Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bio??tica - Viquip??dia

Bio??tica

De Viquip??dia

La bio??tica ??s la branca de l'??tica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biom??dic. Etimol??gicament prov?? del grec ???bios??? i ???ethos???: "??tica de la vida", l'??tica aplicada a la vida humana i no humana (animals, medi ambient).

En un sentit m??s ampli, la Bio??tica no es limita a l'??mbit m??dic, sin?? que inclou tots els problemes morals que tenen a veure amb la vida en general, estenent d'aquesta manera el seu camp a q??estions relacionades amb el medi ambient i al tractament dels animals.

La bio??tica ??s una disciplina relativament nova i l'origen del terme correspon a l'onc??leg nord-americ?? Van Rensselaer Potter, qui va utilitzar el terme per primera vegada en 1970 en un article publicat en la revista de la Universitat de Wisconsin Perspectives in Biology and Medicine i el t??tol del qual ostentava per primera vegada aquest terme: Bio??tica: la ci??ncia de la superviv??ncia. Posteriorment, l'any 1971, Potter publica un llibre amb el t??tol de Bio??tica: un pont cap al futur (Bioethics: Bridge to the future) en qu?? es recullen diversos dels seus articles.

Taula de continguts

[edita] Definici?? i ??mbit

La bio??tica abasta les q??estions ??tiques sobre la vida que sorgeixen en les relacions entre biologia, medicina, pol??tica, dret, filosofia, antropologia i teologia. Existeix un desacord sobre l'??mbit apropiat per a l'aplicaci?? de l'??tica en temes biol??gics. Alguns bio??tics tendeixen a reduir l'??mbit de l'??tica a la moralitat en tractaments m??dics o en la innovaci?? tecnol??gica. Altres, opinen que l'??tica ha d'incloure la moralitat de totes les accions que puguin ajudar o danyar organismes capa??os de sentir por i dolor.

El criteri ??tic fonamental que regula aquesta disciplina ??s el respecte a l'??sser hum??, als seus drets inalienables, al seu b?? veritable i integral: la dignitat de la persona.

A causa de l'??ntima relaci?? que existeix entre la bio??tica i l'antropologia, la visi?? que d'aquesta es tingui condiciona i fonamenta l'an??lisi de cada intervenci?? t??cnica sobre l'??sser hum??.

La bio??tica ??s amb freq????ncia material de discussi?? pol??tica, resultant en crus enfrontaments entre aquells que defensen el progr??s tecnol??gic de forma incondicionada i aquells que consideren que la tecnologia no ??s un fi en si, sin?? que ha d'estar al servei de la persona humana.

Les primeres declaracions de bio??tica sorgeixen amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial, quan el m??n s'escandalitza amb el descobriment dels experiments m??dics portats a terme pels facultatius del r??gim hitleri?? amb els presoners en els camps de concentraci??. Aquesta situaci??, a la qual se suma el dilema plantejat per l'invent de la f??stula per a di??lisi renal de Scribner (Seattle, 1960), les pr??ctiques de l'Hospital Jueu de Malalties Cr??niques (Brooklyn, 1963) o l'Escola de Willowbrook (Nova York, 1963), van configurant un panorama on es fa necess??ria la regulaci??, o almenys, la declaraci?? de principis a favor de les v??ctimes d'aquests experiments. Aix?? determina la publicaci?? de diverses declaracions i documents bio??tics.

[edita] Principis fonamentals de la Bio??tica

En 1979, els bioeticistes Beauchamp, T.L i Childress, J.F[1], van establir els quatre principis de la Bio??tica: autonomia, no malefic??ncia, benefic??ncia i just??cia. En un primer moment van definir que aquests principis s??n prima facie, aix?? ??s, que vinculen sempre que no col???lisionin entre ells; en aquest cas caldr?? donar prioritat a un o un altre depenent del cas. No obstant aix?? en 2003, Beauchamp[2] considera que els principis han de ser especificats per aplicar-los a les an??lisis dels casos concrets, o sigui, han de ser discutits i determinats pel cas concret a nivell casu??stic.

Els quatre principis definits per Beauchamp i Childress s??n:

[edita] Principi d'autonomia

Principi de respecte a les persones que imposa l'obligaci?? d'assegurar les condicions necess??ries perqu?? actu??n de forma aut??noma. L'autonomia implica responsabilitat i ??s un dret irrenunciable, fins i tot per una persona malalta. Una persona aut??noma t?? capacitat per a obrar, facultat d'enjudiciar raonablement l'abast i el significat de les seves actuacions i respondre per les seves conseq????ncies.

