Cate Blanchett

De Viquipèdia

Cate Blanchett
Cate Blanchett a la Berlinale de 2007
Nom real:	Catherine Élise Blanchett
Naixença:	14 de maig de 1969 Melbourne, Victòria Austràlia
Nacionalitat:	Australiana
Cònjugue/s:	Andrew Upton (1997-)
Premis Oscar
Millor actriu secundària: L'aviador (2004)
Globus d'Or
Millor actriu-Drama: Elisabet (1999) Millor actriu secundària: I'm not there (2008)
Premis BAFTA
Millor actriu: Elisabet (1999) Millor actriu secundària: L'aviador (2004)
Fitxa a IMDb

Catherine Élise Blanchett (nascuda el 14 de maig de 1969), més coneguda com Cate Blanchett, és una actriu de cine i teatre australiana guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or.

Blanchett va cridar l'atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula Elisabet de 1998, dirigida per Shekhar Kapur, on va protagonitzar a Elisabet I d'Anglaterra. Però, actualment, també destaquen les seves interpretacions de Galàdriel, la reina elfa de la Trilogia de El senyor dels anells, i de Katharine Hepburn a L'aviador, un paper que li va comportar un Oscar a la millor actriu secundària.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Infantesa i educació 1.2 Inicis artístics 1.3 Salt a la fama 1.4 Consolidació professional 2 Vida personal 3 Filmografia 4 Premis 4.1 Oscar 4.2 BAFTA 4.3 Globus d'Or 4.4 Festival Internacional de Cinema de Venècia 4.5 Premis Sant Jordi de Cinematografia 5 Enllaços externs

[edita] Biografia

[edita] Infantesa i educació

Cate Blanchett va néixer a Ivanhoe, un suburbi de Melbourne (Austràlia), com la filla d'un oficial naval americà i alt executiu de publicitat, Robert Blanchett, i d'una mestra d'escola i empresària australiana, June Blanchett. Quan tenia 10 anys, la Cate i els seus dos germans, Bob Blanchett i Genevieve Blanchett, van viure la pèrdua del seu pare per un atac de cor a l'edat de 40 anys. Per aquesta raó, Cate es defineix de petita com "una nena extrovertida però, alhora tancada". És una història que es resisteix a explicar ja que la mort del seu pare la va afectar profundament. Així, els tres germans van ser educats per la seva mare.

Cate va realitzar els seus estudis secundaris al Methodist Ladies College de Melbourne on va fer els seus primers intents artístics participant en diverses obres de teatre. Posteriorment, va anar a la Universitat de Melbourne per estudiar Econòmiques i Belles Arts. Però, insegura sobre el seu futur professional, la va abandonar per dedicar-se a viatjar i guanyar experiència abans de decidir-se per una carrera. Amb 18 anys, durant la seva visita a Anglaterra va ser forçada a deixar el país degut a la caducació del seu visat. Així, d'Anglaterra es va desplaçar a Egipte on un client de l'hotel del Caire on s'allotjava li va proposar de fer d'extra en una pel·lícula. I com que necessitava diners, va decidir participar-hi adonant-se de què l'actuació era el que li agradava. D'aquesta manera, va tornar a Austràlia i es va inscriure a l'Institut Nacional d'Art Dramàtic de Sydney en el qual es va graduar el 1992 per començar la seva carrera com actriu.

[edita] Inicis artístics

Els seus inicis professionals van començar sobre els escenaris de teatre d'Austràlia el mateix any de la seva graduació (1992) amb l'obra Electra de Sòfocles. A partir de llavors es va anar endinsant en el món escènic arribant a treballar juntament amb Geoffrey Rush el 1993 representant l'obra de teatre Oleanna de David Mamet i el 1994 fent d'Ofèlia a Hamlet. El seu debut cinematogràfic va arribar l'any 1994 quan va aconseguir un paper a la pel·lícula australiana Police Rescue. Des d'aquell moment, Cate es va anar fent el seu propi espai en el món del setè art del seu país natal participant en diverses sèries de televisió com Heartland i Parklands mentre mantenia al mateix temps el seu treball en el teatre.

