/ASTÍ, ASTÍ, ALLÍ.
  • 09. Existència de diftongació d'I i O breus llatines en la zona del Baix Aragó turolense (zona d'Aguaviva de Bergantes): porta, biert.
  • 10. Article determinat masculí singular “HO”.
  • 11. Existència de la consonant interdental fricativa sorda en la Ribagorça, en la zona nord de La Llitera i en el sud del Baix Aragó: Zucre, cel, brocal, cinc.
  • 12. Com informa Alonso Zamora Vicente el sufix llatí –ittu done -et/ -eta: molinet, petitet/a, caixeta.
  • 13. L'accentuació tònica tendeix a rebutjar moltes vegades l'esdrúixola: estomogo (estómac).
  • 14. Sovint, a Llitera i Ribagorça, es tendeix a desfer iatus mitjançant una consonant (i, b, g): mayestro (mestre), paseyo (passeig), correya (corretja), tabut (taüt), agón (on).
  • 15. Les vocals intertòniques tendeixen sovint a desaparèixer: aspra (aspra), ampllo (ampli).
  • 16. Conservació de la f- inicial llatina (com al valencià, balear, català i astur-lleonès) farina, feña, fer.
  • 17. El grup consonàntic –pl- / -pll- es manté vagi precedit de vocal o consonant: replegá/repllegá, plená/apllená, aplacá/apllacá.
  • 18. Els plurals generalment es formen afegint una –s (sovint -z a la zona nord de Llitera i a la part occidental de Ribagorça): tots/toz (tots), criatures, pllenes.
  • 19. No distinció de la consonant labial oclusiva sonora /b/ i la consonant labial fricativa sonora /v/ pel que només existeix la oclusiva desapareixent la fricativa que no es pronuncia: vida, beu, bindre.
  • 20. Utilització exclusiva de forma perifràstica per al temps de pretèrit perfecte simple o indefinit: bai cantá (vaig cantar), bas cantá (vas cantar), ba cantá (va cantar), bam cantá (cantem), bau cantá (vau cantar), ban cantá (van cantar).

Finalment la FACAO també sosté que les estructures sintàctiques són distintes a les de la llengua catalana a l'igual d'existència d'un lèxic distint.[1]

[edita] Àmbit territorial

L'àmbit lingüístic que proposa FACAO per a l'aragonès oriental no es limita al comprès pels dialectes del català en la zona oriental d'Aragó, també inclou el ribagorçà, generalment considerat com un conjunt de parles de transició.

[edita] Proposta d'ortografia

[edita] Concursos literaris

Amb l'objectiu de crear el primer precedent de tradició escrita en "aragonès oriental" segons les recents normes creades per FACAO, aquesta creà un concurs literari per a relats escrits en les modalitats lingüístiques de l'Aragó Oriental. Al concurs se li va donar el nom de "Roberto G. Bayod Pallarés", jurista i historiador, defensor de les tesis lingüístiques de l'aragonès oriental. També va ser alcalde de Belmonte de San José (província de Terol). Actualment el concurs ja ha arribat a la seva cinquena edició, a continuació es detalla en una taula qui han estat els premiats i amb que relats:

  • Concurs Literari en Aragonés Oriental "Roberto G. Bayod" (Concúrs Lliterari n’Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”)

align="center"