El principi d'autonomia t?? car??cter imperatiu i ha de respectar-se com norma, excepte quan es donen situacions que les persones puguin ser no aut??nomes o presentin una autonomia disminu??da (menors d'edat, persones en estat vegetatiu o amb dany cerebral, etc.) sent necessari en tal cas justificar perqu?? no existeix autonomia o perqu?? aquesta es troba disminu??da. En l'??mbit m??dic, el consentiment informat ??s la m??xima expressi?? d'aquest principi d'autonomia, constituint un dret del pacient i un deure del metge, doncs les prefer??ncies i els valors del malalt s??n primordials des del punt de vista ??tic i suposa que l'objectiu del metge ??s respectar aquesta autonomia perqu?? es tracta de la salut del pacient.

[edita] Principi de benefic??ncia

Obligaci?? d'actuar en benefici d'altres, promovent els seus leg??tims interessos i evitant perjudicis. En medicina, promou el millor inter??s del pacient per?? sense tenir en compte l'opini?? d'aquest. Suposa que el metge posse??x una formaci?? i coneixements dels quals el pacient manca, per la qualcosa aquell sap (i per tant, decideix) el m??s convenient per a aquest. ??s a dir "tot per al pacient per?? sense contar amb el pacient".

Un primer obstacle a l'analitzar aquest principi ??s que desestima l'opini?? del pacient, primer involucrat i afectat per la situaci??, prescindint de la seva opini?? a causa de la seva falta de coneixements m??dics. No obstant aix??, les prefer??ncies individuals de metges i de pacients poden discrepar respecte qu?? ??s perjudici i qu?? ??s benefici. Per aix?? ??s dif??cil defensar la primacia d'aquest principi, doncs si es prenen decisions m??diques des d'aquest, es deixen de costat altres principis v??lids com l'autonomia o la just??cia.

[edita] Principi de no malefic??ncia (Primum non nocere)

Abstenir-se intencionadament de realitzar accions que puguin causar dany o perjudicar a altres. ??s un imperatiu ??tic v??lid per a tots, no nom??s en l'??mbit biom??dic sin?? en tots els sectors de la vida humana. En medicina, aquest principi ha de trobar una interpretaci?? adequada doncs de vegades les actuacions m??diques danyen per obtenir un b??. Llavors, del que es tracta ??s de no perjudicar innecess??riament. L'an??lisi d'aquest principi va de la m?? amb el de benefic??ncia, perqu?? prevalgui el benefici sobre el perjudici.

Les implicacions m??diques del principi de no malefic??ncia s??n v??ries: cal tenir una formaci?? te??rica i pr??ctica rigorosa i actualitzada permanentment per dedicar-se a l'exercici professional, investigar sobre tractaments, procediments o ter??pies noves, per a millorar els ja existents a fi que siguin menys dolorosos i lesius per als pacients; avan??ar en el tractament del dolor; evitar la medicina defensiva i la multiplicaci?? de procediments i/o tractaments innecessaris.

[edita] Principi de just??cia

Tractar cadasc?? com correspongui amb la finalitat de disminuir les situacions de desigualtat (biol??gica, social, cultural, econ??mica, etc.) En la nostra societat, encara que en l'??mbit sanitari la igualtat entre tots els homes ??s nom??s una aspiraci??, es pret??n que tots siguin menys desiguals, per la qualcosa s'imposa l'obligaci?? de tractar igual els iguals i de manera desigual els desiguals per disminuir les situacions de desigualtat.

El principi de just??cia el podem diferenciar en: un principi formal (tractar igual els iguals i desigual els desiguals) i un principi material (determinar les caracter??stiques rellevants per a la distribuci?? dels recursos sanitaris: necessitats personals, m??rit, capacitat econ??mica, esfor??, etc.)

Les pol??tiques p??bliques es dissenyen d'acord a certs principis materials de just??cia. A Espanya per exemple, l'assist??ncia sanit??ria ??s te??ricament universal i gratu??ta, per tant basada en el principi de necessitat. En canvi, als Estats Units la majoria de l'assist??ncia sanit??ria de la poblaci?? est?? basada en les assegurances individuals contractades amb companyies privades d'assist??ncia m??dica.

Per excloure qualsevol tipus d'arbitrarietat ??s necessari determinar quines igualtats o desigualtats cal tenir en compte per determinar el tractament que es doni a cadasc??. El malalt espera que el metge faci tot el possible en benefici de la seva salut, per?? tamb?? ha de saber que les actuacions m??diques estan limitades per una situaci?? imposada al metge, per exemple per interessos leg??tims de tercers.

