Demografia de Mèxic
De Viquipèdia
| Demografia | |
| Població | 104 milions |
| Taxa de natalitat | 21,01/1000 |
| Taxa de mortalitat | 4,73/1000 |
| Taxa de creixement | 0,99% |
| Taxa de fecunditat | 2,45 fills |
| Taxa neta de migració | -4,75/1000 |
| Esperança de vida | 75,2 anys |
| Mediana d'edat | 25 anys |
| Alfabetisme | 92% |
| Font: CIA Factbook | |
Taula de continguts |
[edita] Dinàmica poblacional
| Àrees metropolitanes més grans | |
| Àrea Metropolitana | Pob. (2005) |
|---|---|
| Ciutat de Mèxic (DF-Mex-Hgo) | 19.231.829 |
| Guadalajara (Jal) | 4.095.853 |
| Monterrey (NL) | 3.664.331 |
| Puebla (Pue-Tlax) | 2.109.049 |
| Toluca de Lerdo (Mex) | 1.610.786 |
| Tijuana (BC) | 1.484.005 |
| León (Gto) | 1.425.210 |
| Ciudad Juárez (Chih) | 1.313.338 |
| Torreón (Coah-Dgo) | 1.110.890 |
| Font: INEGI [1] | |
Amb una població de 103.263.388 (cens 2005), Mèxic és el país castellano-parlant més poblat del món, el segon país més poblat de Nord-Amèrica, després dels Estats Units, i el segon de l'Amèrica Llatina després del Brasil. La ciutat més gran del país és la ciutat de Mèxic que el 2000 tenia una població de 8,8 milions d'habitants, i 19 milions incloent-hi l'àrea metropolitana que l'envolta, fent-la la segona conurbació més gran del món, i on viu el 18% de la població del país. Tres de les deu ciutats més grans de Mèxic són ciutats adjacents a una conurbació major (Ecatepec de Morelos i Nezahualcóyotl, ambdues amb poblacions superiors al milió d'habitants, formen part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic; Zapopan, amb una població també superior al milió d'habitants, forma part de l'àrea metropolitana de Guadalajara. Les àrees metropolitanes amb major població es mostren a la taula.
Arran del període de prosperitat econòmica i social del "Miracle Mexicà", Mèxic va reduir considerablement la seva taxa de mortalitat, la qual cosa va produir, al seu torn, un creixement poblacional intens entre 1930 i 1970. Des de llavors, la taxa de creixement poblacional ha disminuït del màxim de 3,5% anual el 1965, a 0,99% el 2005, segons el darrer report de l'Institut Nacional d'Estadística del país.
Amb la descentralització de Mèxic, en part promoguda per tal de reduir la contaminació ambiental de la capital, envoltada per muntanyes de la Sierra Nevada Mexicana, la taxa de migració del Districte Federal és negativa, i els estats menys poblats (i que serien els últims estats a ser admesos a la federació mexicana el segle XX) tenen les taxes d'immigració més altes: Quintana Roo, Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud. No obstant, la taxa de migració nacional és negativa, i el fenomen migratori de mexicans de les comunitats rurals cap als Estats Units ha estat intens: s'estima que 6 milions de ciutadans mexicans viuen als Estats Units i al Canadà, encara que segons el cens nord-americà, 17 milions de residents estatunidencs han declarat ser "ètnicament" mexicans.
[edita] Etnografia
Mèxic s'ha definit en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement dels pobles indígenes que hi viuen, i de la seva diversitat ètnica.
[edita] Pobles indígenes
- Vegeu també l'article: Pobles indígenes de Mèxic
A diferència de la resta dels països de Llatinoamèrica en què un grup indígena era majoritari, Mèxic va estar conformat des de temps pre-hispànics per una amplia diversitat de pobles i ètnies amb cultures i llengües úniques. El govern reconeix oficialment 62 pobles indígenes. D'acord a l'Institut d'Estadística mexicà (INEGI) el 13% de la població mexicana és indígena, dels quals, però, només la meitat (6% de la població nacional) encara parla la seva llengua indígena original, i un quart (el 3% de la població nacional) no parla castellà. Altres organismes internacionals, però, prefereixen una xifra al voltant del 12% de persones predominantment indígenes, la majoria dels quals s'han adaptat a la cultura occidental.