Va ser l'any 1997 quan, a través de la co-producció cinematogràfica austral-americana Paradise Road, Cate va fer el seu salt internacional. Malgrat tenir-hi només un paper secundari com a part d'un grup de dones que eren fetes presoneres pels japonesos a Sumatra durant la Segona Guerra Mundial, aquesta participació li va permetre compartir escenes amb actors tan veterans com Glenn Close i Frances Mc Dormand. Amb aquesta experiència, el mateix any 97 va aconseguir protagonitzar la seva primera pel·lícula Oscar i Lucinda on va treballar juntament amb l'actor britànic Ralph Fiennes i que li va valer una nominació com a millor actriu de l'Institut Cinematogràfic Australià. La seva excel·lent interpretació de Lucinda Leplastrier però, no només li va comportar les millors crítiques del seu país natal sinó que també li va aconseguir un dels millors papers de la seva carrera: la d'Elisabet I d'Anglaterra a la pel·lícula Elisabet. El carácter dur i alhora sensible que Cate va haver de representar en el paper de l'hereva femenista australiana Lucinda va impressionar al director de la pel·lícula, Shekhar Kapur. De fet, Kapur la va seleccionar pel paper de la Reina Verge immediatament després de veure un tràiler d'Oscar i Lucinda a l'oficina del seu director de càsting. Segons ell, des del primer moment no en va tenir cap dubte. Buscava fonamentalment tres coses: l'habilitat de ser de 400 anys abans, l'habilitat de ser de l'actualitat i l'habilitat de no ser-hi més que en esperit; i Cate complia les tres condicions a la perfecció. Aquest era l'efecte que la seva imatge transmetia.

[edita] Salt a la fama

Amb Elisabet, Cate va entrar directament a la llista de les millors actrius de l'escena internacional. Va aconseguir la seva primera nominació als Oscars com a millor actriu i va enlluernar a la crítica internacional. Per primera vegada tots els crítics hi estaven d'acord: Cate havia estat una Elisabet I superba representant, d'alguna manera, a una dolça jove al principi de la pel·lícula i transformant-se en una monarca intimidadora i rígida al final. A partir de llavors els estudis cinematogràfics no van dubtar en enviar-li nous projectes perquè ella en fos la protagonista. Però, Cate tenia altres plans. Va rebutjar la major part d'aquests papers i es va dedicar a acceptar aquells rols que li aportessin noves experiències artístiques com, per exemple, la seva interpretació a El talent de Mr.Ripley o a Un marit ideal. D'aquesta manera, Cate s'estava preparant per aconseguir una llarga carrera professional com actriu i no com una simple estrella cinematogràfica.

El seu següent èxit va venir tres anys més tard quan Peter Jackson la va dirigir com la reina elfa de El senyor dels anells. La pàl·lida i sobrenatural imatge que va donar al personatge de Galàdriel li va valer l'aprovació de la major part dels fans dels llibres de Tolkien. D'aquesta manera, va participar a les tres pel·lícules de la Trilogia captant un gran nombre d'admiradors. Això, no obstant, no li va impedir seguir treballant en altres cintes de carácter més independent que li permetessin realitzar-se com actriu. Així, l'any 2001 va interpretar a Charlotte Gray, una jove escocesa que s'uneix a la resistència francesa, a la pel·lícula britànica del mateix nom, i el 2003 se la va poder veure a la pel·lícula Veronica Guerin on va protagonitzar la vertadera història de Veronica Guerin, una periodista irlandesa que es va encarar als distribuidors de droga de Dublín. Amb aquesta última interpretació, Cate, un cop més, va demostrar que era capaç de superar-se otorgant al seu personatge, no una simple imatge deïficada sinó, la imatge d'una dona real que lluita per un món millor però mostrant-se tossuda, egocèntrica i, fins i tot, afectada per la seva pròpia fama. Un dur treball artístic que va seguir un cop acabada l'última entrega de El senyor dels anells, l'any 2003, amb Coffee and cigarettes, un film de baix pressupost sobre vides paral·leles, i l'any 2004 amb la pel·lícula Life Aquatic.

[edita] Consolidació professional

Malgrat mantenir-se al marge dels grans estudis cinematogràfics el seu talent no va passar desapercebut. L'any 2004 va treballar amb Martin Scorsese a L'aviador, una pel·lícula biogràfica del gran empresari nord-americà Howard Hughes, el qual va ser interpretat per Leonardo DiCaprio. Amb aquest projecte Cate va haver d'enfrontar-se al repte de la seva vida al haver de donar forma a una de les grans actrius clàssiques de Hollywood, Katharine Hepburn. El resultat però, va ser excel·lent. No només va satisfer al públic sinó també als experts de l'Acadèmia. De manera que l'any 2005 va rebre la seva segona nominació als Oscars i, aquest cop, va guanyar-ne l'estatueta com a millor actriu secundària.