La relaci?? metge-pacient es basa fonamentalment en els principis de benefic??ncia i d'autonomia, per?? quan aquests principis entren en conflicte, sovint per l'escassesa de recursos, ??s el principi de just??cia el que entra en joc. En canvi, la pol??tica sanit??ria es basa en el principi de just??cia, i ser?? tant m??s justa en tant que aconsegueixi una major igualtat d'oportunitats per compensar les desigualtats.

[edita] Principals regulacions i documents

[edita] Problemes bio??tics

Algunes q??estions freq??entment tractades en bio??tica s??n les seg??ents:

[edita] Bio??tics destacats

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Principis d'??tica Biom??dica, Barcelona, Masson, 1999 (que tradue??x la 4?? edici?? americana de 1994)
  2. ??? J Med Ethics 2003;29:269-274)

[edita] Bibliografia

[edita] Bio??tica en general

  • Abel Fabre, Francesc: Bio??tica: or??genes, presente y futuro. Instituto Borja de Bio??tica. 2001. ISBN 84-7100-799-1
  • Beauchamp, T.L y Childress, J.: Principios de ??tica Biom??dica. Barcelona, Masson, 1999, ISBN 84-458-0480-4
  • Casado, Mar??a: Bio??tica, Derecho y Sociedad. Trotta, Madrid, 1998. ISBN: 987-1145-10-1
  • G??mez-Heras, Jose M.G. Bio??tica. Perspectivas emergentes y nuevos problemas. Tecnos, 2005. ISBN 84-309-4282-3
  • S??daba, Javier: Principios de Bio??tica Laica. Gedisa, Barcelona, 2004. ISBN: 84-7432-996-5
  • Singer, Peter: Compendio de ??tica. Ed. Alianza, Madrid, 1995. ISBN 84-206-5249-0
  • S. L. Jaki, Fundamentos ??ticos de la bio??tica, Ciencia y Cultura, Madrid, 2006. ISBN 978-84-934675-6-2
  • Tom??s y Garrido, Gloria M??. Cuestiones actuales de bio??tica. EUNSA. 2006. ISBN 84-313-2392-2
  • Valls, Ram??n: ??tica para la Bio??tica, y a ratos para la pol??tica. Gedisa, Barcelona, 2003. ISBN: 9788474329780
  • Escr??bar, A., P??rez, M., Villarroel, R. (comps): Bio??tica. Fundamentos y Dimensi??n pr??ctica. Mediterr??neo, Santiago, 2004. ISBN: 95-622-0236-4

[edita] Bio??tica aplicada

[edita] Avortament

  • Dworkin, Ronald: El dominio de la vida. Una discusi??n acerca del aborto, la eutanasia y la libertad individual. Versi?? espanyola de Ricardo Caracciolo y V??ctor Ferreres (Universitat Pompeu Fabra) de l'original Life's Dominion, 1?? ed. 1993. Ed. Ariel, Barcelona, 1994. ISBN 84-344-1115-6
  • Singer, Peter: Repensando la vida y la muerte. Oxford University Press, 1994. ISBN 84-493-0414-8
  • Thomasma, David y Kushner, Thomasine: De la vida a la muerte: ciencia y bio??tica. Traducci?? espanyola de la primera edici?? (1999) per Rafael Herrera Bonet. Cambridge University Press, Madrid, 1999. ISBN 84-8323-073-9
  • V??zquez, Rodolfo: Del aborto a la clonaci??n. Principios de una bio??tica liberal. Ed. Fondo de Cultura Econ??mica, M??xico D. F, 2004. ISBN 968-16-7108-2

[edita] Comit??s d'??tica

  • Bellver Capella, Vicente: Por una bio??tica razonable. Medios de comunicaci??n, comit??s de ??tica y Derecho. Ed. Comares, Granada, 2006. ISBN 84-9836-017-X
  • Herranz Rodr??guez, Gonzalo: Comentarios al c??digo de ??tica y deontolog??a m??dica. Eunsa, 1995. ISBN 978-84-313-1182-7

[edita] Dret i legislaci??

