Alexandre de Laborde

De Viquip??dia

Alexandre Louis Joseph, marqu??s de Laborde, comte de l'Imperi, fou un arque??leg i pol??tic franc??s, nascut a Par??s el 17 de setembre de 1773 i mort a la mateixa ciutat el 20 d'octubre de 1842.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Sota el Consulat i el Primer Imperi 3 Sota la Restauraci?? 4 Sota la monarquia de juliol 5 Obres 6 Refer??ncies 7 Enlla?? extern 8 Bibliografia

[edita] Biografia

Fou el quart fill del financer Jean-Joseph de Laborde (1724-1794), que mor al pat??bul, i de Rosalie de Nettine (1737-1820). Alexandre de Laborde va estudiar en Oratoriens al col??legi de Juilly. Al moment de la Revoluci?? francesa, va ser enviat pel seu pare a Viena, prop de l'emperador Josep II, a qui se li va demanar el trobar-li una ocupaci??, i encara que molt malalt en aquella ??poca, va donar instruccions precises perqu?? fos adm??s a l'ex??rcit austr??ac. El 10 de desembre de 1789, a l'edat de disset anys, el jove va ser nomenat oficial al tercer regiment d'infanteria a Olomouc (Mor??via). Nomenat capit?? al sis?? regiment dels genets de l'antiga cavalleria lleugera a l'octubre de 1791, va lluitar l'any seg??ent contra els ex??rcits revolucionaris francesos, sobre les fronteres flamenques i luxemburgueses, destacant per la seva generositat pel que fa als seus compatriotes ferits o empresonats. En 1795, es va prendre un perm??s llarg per a retrobar-se amb la seva mare i la seva germana a Su??ssa, i despr??s amb el seu germ?? a Anglaterra. Va tornar a l'ex??rcit austr??ac a les files dels h??ssars de Kinski, on va fer amistat amb Neipperg, abans de deixar el servei amb grau de cap d'esquadr??.

Despr??s d'haver viatjat per Alemanya, Holanda i per It??lia, va aconseguir ser excl??s de la llista dels emigrats gr??cies a certificats de complac??ncia despr??s de la pau del Tractat de Campo Formio, al 1797, i va poder tornar a Fran??a, on va entrar al Ministeri de Relacions Exteriors amb Talleyrand, que ho va prendre sota la seva protecci??. A la mateixa ??poca, compartia amb Berthier els favors de la marquesa Visconti di Borgoratto. Era llavors un home "amable, divertit i original", dotat d'un encant especial, com diu la Senyora de Genlis.^[1]

[edita] Sota el Consulat i el Primer Imperi

Amb un gran inter??s per les arts, Laborde va viatjar per Anglaterra, Holanda, It??lia i Espanya. Protegit per Luci?? Bonaparte ^[2], va treballar el 1800 a l'ambaixada de Madrid. Aquesta es va acabar amb la conclusi?? del tractat d'Aranjuez el mar?? de 1801. Luci?? i Laborde van tornar llavors a Fran??a. A trav??s de Laborde, Luci?? va con??ixer al castell de M??r??ville (on estava de majordoma), a la molt bella Alexandrine Jacob de Bleschamp, v??dua d'un agent de canvi i borsa, de qui es va enamorar intensament i amb qui es va casar el juny de 1803, ocasionant una desavinen??a duradora amb Napole?? Bonaparte.

Comprom??s durant un temps per la seva participaci?? indirecta a aquest matrimoni, Laborde es va consagrar a l'edici?? de grans llibres sobre Espanya. Durant l'??poca de la seva missi?? diplom??tica, va tenir l'oportunitat de con??ixer la bellesa d'aquest pa??s i de prendre inter??s per ell, que a m??s relacionava amb els or??gens de la seva fam??lia paterna. Va contractar a un equip d'artistes al capdavant del com va romandre durant molt temps. Ajudat per un equip d'autors entre els quals es trobava el seu amic Fran??ois-Ren?? de Chateaubriand, va publicar l'Itin??raire descriptif de l'Espagne (Itinerari descriptiu d'Espanya) (1809, 5 volums i 1 atles) i Voyage pittoresque et historique en Espagne (Viatge pintoresc i hist??ric a Espanya) (1807-1818, 4 volums). Va consagrar una gran part de la seva fortuna a la segona d'aquestes publicacions, realitzada amb molta cura, d'erudici?? i de puntualitat, que cont?? m??s de 900 gravats i un compendi d'hist??ria pol??tica i civil. La guerra de 1808, va parar la venda d'aquest llibre, comprometent la fortuna de l'autor que, estret per les necessitats de la seva fam??lia, a la qual mantenia, es va decidir a entrar a l'administraci??.

