Javier S??daba

De Viquip??dia

Francisco Javier S??daba Garay ??s un fil??sof del Pa??s Basc. Va n??ixer el 28 de novembre de 1940 a Portugalete (Biscaia).

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres (secci?? Filosofia) per la Universitat Pontif??cia de Salamanca. Tamb?? ??s llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Filosofia i Lletres (secci?? Filosofia) per la Universitat Complutense de Madrid. ??s Doctor en Filosofia i Lletres (secci?? Filosofia), per la Universitat Aut??noma de Madrid, universitat en que va aconseguir el premi extraordinari de doctorat per la tesi titulada: ????El concepte de filosofia en Ludwig Wittgenstein i la seva aplicaci?? al llenguatge religi??s.

Ha estat professor en diferents universitats com T??bingen (Alemanya), Columbia (Nova York, Estats Units) i Oxford i Cambridge (Regne Unit).

Actualment exerceix com Catedr??tic d'??tica i Filosofia de la Religi?? a la Universitat Aut??noma de Madrid i ??s membre de l'Observatori de Bio??tica i Dret de la Universitat de Barcelona. Ha treballat tamb?? en Filosofia de la Religi?? i Filosofia Ling????stica, tem??tiques en les quals es destaquen les seves aportacions al camp de la bio??tica.

[edita] Obres

Lenguaje religioso y filosof??a anal??tica (1977)
Qu?? es un sistema de creencias (1978)
Filosof??a, l??gica y religi??n (1979)
Conocer a Wittgenstein (1980)
Saber vivir (1984)
Lenguaje, magia, metaf??sica. El otro Wittgenstein (1984)
Las causas perdidas (1987)
Euskadi: pensando el conflicto (1987) Escrit amb Fernando Savater
El amor contra la moral (1988)
Lecciones de filosof??a de la religi??n (1989)
La filosof??a anal??tica actual: de Wittgenstein a Tugendhat (1989)
Saber morir (1991)
Dios y sus m??scaras (1993)
Diccionario de ??tica (1997)
Amor diario (1977)
La vida en nuestras manos (2001)
Filosof??a contada con sencillez (2002)
Principios de bio??tica laica (2004)

[edita] Opinions sobre pol??tica

En 2003 es va oposar a la participaci?? d'Espanya a la invasi?? de l'Iraq.
En 2005 es va oposar a la Constituci?? Europea en el refer??ndum que es va celebrar a Espanya a tal fi.
S'ha mostrat en reiterades ocasions a favor del di??leg entre nacionalistes i constitucionalistes per resoldre el problema del terrorisme al Pa??s Basc.