Tot i el reconeixement professional que va rebre el 2005, el 2006 va superar totes les expectatives de Cate. Aquell any va estrenar tres noves pel·lícules i d'aquestes, totes tres van ser nominades de nou als Premis Oscar. La primera va ser Babel on el seu director, Alejandro González Iñárritu, va fer una anàlisi de les persones sotmeses a pressió a través de diverses històries que ens conduïen a fer una volta al món. Blanchett, juntament amb Brad Pitt, va encarnar a una turista americana que disfrutava de les seves vacances al Marroc i es trobava inmersa en un tiroteig del qual en sortia greument ferida. La segona d'aquestes pel·lícules va ser El bon alemany de Steven Soderbergh, un intent de retornar a l'estil de les pel·lícules dels anys 40 en blanc i negre sobre l'Alemanya de la post-guerra i on va treballar amb els coneguts actors George Clooney i Tobey Maguire. I, finalment, la tercera va ser Diari d'un escàndol on va compartir protagonisme amb la veterana actriu britànica Judi Dench i de la qual totes dues en van aconseguir una respectiva nominació als Oscars.

Cate estava vivint un dels moments més brillants de la seva carrera i l'any 2007 no va ser menys que els anteriors. Aquell any va suposar per Cate un retorn al seu principal paper cinematogràfic, el d'Elisabet I d'Anglaterra. Amb el mateix Shekhar Kapur que la va dirigir a la primera pel·lícula, Cate es va tornar a introduir en el personatge d'Elisabet però, aquest cop, trenta anys més tard, en el moment de més glòria de la reina, la que seria anomenada L'edat d'Or d'Anglaterra. A Elisabet: L'edat d'or Cate es va haver d'enfrontar a una reina calculadora, intel·ligent, temperamental i alhora vulnerable des del seu tron. La nova interpretació que va fer de la Bona Reina Bess li va valer altre cop una nominació com a millor actriu als Oscars juntament amb la nominació com a millor actriu secundària que va obtenir per la seva altra pel·lícula de l'any, I'm not there. Amb aquestes, Cate passaria a ser recordada en la història del cinema com l'onzè actor en ser nominat en un mateix any per l'Acadèmia de Hollywood en les dues categories i la primera actriu en rebre una segona nominació per un paper anterior. Malgrat que no en va sortir guanyadora, totes dues representacions van rebre el seu mereixedor reconeixement en els festivals internacionals. Cal destacar-ne, sobretot, el Globus d'Or i la Copa Volpi que va rebre a Venècia pel seu paper de Bob Dylan a I'm not there.

Actualment, Cate es troba en plena promoció de la quarta entrega d'Indiana Jones (Indiana Jones i el Regne de la calavera de cristall) i té pendent d'estrena una nova pel·lícula amb un antic company de rodatge, Brad Pitt (El curiós cas de Benjamin Button). A més, té previst dur a la gran pantalla la història de Marisa Acocella Marchetto a Cancer Vixen i es comenta que participarà per segona vegada amb Martin Scorsese a American Darling

[edita] Vida personal

Amb la seva naturalitat extrema es declara una persona familiar, ecologista i antibotox. És contrària als escàndols i, fins i tot, a vegades, als avantatges que ofereix la fama.

L'actriu disfruta actualmente d'una feliç estabilitat emocional juntament amb el seu marit, el guionista i dramaturg australià Andrew Upton, a qui va conèixer l'any 1996. De fet, la seva relació no va ser un amor a primera vista. Tal i com ella mateixa reconeix: "Ell pensava que jo era distant i jo que ell era arrogant. Això ensenya l'equivocada que una pot estar. Una vegada em va besar, tot va canviar". Es van casar fa deu anys, el 29 de desembre de 1997, al Blue Mountains National Park de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), just abans que Cate comencés el seu rodatge d'Elisabet. Des de llavors han tingut tres fills: Dashiell John, nascut el 2001; Roman Robert, el 2004; i Ignatius Martin, el 2008.

Després de viure a Brighton (Anglaterra) durant diversos anys, tota la família va tornar a Sidney l'any 2006. Segons explica, es van adonar de què la seva identitat estava a Austràlia, on ells havien nascut. Així, van comprar-hi una casa aquest mateix any i van tenir-hi el seu últim fill (els dos primers van néixer a Londres). Des d'allà, Cate combina la seva carrera cinematogràfica amb la seva participació en el teatre de Sidney. A més, intervé en algun o altre spot publicitari com la línea de cremes SK-II de Donna Karan l'any 2008.

