[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Glenn Close - Viquipèdia

Glenn Close

De Viquipèdia

Glenn Close
Glenn Close

Glenn Close actriu nascuda el 19 de març de 1947 a Greenwich, Connecticut, Estats Units

Taula de continguts

[edita] Biografia

Els seus pares eren William T. Close i Bettine Moore i és la segona de quatre germans. El seu pare era d'ascendència escocesa i els seus avantpassats van ser els que van fundar el poble al segle XVII. Així doncs, la família Close pertanyien a l'aristocràcia local, tant per llinatge com per riquesa. També per part de mare es descendent de l'aristocràcia estatunidenca. La seva tia àvia, Mary Elsie Moore, era la dona de Marino Torlonia, 4rt príncep de Civitella-Cesi, i va ser mare de l'Alexandro Torlonia (marit de la infanta Beatriu de Borbó y Battenberg) i de la princesa Marina Torlonia (dona del tennista Francis Xavier Shields i àvia de l'actriu estatunidenca Brooke Shields).

El seu pare era un eminent cirurgià que al 1960 va fundar una clínica gratuïta al Zaire que va dirigir durant setze anys. Durant part d'aquest temps els seus fills van alternar la vida a l'Àfrica amb internats suïssos. Finalment van tornar a Connecticut a casa de la seva àvia.

Les seves primeres passes com actriu van tenir lloc al Rosemary Hall, col•legi femení de Connecticut, on amb d'altres companyes van formar el grup de teatre anomenat “The Fingernails”. Es va graduar el 1965 i durant els cinc anys següents va formar part com a soprano del grup “Visca la gent”, amb el qual va recórrer Europa i Estats Units. És també en aquest temps quan es va casa amb el guitarrista de rock Cabot Wade. Es van divorciar dos anys després.

Al 1970, un cop ja divorciada, va abandonar el grup i va començar a estudiar drama i antropologia a Virginia. Allí, el seu mestre d’art dramàtic el va animar a presentar-se a unes audicions nacionals de teatre per a joves. Va arribar a la final i va obtindre un contracte amb la companyia “New Phoenix Repertory”, amb la que es va traslladar a Nova York.

Després de molts papers secundaris, l’11 de novembre de 1974, una actriu principal es va sentir indisposada, i la Glenn la va haver de substituir. Malgrat no haver assajat el paper, va aconseguir el seu primer èxit a Broadway, amb el paper d’Angelica, protagonista de Love for love, de William Congreve. Després d’aquest èxit, es va dedicar per complet al teatre, consolidant-se com actriu i destacant en nombroses obres.

Durant una representació a Broadway, el director de cinema George Roy Hill, que estava buscant una actriu per a una pel•lícula, es va fixar amb ella i li va oferir el paper de mare de “Robin Williams” en el que seria la seva primera pel•lícula El món segons Garp. Aquesta pel•lícula va ser estrenada el 1982 i li va donar una nominació als Oscar com a millor actriu secundària.

Al 1983 va fer la seva segona pel•lícula, Retrobament de Lawrence Kasdan, amb la que va tornar a ser nominada als Oscar com millor actriu secundària. El 1984 va ser nominada per tercera vegada consecutiva per la seva actuació a El millor, junt amb Robert Redford i sota la direcció de Barry Levinson.

Al 1987 i al [1988]] va ser nominada als Oscar com a millor actriu principal pels seus papers a Atracció fatal d’Adrien Lyne i a Les amistats perilloses de Stephen Frears.

Glenn Close no deix el teatre, i ha obtingut tres premis Tony en la categoria de millor actiu per les seves interpretacions a: The real thing, de Tom Stoppard, La mort i la doncella de Mike Nicholls i a Sunset Boulevard d’Andrew Lloyd Webber. També ha estat nominada als Tony per la seva actuació al musical de Broadway, Barnum.

Aquesta polifacètica artista ha produït també documentals i bandes sonores que han estat nominades diverses vegades als Grammy. També ha estat nominada sis vegades als Globus d’Or tant en cinema con en televisió.

[edita] Filmografia

  • 2007
    • Evening
  • 2005
    • Nine Lives
    • The Chumscrubber
  • 2004
    • Les dones perfectes
    • Al cim (Heights)
  • 2003
    • Le divorce (divorci a la francesa)
  • 2002
    • La seguretat dels objectes
  • 2001
    • Al sud del pacífic
  • 2000
    • 102 dàlmates
    • Coses que diria només mirant-la
  • 1999
    • Cookie’s Fortune
    • Al final de l’hivern
    • Tarzán (veu)
  • 1997
    • Camí al paradís
    • Air force one
    • 101 dàlmates: Més vius que mai!
  • 1996
    • Mary Reilly
    • Mars Attacks!
  • 1994
    • The paper (Darrera la notícia)
  • 1993
    • La casa dels esperits
  • 1991
    • Cita amb Venus
    • Hook
  • 1990
    • Hamlet
    • Reversal of Fortune
    • Tal i como soc
  • 1989
    • Quasi una família
  • 1988
    • Light Years
    • Les amistats perilloses
  • 1987
    • Atracció fatal
  • 1985
    • Al fil de la sospita
    • Maxie
  • 1984
    • El millor
    • El nen de pedra
    • Greystoke: la llegenda de Tarzan
  • 1983
    • Retrobament
  • 1982
    • El món segons Garp
    • L’home elefant

[edita] Musicals

  • Rex (1976) Musical de Richard Rodgers-Sheldon Harnick sobre Enric VIII.
  • Barnum (1980) Musical de Cy Coleman sobre Phineas T. Barnum.
  • Sunset Boulevard (1992) Musical d’Andrew Lloyd Webber basat en la pel•lícula de 1950 Sunset Boulevard.
  • Busker Alley (2006) Musical de Sherman Brothers basat en la pel•lícula de 1938 St. Martin’s Lane.