  • Fundaci??n Fernando Fueyo Laneri: Derecho, bio??tica y genoma humano. Editorial Jur??dica de Chile, 2003. ISBN 956-10-1497-1

[edita] Eutan??sia

  • Comit?? Consultiu de Bio??tica de Catalunya: Informe sobre l'eutan??sia i l'ajuda al su??cidi. Ed. Prous Science, 2006. ISBN 84-8124-228-4
  • Dworkin, Ronald: El dominio de la vida. Una discusi??n acerca del aborto, la eutanasia y la libertad individual. Versi?? espanyola de Ricardo Caracciolo y V??ctor Ferreres (Universitat Pompeu Fabra) de l'original Life's Dominion, 1?? ed. 1993. Ed. Ariel, Barcelona, 1994. ISBN 84-344-1115-6
  • Dworkin, Gerald; Frey, R. G. y Bok, Sissela: La eutanasia y el auxilio m??dico al suicidio. Traducci?? de la primera edici?? en Cambridge (1998) per Carmen Franc?? Ventosa. Cambridge University Press, Madrid, 2000. ISBN 84-8323-109-3
  • Singer, Peter: Repensando la vida y la muerte. Oxford University Press, 1994. ISBN 84-493-0414-8
  • Thomasma, David y Kushner, Thomasine: De la vida a la muerte: ciencia y bio??tica. Traducci?? espanyola de la primera edici?? (1999) per Rafael Herrera Bonet. Cambridge University Press, Madrid, 1999. ISBN 84-8323-073-9

[edita] Gen??tica

  • Alonso Bedate, Carlos y Mayor Zaragoza, Federico (coord.): Gen-??tica. Editorial Ariel, Barcelona, 2003. ISBN 84-344-1241-1

[edita] Recerca

  • Levine, Robert: Ethics and regulation of Clinical Research. Ed. Urban y Schwarzenberg, Baltimore, 1986. ISBN 0-8067-1112-4

[edita] Mediambient i Animals

  • Grupo Ad Hoc sobre Diversidad Biol??gica (ILSA, Instituto de Gesti??n Ambiental, Grupo Semillas, Fondo Mundial para la Naturaleza): Diversidad biol??gica y cultural. Retos y propuestas desde Am??rica Latina. Ed. ILSA, Santa Fe de Bogot??, 1998. ISN 958-9262-02-3
  • Riechmann, Jorge: ??tica Ecol??gica: propuestas para una reorientaci??n. Ed. Nordan, Montevideo, 2004. ISBN 84-7426-697-1
  • Riechmann, Jorge: Todos los animales somos hermanos. Ensayos sobre el lugar de los animales en las sociedades industrializadas. Ed. Universidad de Granada, 2003. ISBN 978-84-338-3046-3
  • Singer, Peter: Liberaci??n Animal. Ed. Trotta, Madrid, 1999. ISBN 978-84-8164-262-9
  • Tafalla, Marta: Los derechos de los animales. Idea Books, Barcelona, 2004. ISBN 84-493-1433-X
  • Velayos, Carmen: La dimensi??n moral del ambiente natural: ??Necesitamos una nueva ??tica?. Ed. Comares, Granada, 1996. ISBN 84-8151-366-0

[edita] Relaci?? m??dic-pacient

  • Beauchamp, Tom y Childress, James: "Principios de ??tica Biom??dica". Versi?? espanyola de la quarta edici?? de l'obra original en llengua anglesa Principles of Biomedical Ethics publicada per Oxford University Press, Inc. de Nova York (1994) Traducci?? de Teresa Garc??a-Miguel, Javier J??dez i Lydia Feito, revisi?? de Diego Gracia i Javier J??dez. Ed. Masson, Barcelona, 1999. ISBN 84-458-0480-4
  • Cabr?? Peric??s, Llu??s (coord.): Decisiones terap??uticas al final de la vida. Ed. Edikamed S.L, Barcelona, 2003. ISBN 84-7877-344-4

[edita] Tecnoci??ncies

  • Hottois, Gilbert: El paradigma bio??tico. Una ??tica para la tecnociencia. Ed. Anthropos, Barcelona, 1991. ISBN 84-7658-308-7

[edita] Compilacions de diferents temes

  • G??mez-Heras, Jose M.G. Bio??tica. Perspectivas emergentes y nuevos problemas. Tecnos, 2005. ISBN 84-309-4282-3
  • Gazzaniga, Michael: El cerebro ??tico. Ed. Paid??s, Barcelona, 2006. ISBN 84-493-7-1885-8
  • Pardo S??enz, Jos?? Mar??a. Bio??tica pr??ctica al alcance de todos. Ed. Rialp, 2004. ISBN 978-84-321-3513-2
  • Singer, Peter: ??tica Pr??ctica. 2?? Edici??, Cambridge University Press, 2003. ISBN 84-344-1027-3
  • Tom??s y Garrido, Gloria M??. Cuestiones actuales de bio??tica. EUNSA. 2006. ISBN 84-313-2392-2

[edita] Enlla??os externs