[edita] Mestissos
La nació considera la conquista de Mèxic, com el dolorós naixement del poble mexicà i d'una cultura nova; es a dir, va adquirir una identitat com a poble mestís. Això ha produït una tendència "mestissadora" en el país, sovint ignorant altres grups que hi van immigrar, encara que en molts més petites proporcions, com ara els africans, que s'establirien principalment a les àrees costaneres del Golf de Mèxic. S'estima que el 60% de la població mexicana és mestissa.
[edita] Europeus
A més dels espanyols i llurs descendents, a Mèxic van arribar immigrants d'Itàlia, França, el Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Polònia, Holanda i Rússia, establint-se principalment a les grans ciutats, i sovint integrant-se a la societat mexicana, encara que alguns grups van construir comunitats aïllades com va ser el cas dels italians de Chipilo i els menonites de Chihuahua i Durango. El 25% de la població mexicana és ètnicament europea (depenent de la font). S'hi inclouen també, el milió d'immigrants nord-americans que s'han establert al país durant les últimes dues dècades.
[edita] Asiàtics
El principal país d'origen asiàtic dels immigrants és el Líban, seguit de Turquia. No obstant, també hi ha descendents dels immigrants de les Filipines (des de l'època colonial, atès que les illes pertanyien a l'administració de la Nova Espanya), Japó, Corea i Xina. Molts asiàtics van immigrar al nord de Mèxic (principalment a les ciutats de Mexicali i Tijuana) des dels Estats Units quan aquest país va aprovar una política d'exclusió asiàtica. No hi ha cap xifra oficial dels mexicans ètnicament asiàtics ni dels immigrants recents de la Xina que s'hi han establert. S'estima que el 2-4% de la població (en incloure els descendents dels immigrants de l'Orient Mitjà) són ètnicament asiàtics.
[edita] Africans
No ni ha xifres oficials sobre la població d'origen africana a Mèxic. No obstant, durant l'època colonial hi van arribar immigrants esclaus per a treballar en les plantacions consteneres dels estats del Golf de Mèxic (principalment a l'estat de Veracruz). Encara que avui dia la població d'origen africà pur representa un molt petit percentatge de la població total, als estats costaners viu un nombre considerable de persones amb ascendència mixta africana. La immigració africana no només va canviar la demografia d'aquests estats sinó que ha influenciat llur cultura i llur música.
També van arribar a Mèxic durant el segle XIX immigrants afro-americans i d'ascendència africana-semiole, fugint de la persecució racial dels Estats Units.
[edita] Presència d'estrangers a Mèxic
Durant les dècades de 1970-1980, van immigrar a Mèxic un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil polític quan aquests països estaven experimentant guerres civils i persecució política. Avui dia les comunitats de llatinoamericans més importants de Mèxic són la colònia argentina i la colònia colombiana; de fet Mèxic és el país que més ha rebut immigrants argentins (estimats en 150.000 [1]).
A Mèxic és on el nombre més gran de nord-americans viu fora dels Estats Units. L'Associació de Ciutadans Estatunidencs a l'Estranger (American Citizens Abroad) estima que poc més d'un milió de nord-americans viuen a Mèxic (1% de la població total mexicana, i 25% de tots els nord-americans que viuen a l'estranger)[2]. Aquest fenomen migratori ha estat provocat per la integració econòmica d'ambdós països sota el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA), i també perquè els petits pobles mexicans són considerats com a excel·lents llocs pels jubilats, com ara San Miguel de Allende (Guanajuato), Rosarito (Baja California) i San Cristóbal de las Casas (Chiapas).
[edita] Llengües
- Article principal: Llengües de Mèxic
La llengua predominant i oficial de facto de Mèxic és el castellà. La Llei de Drets Lingüístics, però, ha declarat al castellà i a 62 llengües indígenes com a "llengües nacionals", amb la "mateixa validesa" en el territori mexicà. La llengua indígena amb més parlants és el nàhuatl (1,5% de la població), seguida del maia yucatec (0,8% de la població). No obstant, la segona llengua en importància en el país és l'anglès, parlat als estats fronterers i a les grans ciutats, a causa de la integració econòmica produïda pel NAFTA i pel fenomen migratori de les comunitats rurals als Estats Units i el retron temporal dels treballadors.
