[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Edgar Morin - Viquipèdia

Edgar Morin

De Viquipèdia

Edgar Morin, pseudònim d'Edgar Nahoum, (París, 8 de juliol de 1921) és un filòsof francès, un dels principals precursors de l'anomenat "Pensament Complex".

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 8 de juliol de 1921 a la ciutat de París en una família sefardita. Va estudiar geografia, història i dret a la Sorbona, on es llicencià el 1942.

Membre del Partit Comunista Francès, participà en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial on coincidí amb François Mitterrand. En aquell moment adoptà el pseudònim de Morin, que utilitzarà posteriorment. Un cop alliberada França, participa en l'ocupació d'Alemanya i escriu L'any zero d'Alemanya on descriu la situació del poble alemany. A partir del 1949 s'allunya del Partit Comunista Francès, d'on és expulsat poc després per les seves idees contràries a l'estalinisme.

Gràcies als consells de Georges Friedmann entrà al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), on conduí un estudi pluridisciplinar sobre una localitat de la Bretanya, publicat sota el títol de Plozévet. Aquest és considerat un dels primers assajos d'etnologia de la societat francesa contemporània. S'interessà per les pràctiques culturals emergents i mal considerades pels intel·lectuals en general. Posteriorment creà i dirigí el Centre d'Estudis sobre les Comunicacions de Masses (CECMAS), on es publiquen particularment estudis sobre la televisió a través de la revista Communication que dirigeix encara avui.

Durant la revolta estudiantil del maig francès (1968) escriu articles per a Le Monde, en els quals desxifra el significat i sentit d'aquest succés. Director emèrit de recerca al CNRS, va crear i dirigir l'Associació pel Pensament Complex (APC).

L'any 1993 fou guardonat amb la 5a edició del Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya juntament amb Luigi Luca Cavalli-Sforza.

[edita] Desenvolupament Filosòfic

A l'integrar-se al CNRS s'inicià en el camp de l'antropologia social en el terreny de la cinematografia, aproximant-se al surrealisme, encara que no abandonà els seus ideals socialistes, del qual comparteix idees amb Franco Fortini i Roberto Guiducci, així com de Herbert Marcuse i altres filòsofs. Fundà i dirigí la revista Arguments (1956-1962) al mateix temps que visqué una crisi interior i es manifestà contra la guerra algeriana (1954-1962).

A l'iniciar la dècada del 1960 inicià treballs i expedicions per Amèrica Llatina i quedà impressionat per la seva cultura. Posteriorment comença a elaborar un pensament que faci complementar el desenvolupament del subjecte. A Poulhan, i en companyia dels seus col·laboradors, desenvolupà una investigació de caràcter experimental que culmina amb la tesi de la transdisciplinarietat, que li genera grans contradiccions amb altres acadèmics.

Amb el sorgiment de la revolució bio-genètica estudià el pensament de les tres teories que duen a l'organització de les seves noves idees (la cibernètica, la teoria de sistemes i la teoria de la informació). També es complementa en la teoria de l'autorganització de Heinz von Förster. L'any 1977 elabora el concepte del coneixement enciclopèdic, del qual lliga els coneixements dispersos, proposant l'epistemologia de la complexitat.

[edita] El Pensament Complex

El pensament de Morin argumenta que encara estem en un nivell "prehistòric" pel que fa a l'esperit humà i solament la "Complexitat" pot civilitzar el coneixement. A través d'aquest pensament ens podem endinsar en el desenvolupament de la naturalesa humana multidimensional, la lògica generativa i dialèctica, del qual l'univers és una barreja de caos i ordre. A partir del concepte i pràctica de la Acte-eco-organització, el subjecte i l'objecte són parts inseparables de la relació autoorganitzador-ecosistema.

[edita] Obres

  • 1951, L’homme et la mort
  • 1969, La rumeur d’Orléans
  • La Méthode (6 volumes)
    • 1977, La nature de la nature
    • 1980, La vie de la vie
    • 1986, La connaissance de la connaissance
    • 1991, Les idées
    • 2001, L’humanité de l’humanité
    • 2004, Éthique
  • Autocritique (el seu distanciament del Partit Comunista)
  • 1970, Journal de Californie
  • 1981, Pour sortir du XXe siècle
  • 1982, Science avec conscience
  • 1983, De la nature de l’URSS
  • 1990, Introduction à la pensée complexe
  • 1993, Terre-patrie
  • 1994, Mes démons
  • 1994, La complexité humaine
  • 1997, Comprendre la complexité dans les organisations de soins
  • 1999, L’intelligence de la complexité
  • 1999, Relier les connaissances
  • 1999, La tête bien faite
  • 2000, Les sept savoirs nécessaires à l'éducation du futur
  • 2001, Journal de Plozévet, Bretagne, 1965
  • 2002, Pour une politique de civilisation
  • 2002, Dialogue sur la connaissance. Entretiens avec des lycéens
  • 2003, La violence du monde
  • 2003, Éduquer pour l’ère planétaire, la pensée complexe comme méthode d’apprentissage dans l’erreur et l’incertitude humaine
  • 2003, Les enfants du ciel : entre vide, lumière, matière
  • 2004, Pour entrer dans le XXIe siècle

[edita] Enllaços externs