Fou nomenat, l'any 1808, o??dor del Consell d'Estat i cavaller de la Legi?? d'Honor el 1809. La funci?? llavors era poc prestigiosa i el treball corresponia a un tipus d'escola d'administraci?? on l'Imperi formava als seus alts funcionaris. Laborde va prendre la seva situaci?? amb humor. Diuen que Napole?? I, creuant-se amb ell, un dia a les Tulleries, li hauria dit: " heus aqu?? el fill major dels meus o??dors! ", al que Laborde hauria respost: " s??, Senyor, i el fill menor de les seves preocupacions! " ^[3] En aquest mateix any 1808, l'Emperador el va dur amb ell a Madrid, com a bon coneixedor d'Espanya, mentre que la seva dona va ser nomenada dama d'honor de l'emperadriu Josefina de Beauharnais. Van quedar satisfets amb la missi?? de Laborde i va ser nomenat comte de l'Imperi el 9 de gener de 1810.

Poc despr??s, va ser enviat com a secretari de la delegaci?? extraordin??ria, presidit pel mariscal Berthier, encarregat de demanar oficialment la m?? de l'arxiduquessa Maria Llu??sa. Gr??cies a les seves nombroses relacions a Viena i al seu coneixement perfecte de la llengua alemanya, Laborde va fer meravelles en aquesta missi?? delicada. Va arribar a apartar els dubtes emesos pel clergat vien??s sobre la regularitat del divorci entre Napole?? i Josefina i a apaivagar les inquietuds sobre els riscos que podria c??rrer a Fran??a la jove neboda de Maria Antonieta. Va rebre com a recompensa dues tabaqueres guarnides de diamants i la creu de comenador de l'orde de Saint-Etienne.

Va aprofitar la seva missi?? per a efectuar un viatge llarg als estats austr??acs i reunir material per a escriure Voyage pittoresque en Autriche (Viatge pintoresc a ??ustria), que va publicar l'any 1821.

A la seva tornada a Fran??a, Laborde va ser encarregat de presidir la comissi?? de liquidaci?? dels comptes del Gran Ex??rcit. Despr??s va ser col??locat al capdavant del Servei dels camins, canals i ports del departament del Sena (1812). En aquestes funcions, va proposar diversos projectes d'embelliment de la capital (establiment de safarejos p??blics, creaci?? de voreres, col??locaci?? de bombes per a foc) entre els quals, alguns, van ser realitzats posteriorment.

Laborde havia concebut el projecte de fer un inventari complet de les riqueses arqueol??giques de Fran??a. Va aconseguir del comte de Montalivet, ministre de l'Interior, que envi??s una circular als prefectes demanant la seva col??laboraci?? per a fer-lo. La iniciativa no va tenir una bona resposta. Laborde intentaria tornar a llan??ar la seva idea sota la Restauraci??, per?? va ser realment engegada nom??s sota el Segon Imperi.

Oficial de la Legi?? d'Honor al 1813, va ser cridat, el 29 de gener del mateix any, a l'Institut de Fran??a (Classe d'hist??ria i de literatura antiga) en substituci?? de Toulongeon. Es va llan??ar a publicacions arqueol??giques i hist??riques molt luxoses, il??lustrades per artistes de renom, que no va arribar a rendibilitzar i que van acabar, degut a les seves nombroses prodigalitats, posant en un estat llastim??s la seva fortuna: va ser perseguit fins a finals dels seus dies pels seus creditors.

Figura de la societat imperial, amic de l'??nima de la reina Hortense d'Holanda, passa per ser l'autor veritable de les romances atribu??des a aquesta, com "Le Bon Chevalier" ("El Bon Caballer"), "En soupirant j'ai vu na??tre l'aurore" ("Sospirant vaig veure n??ixer l'aurora"), o la c??lebre "Partant pour la Syrie" ("Marxant cap a S??ria"), himne oficial del Segon Imperi.

Va ser alcalde de M??r??ville del 1805 al 1814.

[edita] Sota la Restauraci??

Oficial auxiliar de comandant de batall?? de la gu??rdia nacional al 1814, va exercir un temps el comandament del Palau de les Tuller??es i va rebre la missi?? d'anar al camp rus a Par??s, a la nit del 31 de mar??, per a negociar la capitulaci?? de la gu??rdia nacional. Llu??s XVIII li va nomenar llavors Coronel d'Estat Major i cavaller de l'orde reial i militar de Sant Llu??s. Fou en aquella ??poca quan va refer el t??tol de marqu??s de Laborde que despr??s va ser dut pels seus descendents.

Es va anar a Anglaterra per a estudiar el m??tode d'ensenyament mutual popularment dit "Lancaster", i es va fer a la seva volta, sota la Segona Restauraci??, el seu propagador actiu a Fran??a, particularment en qualitat de secretari de la Societat central d'ensenyament mutual. En la mateixa ??poca, va donar suport al coronel Amoroso per a promoure la pr??ctica de la gimn??stica a les escoles. Precursor del sindicalisme, tamb?? va sostenir "l'esperit d'associaci?? dins la comunitat". Va militar per fi a les causes nacionalistes a Gr??cia i a Pol??nia.

