Judea romana
De Viquip??dia
Judea (hebreu: ??????????, hebreu modern Yehuda tiberi?? Yeh???????h, "Lloan??a de D??u"; grec: ??????????????; llat??: Iudaea) fou una divisi?? administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la prov??ncia de S??ria. El 41 Claudi la va incloure al regne del seu amic Herodes I Agripa per?? la uni?? nomes va durar fins a la seva mort el 44 i es va retornar a la situaci?? anterior. El 66 va esclatar la revolta dels jueus, per?? Galilea fou reconquerida pels romans el 67, i Judea i Idumea el 68; Sam??ria va ser dominada entre el 69 i el 70 i el temple fou destruit l'any 70; la resist??ncia a Masad?? va durar fins el 73.
Fins l'any 41 Judea fou una prefectura i despr??s del 44 una procuradoria. Despr??s de la revolta de Bar kochba (132-135) es va establir la prov??ncia de Palestina oficialment prov??ncia de Sir??a-Palestina.
La capital fou Cesarea.
Una vegada deposat Arquelau l'any 6 (vegeu Regne de Judea) el seu domini fou unit a la prov??ncia de S??ria sota administraci?? d'un prefecte o un procurador subordinat del governador de S??ria. El mateix va passar quant va morir Herodes Filip, fins que Cal??l??gula va formar un regne per Herodes Agripa, al que es va afegir la tetrarquia de Lis??nies i mes tard, deposat Herodes Antipes, tamb?? la seva; Claudi hi va afegir Judea i Sam??ria, per?? a la seva mort el regne va revertir a Roma, tornant a quedar unit a la prov??ncia de S??ria. A la mort d'Herodes rei de Calcis, aquest territori fou donat a Herodes Agripa II, per?? bescanviat per les tetrarquies de Herodes Filip i Lis??nies a les que Ner?? va afegir part de Galilea (la part tocant al llac Tiber??ades) i la ciutat de Julias a la Dec??polis. Aquestos dominis van tornar a Roma en temps de Traj??.
Es va establir una divisi?? en toparquies que Flavius Josefus i Plini el Vell esmenten (Plini n'esmenta 10 i Josefus 8):
- Jeric??
- Emmaus
- Lydda
- Joppa
- Acrabata
- Gophna
- Thamna
- Bethleptaphene (Pel??la?)
- Oreine (on era Jerusalem)
- Herodium
Hi havia dos cohorts auxiliats a Jerusalem a la fortalesa Ant??nia amb uns mil homes, i una tercera cohort a Cesarea, la capital. Dos cohorts d'infanteria (una d'elles la Cohors I Sebastenorum formada per samaritans) i una de cavalleria (Ala I Sebastenorum formada per samaritans) servien per tota la prov??ncia. Altres tres cohorts eren la Cohors Prima Italica Civium Romanorum, la Cohors Secunda Italica Civium Romanorum i la Cohors Prima Augusta (d'italians). De la darrera cohort no es coneix el nom. Despr??s de l'any 70, la Legio X Fretensis, sota comandament del procurador, va estacionar permanement a Judea.
[edita] Prefectes
- Coponi (Coponius) 6-9
- Marc Amb??bul (Marcus Ambibulus) 9-12
- Anni Ruf (Annius Rufus) 12-15
- Valeri Grat (Valerius Gratus) 15-26
- Ponci Pilat (Pontius Pilatus) 26-36
- Marcel (prefecte) (Marcellus) 36-37
- Marule (Marulus) 37-41
- Al regne d' Herodes II Agripa 41-44
[edita] Procuradors
- Cuspi Fade (Caius Cuspius Fadus) 44-47
- Tiberi Juli Alexandre (Tiberius Julius Alexander) 47-48
- Pau Ventidi Cum?? (Paulus Ventidius Cumanus) 48-52
- Marc Antoni F??lix (Marcus Antonius Felix) 52-58
- Porci Fest (Porcius Festus) 58-60
- Lucceu Alb?? (Lucceius Albinus) 60-64
- Gessi Flor (Gesius Florus) 64-66
- Revolta jueva 66-73
- Sext Vettul?? Cerialis 70-71
- Licili Bas 71-73
- Liveri M??xim 71-73
- Flavi Silvi 73-81
- Gneu Pompeu Long?? vers 86
- Epuri Hermetidi Camp?? vers 93
- ??ttic vers 100
- Gai Juli Quadrat Bas 103-105
- Quint Rosci Celi Pompeu Falc?? 105-107
- Tiberi?? vers 114
- Guerra romano-jueva 115-117
- Luci Quiet 116-117
- Quint Tineu Ruf vers 132
- Gai Quint Cert Publi Marcel vers 135
