Aquitània (província romana)
De Viquipèdia
Aquitània fou una província romana creada el 27 aC. La capital fou Burdigala (Bordeus).
El seu nom era Gàl·lia Aquitània i comprenia l’Aquitània pròpia que tenia com a límit nord el Garona, com a límit sud els Pirineus, al oest l’oceà Atlàntic i al est també el Garona i la regió de Tolosa. També hi foren incloses algunes tribus celtes (14) al nord del Garona fins al Loira (al nord) i l’Allier (al est)
El 56 aC Cèsar va enviar a la regió a Crassus. En aquest temps les ciutats aquitanes de Tolosa, Carcaso (Carcassona), i Narbo (Narbona) foren incloses dins la província de la Gàl·lia i després a la Gal·lia Narbonesa el que ens dona una idea del límit oriental d'Aquitània.
Les tribus de l’Aquitània foren:
- Tarbelis
- Cocosats
- Bigerrions
- Sibuzats
- Precians
- Convenis
- Auscis
- Garits
- Garumnis
- Datis
- Sotiatis
- Osquidats Campestres
- Sucassis
- Tarusates
- Vocatis o Boiatis
- Vasatis
- Elusats o Elusis
- Aturis o Aturensis
- Bitúriges Vivisci
- Medulis
Al nord del Garona les tribus foren:
- Petrocoris
- Nitiobriges
- Cadurcis o cadurques
- Rutenis
- Gabals
- Vel·lavis
- Arverns
- Lemòvics
- Santons
- Pictons
- Bitúriges Cubis
Els aquitans eren diferents als celtes i semblants als ibers, als quals van demanar ajut contra els romans el 56 aC. Llavors eren dirigits per un cap de guerra o rei anomenat Adcantuannus, que tenia una guàrdia personal de 600 homes anomenats els Solduris. Crassus va guanyar la batalla de Sos als sotiats i va continuar la seva feina i va anar dominat el país. Cèsar va visitar la regió el 50 aC. La submissió total es va produir el 28 aC i fou obra del procònsol M. Valerius Messalla, que va rebre els honors del triomf. Els romans els van deliberadament barrejar amb els celtes per esmorteir la seva marcada personalitat nacional.
El segle II la part sud de la província es va convertir en província de Novempopulània (o Aquitania Tertia) separada de la resta de la Gàl·lia Aquitània. La resta es va dividir en dues províncies: Aquitània Primera o Aquitania Prima (al nord-est amb capital a Bourges) i Aquitània Segona o Aquitania Secunda (nord-oest amb capital a Burdigala o Bordeus).
El 297 Dioclecià va dividir la Gàl·lia en 120 ciutats repartides en 17 províncies. La Novempopulània que era la província autènticament aquitana, tenia 12 ciutats corresponents als seus pobles:
Ocupada pels visigots el 412 el rei Walia (415-418) es va fer reconèixer l'Aquitània Secunda per l’emperador Honori. A la caiguda del Imperi romà tota la regió passa a formar part del regne dels Visigots amb capital a Tolosa (460). El 507 els visigots foren derrotats a Vouillé pels francs i varen perdre la regió. Els reis merovingis en van encarregar l’administració a ducs.
| Províncies de l'Imperi Romà (120) |  |
|---|---|
| Acaia | Àfrica | Alps Cottis | Alps Graiae | Alps Marítims | Aquitània | Arabia Petraea | Armènia Menor | Àsia | Bitínia | Britània | Capadòcia | Cilícia | Commagena | Còrsega i Sardenya | Creta i Cirene | Dàcia | Dalmàcia | Egipte | Epir | Galàcia | Gallia Belgica | Gàl·lia Celta | Gallia Narbonensis | Germania Inferior | Germania Superior | Gordiene | Hispania Bètica | Hispania Lusitania | Hispania Tarraconense | Judea | Licaònia | Lícia | Macedònia | Mauritània Cesariense | Mauretania Tingitana | Moesia | Noricum | Numídia | Osroene | Pannònia | Pamfília | Pisídia | Pont Polemoniac | Raetia | Sicília | Sofene | Síria | Tràcia | Xipre | |
