Democracia Nacional

De Viquip??dia

Democracia Nacional (DN) ??s un partit pol??tic espanyol creat en 1995, sense representaci?? parlament??ria, considerat d'extrema dreta^[1] Tanmateix, el partit nega la vinculaci?? amb l'ultradreta i s'autodefineix com a "social-patriota". ??s membre d' Euronat, plataforma impulsada pel l??der del Front Nacional franc??s, Jean-Marie Le Pen. A les eleccions generals espanyoles de 2004 va obtenir 15.180 vots, el 0,06% dels sufragis emesos. A les eleccions generals espanyoles de 2008 va obtenir 12.588 vots, en aquest cas el 0,05%.

[edita] Hist??ria

L'origen de Democracia Nacional es remunta a 1994, quan les Juntas Espa??olas, en alian??a amb sectors de l'extingit Frente Nacional espanyol i alguns ex-membres del Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE), de les Bases Aut??nomas (BBAA) i de Vanguardia Nacional Revolucionaria (VNR), entre d'altres, van crear Alternativa Dem??crata Nacional (ADN).

Juan Enrique Peligro Robledo fou el seu representant a les eleccions europees del 12 de juny d'aquest mateix any, amb el suport p??blic de Jean-Marie Le Pen. Obtingu?? 4.683 vots, el 0,03% dels sufragis. A l'any seg??ent, el partit fou registrat ja sota la denominaci?? Democracia Nacional, amb el mateix Juan Enrique Peligro Robledo com a primer president. Posteriorment Manuel Canduela, cantant i membre fundador del grup musical neonazi Divisi??n 250 (englobat en l'estil Oi), va accedir a la direcci?? de Democracia Nacional despr??s de militar a la seva secci?? juvenil, Democracia Nacional Joven (DNJ), i passar per diverses organitzacions, com el grup valenci?? Acci??n Radical, il??legalitzat despr??s de la seva implicaci?? en l'assassinat de Guillem Agull??, perpetrat per un dels seus simpatitzants.,^[2]

[edita] Ideologia

Els seus ide??legs el defineixen com un partit "social-patriota" i centren el discurs en la cr??tica populista d'aspectes de la societat espanyola, particularment aquells que afecten la immigraci??:

??	proposant mesures m??s dures de fre a la immigraci?? il??legal i el control m??s exhaustiu de la legal, la defensa de la unitat de Espanya combatent els independentismes des del respecte a la llengua i cultura de cada Comunitat Aut??noma tot pretenent ser un partit transversal, a imatge del Front Nacional franc??s, i intentant explotar el social-patriotisme i els referents al passat d'altres organitzacions nacionalistes.	??

Segons aquests mateixos autors, els objectius ??ltims serien la creaci?? d'una identitat per a Espanya i Europa, a trav??s de:

??	la lluita contra el capitalisme, contra el terrorisme, contra l'independentisme i contra la immigraci??.	??

[edita] Antagonismes

Aquest discurs, juntament amb les seves manifestacions p??bliques i exhibicions han dut a la consideraci?? com a partit ultradret?? i ha estat objecte de den??ncies per xenof??bia i racisme. El 2007, els mitjans de comunicaci?? es van fer ress?? d'un pol??mic cartell d'aquest partit, en qu?? hi apareixien unes ovelles blanques en actitud agressiva cap a una ovella negra, imatge propagand??stica ja utilitzada pel SVP su??s i la DVU alemanya^[3] ^[4].

Al novembre de 2007 la revista Intervi?? va publicar un reportatge en qu?? s'hi inclo??a un enregistrament ocult d'un concert organitzat per la secci?? juvenil del partit en el qual es podia sentir tant el p??blic com els membres d'alguns grups convidats pel partit proferir crits com ???Heil Hitler???, ???Sieg Heil??? o ???Duce???.^[5]

Aix?? mateix tamb?? en l'any 2007 el nom de Democracia Nacional es va veure esquitxat per l'assassinat l'11 de novembre de Carlos Palomino a Madrid, a les rodalies d'una manifestaci?? contra la immigraci?? organitzada pel partit. Carlos era un jove vinculat al moviment antifeixista, assassinat a mans de Josu?? Est??banez, militar que segons l'acusaci?? en el judici "es va definir com ???patriota???" i "va recon??ixer que anava a una marxa de Democracia Nacional". ^[6]. Aquest militar, que no era militant de cap partit ja que els militars no poden tenir afiliacions pol??tiques ni sindicals, va resultar igualment ferit en la contesa.^[7]^[8]