Edició
(fecha)
Indret
I Premi
II Premi
III Premi
V edició
(16-12-2006)		 Vall-de-roures Obra: “Lo destino d’un ome”
Autor: Luis Borrás Dolz
(El Torricó)
 Obra: “Furta-Peras”
Autor: Luisón de Fierro
(Graus)		 Obra: “Un canto a mi amor”
Autora: Concha Rodes Roché
(Mequinensa)
IV edició
(03-12-2005)		 El Torricó Obra: “Detrás d'un espill crebat”
Autor: Luis Borrás Dolz
(El Torricó)
 Obra: Julio, lo incorrechible
Autor: Raúl Vallés Labanda
(La Cañada de Verich)		 Obra: Corrén cam a trabés per La
Llitera. ¡Anem a Fondols!
Autor: Julián Naval Fuster
(Tamarit de Llitera)
III edició
(27-11-2004)		 Vall-de-roures Obra: Sopa de lletres
Autor: Jorge Borrás Frago
(El Torricó)		 Obra: Lo radé biache
Autor: Raúl Vallés Labanda
(La Cañada de Verich)		 Obra: Relatos
Autor: Julián Naval Fuster
(Tamarit de Llitera)
II edició
(24-04-2003)		 Sant Esteve de Llitera Obra:
Autor: Raúl Vallés Labanda
(La Cañada de Verich)		 Obra:
Autor: Antonio Rius
(Albelda)		 Obra:
Autor: Jorge Borrás Frago
(El Torricó)
I edición
(2002)

[edita] Participació en esdeveniments lingüístics i culturals

FACAO ha participat en diferents esdeveniments de caràcter lingüístic i cultural, principalment en els vinculats al secessionisme lingüístic valencià. En un àmbit més reduït ha participat en diferents esdeveniments aragonesos, i sobretot, d'àmbit local.

[edita] Reconeixement del "aragonès oriental" com llengua

[edita] Segons les institucions acadèmiques

Dinou acadèmics de l'Acadèmies de la Història i de la Llengua Espanyola van signar un document a títol personal, no aprovat pels plens d'ambdues acadèmies, en el qual s'esmenta el català de la Franja, però no delimita en quines poblacions es parla el català[2]:

« Els signants, membres de les Acadèmies Espanyola i de la Història, havent conegut la peculiar controvèrsia que durant mesos passats s'ha fet pública en diversos òrgans de premsa valencians, sobre origen de la llengua parlada en la major part de les comarques del País Valencià, i a petició de persones interessades que donem a conèixer la nostra opinió sobre aquest assumpte, científicament aclarit des de fa molts anys, vam desitjar expressar, d'acord amb tots els estudiosos de les llengües romàniques:

Que el valencià és una variant dialectal del català. És a dir, de l'idioma parlat a les illes Balears, a la Catalunya francesa i espanyola, a la franja d'Aragó, a la major part del País Valencià, al Principat d'Andorra i a la ciutat sarda de Alguer. Per tot això, ens causa sorpresa veure aquest fet posat públicament en dubte i encara asprament impugnat, per persones que clarament utilitzen els seus propis prejudicis com font d'autoritat científica, mentre pretenen ridiculizar i fins i tot insultar a personalitats que, per la seva sencera labor, mereixen el respecte de tots i en primer lloc el nostre.

Es fa fàcil suposar que després d'aquestes posicions negatives s'oculten consideracions i propòsits que en gens no es relacionen amb la veritat d'un fet suficientment clar per a la filologia i per a la història. És culturalment aberrant tot intent -com el qual contemplem- de desmembrar el País Valencià de la comunitat idiomàtica i cultural catalana, per la qual, com escriptors i intel·lectuals espanyols, no tenim sinó respecte i admiració, dintre del qual el País Valencià ha tingut i té un lloc tan rellevant. Dámaso Alonso, Jesús Pabón, Antonio Buero Vallejo, Tomás Navarro, Pedro Laín Entralgo, José María Pemán, Vicente Aleixandre, Fernando Lázaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, Salvador de Madariaga, Marquès de Lozoya, Miquel Batllori, Camilo José Cela, Rafael Lapesa, Manuel Alvar i José Antonio Maravall.

  »

Els acadèmics consideren que a la Franja de Ponent es parla català, però no delimiten en quines localitats. En obres individuals d'aquests acadèmics es llegeix que el parla oriental de la zona aragonesa és un parla de frontera, fronterera entre Aragó i Catalunya i la majoria d'ells han escrit en les seves aportacions científiques que és una parla fronterera, de transició entre la llengua aragonesa i la llengua catalana (vegeu els manuals de Rafael Lapesar Melgar, Historia de la Lengua Española, Alonso Zamora Vicente, Dialectología Española, i Manuel Alvar López, El dialecto aragonés i Estudios sobre el dialecto aragonés)

La Promotora Española de Lingüística [3] considera català (varietat nordoccidental) les parles de la Franja de Ponent. Ethnologue, encara que no indica que es parli català a Aragó [4], a l'hora de llistar els municipis d'Aragó on es parla aragonès, no inclou els de la Franja [5].