[edita] Obres de teatre a Broadway

  • Love for Love (1974) de William Congreve (New Phoenix Repertory Company al Helen Hayes Theatre).
  • The Rules of the Game (1974) de Luigi Pirandello (New Phoenix Repertory Company al Helen Hayes Theatre).
  • The Member of the Wedding (1974) de Carson McCullers (New Phoenix Repertory Company al Helen Hayes Theatre).
  • The Crucifer of Blood (1978) de Paul Giovanni al Helen Hayes Theatre
  • The Real Thing (1983) de Tom Stoppard al Plymouth Theatre.
  • Benefactors (1985) de Michael Frayn al Brooks Atkinson Theatre.
  • Death and the Maiden (1992) d’Ariel Dorfman al Brooks Atkinson Theatre.

[edita] Obres de teatre fora de Broadway

  • The Crazy Locomotive (1977) de Stanislaw Ignacy Witkiewicz al Chelsea Theater Center
  • Uncommon Women and Others (1977)

[edita] Programes de televisió

  • The Rules of the Game (1975)
  • Too Far to Go (1979)
  • Orphan Train (1979)
  • The Elephant Man (1982)
  • Something About Amelia (1984)
  • Stones for Ibarra (1988)
  • She'll Take Romance (1990)
  • Sarah, Plain and Tall (1991)
  • She'll Take Romance (1990)
  • Sarah, Plain and Tall (1991)
  • Skylark (1993)
  • Serving in Silence: The Margarethe Cammermeyer Story(1995)
  • In the Gloaming (1997)
  • Sarah, Plain and Tall: Winter's End (1999)
  • Baby (2000)
  • The Ballad of Lucy Whipple (2001)
  • South Pacific (2001)
  • Brush with Fate (2003)
  • The Lion in Winter (2003)
  • Strip Search (2004)
  • Vic Mackey
  • Damages (2007)

[edita] Premis

[edita] Oscar

Any Categoria Pel•lícula Resultat
1988 Oscar a la millor actriu Les amistats perilloses Nominada
1987 Oscar a la millor actriu Atracció fatal Nominada
1984 Oscar a la millor actriu secundària El millor Nominada
1983 Oscar a la millor actriu secundària Retrobament Nominada
1982 Oscar a la millor actriu secundària El món segons Garp Nominada


[edita] Globus d’Or

Any Categoria Pel•lícula Resultat
2008 Globus d’Or a la millor actriu de sèrie de TV - Drama Damages Guanyadora
2006 Globus d’Or a la millor actriu de sèrie de TV - Drama Vic Mackey Nominada
2004 Globus d’Or a la millor actriu de minisèrie o telefilm El lleó a l’hivern Guanyadora
1996 Globus d’Or a la millor actriu - Comèdia o musical 101 dàlmates: Més vius que mai! Nominada
1995 Globus d’Or a la millor actriu de minisèrie o telefilm Servint en silenci Nominada
1991 Globus d’Or a la millor actriu de minisèrie o telefilm Sarah, Plain and Tall Nominada
1987 Globus d’Or a la millor actriu - Drama Atracció fatal Nominada
1985 Globus d’Or a la millor actriu - Comèdia o musical Maxie Nominada
1984 Globus d’Or a la millor actriu de minisèrie o telefilm Alguna cosa sobre Amèlia Nominada

[edita] BAFTA

Any Categoria Pel•lícula Resultat
1988 BAFTA a la millor actriu Les amistats perilloses Nominada

[edita] Emmy

Any Categoria Pel•lícula Resultat
1984 Emmy a la millor actriu en minisèrie Alguna cosa sobre Amèlia Nominada
1991 Emmy a la millor actriu Sarah, Plain and Tall Nominada
1991 Emmy a la millor productora executiva Sarah, Plain and Tall Nominada
1993 Emmy a la millor actriu en minisèrie Skylark Nominada
1995 Emmy a la millor actriu en minisèrie Servint en silenci Guanyadora
1997 Emmy a la millor actriu A la boira Nominada
2004 Emmy a la millor actriu El lleó a l’hivern Nominada
2006 Emmy a la millor actriu en sèrie de TV Vic Mackey Nominada

[edita] Screen Actors Guild

Any Categoria Pel•lícula Resultat
2004 Screen Actors Guild a la millor actriu en minisèrie El lleó en l’hivern Guanyadora
1997 Screen Actors Guild a la millor actriu en minisèrie A la boira Nominada
1995 Screen Actors Guild a la millor actriu en minisèrie Servint en silenci Nominada

[edita] Saturn

Any Categoria Película Resultat
1985 Saturn a la millor actriu Maxie Nominada
1996 Saturn a la millor actriu 101 dàlmates: Més vius que mai Nominada


[edita] Satélite

Any Categoria Pel•lícula Resultat
1996 Satèl•lit a la millor actriu 101 dàlmates: Més vius que mai! Nominada
1997 Satèl•lit a la millor actriu A la boira Nominada
2000 Satèl•lit a la millor actriu 102 dàlmates Nominada

[edita] Cercle de Crítics de Los Angeles

Any Categoria Película Resultat
1982 Cercle de Crítics de Los Angeles a la millor actriu El món segons Garp Guanyadora

[edita] National Board of Review

Any Categoria Película Resultat
1982 National Board of Review a la millor actriu El món segons Garp Guanyadora

[edita] Gotham

Any Categoria Película Resultat
2005 Gotham a la millor actriu Nou vides Nominada

[edita] Festival de Locarno

Any Categoria Película Resultat
2005 Festival de Locarno a la millor actriu Nou vides Guanyadora