[edita] Filmografia

Any	Pel·lícula	Director	Personatge
2010	American Darling (pre-producció)	Martin Scorsese	Hannah
2009	Cancer Vixen (pre-producció)	-	Marisa
2008	El curiós cas de Benjamin Button (The curious case of Benjamin Button)	David Fincher	Daisy
2008	Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall (Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull)	Steven Spielberg	Agent Irina Spalko
2007	I'm not there (I'm not there)	Todd Haynes	Jude Quinn/Bob Dylan
2007	Elisabet: L'edat d'or (Elizabeth: The golden age)	Shekhar Kapur	Elisabet I d'Anglaterra
2006	Babel (Babel)	Alejandro González Iñárritu	Susan Jones
2006	El bon alemany (The good German)	Steven Soderbergh	Lena Brandt
2006	Diari d'un escàndol (Notes on a scandal)	Richard Eyre	Sheba Hart
2005	Little Fish (Little fish)	Rowan Woods	Tracy Heart
2004	L'aviador (The aviator)	Martin Scorsese	Katharine Hepburn
2004	Life Aquatic (The Life Aquatic with Steve Zissou)	Wes Anderson	Jane Winslett-Richardson
2003	Coffee and cigarettes (Coffee and cigarettes)	Jim Jarmusch	Cate/Shelly
2003	El senyor dels anells: el retorn del rei (The Lord of the Rings: The return of the King)	Peter Jackson	Galàdriel
2003	Desaparicions (The missing)	Ron Howard	Magdalena "Maggie" Gilkeson
2003	Veronica Guerin (Veronica Guerin)	Joel Schumacher	Veronica Guerin
2002	En el cel (Heaven)	Tom Tykwer	Philippa
2002	El senyor dels anells: les dues torres (The Lord of the Rings: The two towers)	Peter Jackson	Galàdriel
2001	Bandits (Bandits)	Barry Levinson	Kate Wheeler
2001	Charlotte Gray (Charlotte Gray)	Gillian Armstrong	Charlotte Gray
2001	El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell (The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring)	Peter Jackson	Galàdriel
2001	Lligant caps (The shipping news)	Lasse Hallström	Petal Bear
2000	Vides furtives (The man who cried)	Sally Potter	Lola
2000	Premonició (The Gift)	Sam Raimi	Annabelle "Annie" Wilson
1999	Un marit ideal (An ideal husband)	Oliver Parker	Lady Gertrude Chiltern
1999	Fora de control (Pushing Tin)	Mike Newell	Connie Falzone
1999	El talent de Mr.Ripley (The talented Mr. Ripley)	Anthony Minghella	Meredith Logue
1998	Elisabet (Elizabeth)	Shekhar Kapur	Elisabet I d'Anglaterra
1997	La noia dels meus somnis (Thank God he met Lizzie)	Cherie Nowlan	Lizzie
1997	Oscar i Lucinda (Oscar and Lucinda)	Gillian Armstrong	Lucinda Leplastrier
1997	Camí al paradís (Paradise Road)	Bruce Beresford	Susan Macarthy
1994	Police Rescue: TV Movie	Michael Carson	Vivian

[edita] Premis

Després de només 15 anys de carrera artística i més de 30 pel·lícules darrera seu, Cate Blanchett s'ha convertit en una de les actrius que més èxits ha recollit de les seves interpretacions. En concret, ha obtingut més de 50 premis i el mateix nombre de nominacions. De tots ells, els més destacats són els següents:

[edita] Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2007	Oscar a la millor actriu	Elisabet: L'edat d'or	Nominada
2007	Oscar a la millor actriu secundària	I'm not there	Nominada
2006	Oscar a la millor actriu secundària	Diari d'un escàndol	Nominada
2004	Oscar a la millor actriu secundària	L'aviador	Guanyadora
1998	Oscar a la millor actriu	Elisabet	Nominada

[edita] BAFTA

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2007	BAFTA a la millor actriu	Elisabet: L'edat d'or	Nominada
2007	BAFTA a la millor actriu secundària	I'm not there	Nominada
2006	BAFTA a la millor actriu secundària	Diari d'un escàndol	Nominada
2004	BAFTA a la millor actriu secundària	L'aviador	Guanyadora
1998	BAFTA a la millor actriu	Elisabet	Guanyadora

[edita] Globus d'Or

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2008	Globus d'Or a la millor actriu - Drama	Elisabet: L'edat d'or	Nominada
2008	Globus d'Or a la millor actriu secundària	I'm not there	Guanyadora
2007	Globus d'Or a la millor actriu secundària	Diari d'un escàndol	Nominada
2005	Globus d'Or a la millor actriu secundària	L'aviador	Nominada
2004	Globus d'Or a la millor actriu - Drama	Veronica Guerin	Nominada
2002	Globus d'Or a la millor actriu - Comèdia o musical	Bandits	Nominada
1999	Globus d'Or a la millor actriu - Drama	Elisabet	Guanyadora

[edita] Festival Internacional de Cinema de Venècia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2007	Copa Volpi a la millor actriu	I'm not there	Guanyadora

[edita] Premis Sant Jordi de Cinematografia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2007	Millor actriu estrangera	Elisabet: L'edat d'or, El bon alemany i Diari d'un escàndol	Guanyadora

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cate Blanchett

• Pàgina de Cate Blanchett (En anglès)