De les llengües que van portar els immigrants europeus, el cas del vènet mereix atenció. Els immigrants de la regió del Vèneto es van establir a Chipilo, a l’estat de Puebla. Avui, les ciutadans de Chipilo encara parlen el vènet, fent-la una llengua minoritària a Puebla. També es parla el vènet a algunes comunitats de l'estat de Veracruz i Querétaro. Un altre cas interessant és el cas de la llengua plautdietsch parlada pels descendents dels immigrants menonites d'Alemanya i dels Països Baixos als estats de Chihuahua i Durango al nord de Mèxic. Encara que tenen més parlants que no pas algunes de les 62 llengües indígenes nacionals, aquestes dues llengües no gaudeixen de cap reconeixement oficial regional ni nacional.
[edita] Religió
| Religió1 | |
| Religió | Nombre de creients |
|---|---|
| Catòlica | 74.612.373 |
| Protestants Demominacionals històriques |
4.408.159 599.875 |
| Bíbliques no evangèliques |
1.751.910 488.945 |
| Altres religions | 261.193 |
| Judaisme (practicant) | 45.260 |
| Sense religió | 2.982.929 |
| No especificada | 732.630 |
| 1Només inclou la població major als 5 anys, que a l'any 2000 era de 84.794.454 | |
| Font: INEGI (2000) [2] | |
La població mexicana és predominantment catòlica (el 89% de la població es considera catòlica, encara que un percentatge molt menor és practicant). El 6% de la població és protestant, del qual les branques pentecostal i la carismàtica són les més nombroses. També hi ha un nombre considerable de jueus (principalment a la ciutat de Mèxic). El mormonisme ha estat creixent sobretot a les ciutats fronteres amb els Estats Units. Encara que cap religió pre-hispànica no ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements asteques o maies.
A diferència d'altres països d'Hispanoamèrica, la constitució de 1917, i les lleis anti-clericals subsegüents, van marcar una forta separació de l'església i l'estat. A partir de llavors, Mèxic es convertiria en un dels pocs països d'Hispanoamèrica que no requereixen, per llei, que el president professi la religió catòlica, i en què l'estat no proveïx de cap finançament econòmic a l'Església Catòlica. A més, les lleis van realitzar l'expropiació de totes les propietats de l'església, i per tal de reduir la seva influència en la política, els sacerdots i el clergat perdien el dret al vot, i el dret a ser electes per a cap càrrec públic, i no podien involucrar-se ni donar opinions sobre política. Aquestes lleis sobre drets civils es van relaxar durant la dècada de 1990.
[edita] Educació
[edita] Alfabetisme
Mèxic ha assolit grans avanços en educació en els últims vint anys. L'any 2004, l'alfabetització general era del 92%, i l'alfabetització del joves (edat 15-24) era del 96%. L'educació primària i secundària és gratuïta i obligatòria a tot el país. Hi ha programes d'educació bilingües i interculturals per a les comunitats indígenes.
[edita] Educació a distància
Mèxic va ser el primer país del món en establir en els anys setanta, un sistema d'educació secundària a distància per a les petites comunitats i petits pobles. L'any 2005 aquest sistema comptava amb prop de 30,000 escoles connectades, 3 milions d'alumnes i 300.000 professors que reben aquesta programació educativa en videoconferències i teleconferències transmeses per via satel·lital. Aquestes escoles es coneixen a Mèxic com a telesecundarias. El sistema mexicà transmet la seva programació també a certs països de l'Amèrica Central i a Colòmbia, i és utilitzat al sud dels Estats Units com a mètode d'ensenyament bilingüe.
[edita] Universitats
Algunes de les universitats mexicanes més importants són:
- Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, UNAM, Ciutat de Mèxic.
- Institut Tecnològic d'Estudis Superiors de Monterrey, ITESM, Monterrey.
- Universidad de las Américas UDLA, Puebla.
- El Colegio de México, COLMEX, Ciutat de Mèxic
- Universidad Iberoamericana UIA, Ciutat de Mèxic
- Universitat Autònoma de Guadalajara UAG, Guadalajara.
[edita] Premis Nobel
- Literatura: Octavio Paz, 1990
- Química: Mario Molina, 1995
- Pau: Alfonso García-Robles, 1982
[edita] Notes
- ↑ Argentinos en México La Nación
- ↑ American Citizens Abroad