[edita] Segons les institucions públiques

D'altra banda tant en l'anterior com actual Estatut d'Aragó no es fa cap esment al català però tampoc a llengua aragonesa ni a l' aragonès oriental, es limita a parlar de llengües i modalitats sense citar ni concretar-les. A l'article 7 de l'estatut es diu[6]:

« Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una llei de Corts d'Aragó per a les zones d'utilització predominant d'aquelles.  »

En 2001, el govern de coalició PSOE-PAR va promoure la Llei de llengües d'Aragó. Aquesta llei era conseqüència del dictamen d'una comissió especial d'estudi de les Corts d'Aragó sobre la política lingüística a Aragó, que va oferir les seves conclusions al novembre de 1997[7]. En les seves conclusions, s'al·ludia explícitament a l'existència a Aragó de tres llengües: el castellà, l'aragonès i el català ("empleat en forma de varietats locals diverses com instrument habitual de comunicació eminentment oral a les zones limítrofes amb Catalunya, zona compacta constituïda per la Ribargorça, La Llitera, el Baix Cinca i part del baix Aragó saragossà i turolenc")

La llei[8]no va ser finalment tramitada, però en el seu annex II es llisten els municipis que es declaren d'utilització predominant del català normalitzat:

En color taronja el Aragó catalanòfon segons l'Avantprojecte de la Llei de llengües.
En color taronja el Aragó catalanòfon segons l'Avantprojecte de la Llei de llengües.

[edita] Partidaris

Associacions culturals El fet que en altres comunitats autònomes espanyoles es doni una guerra de la llengua de naturalesa semblant ha provocat que els detractors de la unitat de la llengua catalana actuïn plegats i estiguin coordinats, per això, FACAO rep suport i reconeixement dels seus treballs i tesis lingüístiques, culturals i històriques per part d'agrupacions, associacions, etc. sorgides a partir del conflicte lingüístic valencià, encara que cal matisar que el debat lingüístic a l'Aragó Oriental no arriba a les mateixes dimensions que en la Comunitat Valenciana, i actualment és limitat a reduïts grups que giren entorn de l'activitat cultural local i comarcal en aquest territori.

Plataforma en Defensa de Sa Llengo Balear

Moviments socio-polítics i partits polítics Els principals agrupacions soci-polítiques que protegeixen les iniciatives de la FACAO són d'àmbit valencià:

També reben el suport i reconeixement de partits polítics minoritaris principalment provinents del regionalisme aragonès i el blaverisme valencià, en la seva majoria sense representació parlamentària, encara que algun d'ells tenen regidors en diferents municipis dels seus respectives comunitats autònomes:

Finalment cap esmentar les postures mantingudes per dos partits d'àmbit aragonès, ambdós amb una àmplia representació institucional en tots els nivells. Cap dels dos dóna un suport explícit a la FACAO encara que algunes agrupacions locals i comarcals l'han donat.

[edita] Referències

  1. ↑ Las veinte características del aragonés "oriental" (Hécto Castro, secretari de la FACAO)
  2. ↑ La lengua de los valencianos
  3. ↑ [http://www.proel.org/mundo/catalan.htm Fitxa del català a PROEL
  4. ↑ Fitxa del català a ethnologue
  5. ↑ Fitxa de l'aragonès a ethnologue
  6. ↑ Estatut d'Aragó (LO 8/1982, de 10 d'Agost)
  7. ↑ [http://www.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/0/D0C730CC9E93696A41256823003A21EB?OpenDocument Dictamen de la Comissió especial d'estudi sobre la política lingüística a Aragó.
  8. ↑ Avantprojecte de la Llei de Llengües d'Aragó

[edita] Enllaços externs