Fou nomenat a l'Acad??mia de les inscripcions i lleng??es antigues per la real orde del 21 de mar?? de 1816, a favor de la reorganitzaci?? de l'Institut de Fran??a.

Va acabar l'any 1818 el seu Voyage en Espagne (Viatge per Espanya) i va entrar al Consell d'Estat com ma??tre des requ??tes. Triat diputat del col??legi de departament del Sena el 17 de maig 1822, va ocupar un esc?? al centre esquerra i va combatre els sistemes financers del ministeri, les lleis restrictives de la llibertat, i vivament es va oposar a la guerra d'Espanya, sobretot per la ra?? que seria impossible abastir la cavalleria. Un diari de l'??poca va resumir la seva opini?? de aquesta forma: "heno de la guerra d'Espanya!" Aquesta actitud independent ho va fer excloure's del Consell d'Estat abans de les eleccions del 25 de febrer de 1824. Va treure profit del seu oci per a efectuar, en companyia del seu fill, un llarg viatge de prop de quatre anys per It??lia, Gr??cia, Turquia, Palestina i Egipte, i va redactar una relaci?? in??dita.

Va saber a Alexandria, al febrer de 1828, que havia estat reelegit delegat el 24 de novembre de 1827 pel gran col??legi del Sena. Va deixar al seu fill prosseguir sol el viatge i va tornar de seguida a Par??s. El seu mandat li va ser renovat el 19 de juliol 1830. El ministeri Martignac li havia retornat el seu seient al Consell d'Estat. Alexandre de Laborde, que reunia al seu sal?? la fracci?? liberal de la cambra, va entrar a l'oposici?? al ministeri Polignac, es va oposar a l'expedici?? d'Alger i va signar l'adre??a dels 221. A la tarda del 26 de juliol, reuneix a la seva casa a una quinzena de diputats liberals, despr??s, a l'endem??, es va posar al capdavant del moviment popular, va pujar sobre les barricades amb entusiasme, revestit d'un uniforme de fantasia, seguit per el seu ajuda de cambra Luci??, i es va fer aclamar a les oficines del Nacional, com ho conta Chateaubriand^[4].

[edita] Sota la monarquia de juliol

Nomenat prefecte del Sena el 29 de juliol de 1830 per la Comissi?? municipal de Par??s, es va quedar poc temps en aquest, ja que va deixar el 20 d'agost quan va ser nomenat conseller d'Estat, comendador de la Legi?? d'Honor, general de brigada de la gu??rdia nacional i ajuda de camp de Llu??s Felip I de Fran??a. Va perdre breument les seves funcions al 1831 per haver-se adherit a una societat patri??tica d'inspiraci?? republicana, per?? no va trigar a recobrar-les, gr??cies a la benevol??ncia del rei.

A causa de el seu nomenament al Consell d'Estat, hagu?? de representar als seus electors, no sense haver rebutjat a ser "Pairie de France", perqu?? desitjava continuar ocupant un esc?? al Palau Bourbon, on va ser reelegit el 28 d'octubre 1830. Els electors del 7?? districte de Par??s ho van reexpedir successivament a la cambra el 5 de juliol 1831, despr??s el 21 de juny 1834. El mateix dia, va ser tamb?? triat pel 4?? col??legi de Seine-et-Oise (??tampes). Va optar per ??tampes on va ser reelegit el 4 de novembre 1837 i el 2 de mar?? 1839. Va presentar la seva dimissi?? l'any 1841 i va ser reempla??at, el 7 de maig, pel seu fill, Le??n de Laborde.

Durant els anys que va ocupar un esc?? a la cambra, on va ser una de les figures del centre esquerra, evolucionant m??s cap a l'esquerra, al final de la seva vida, es va mostrar partidari de mesures liberals, va demanar particularment l'afegiment de les capacitats als consells generals. Complix, a partir de 1831, les funcions de q??estor el que li va permetre disposar d'un habitatge per a funcionaris al Palau Bourbon.

Regularment va ser consultat per Llu??s Felip I, que apreciava el seu esperit ^[5], particularment sobre diversos projectes importants tals com l'erecci?? de l'obelisc de Luxor sobre la pla??a de la Conc??rdia o la transformaci?? del Palau de Versalles en Museu de la Hist??ria de Fran??a. Familiar del sobir??, es va lliurar de la mort, per altra banda, al moment de l'atemptat de Fieschi al juliol de 1835.

Era una de les personalitats a la monarquia de juliol, amic dels pintors Ary Scheffer i Horace Vernet, del violinista Paganini, de la comtessa de Boigne, Girardin, Greffulhe, Broglie, del vell pr??ncep de Ligne; era c??lebre pel seu esperit^[6] , responent per exemple, durant un sopar, a alg?? que ho advertia contra les intencions que podien tenir els seus criats, amb els seus comentaris, ja que podrien repetir-se'ls a la policia: " oh! Pobra gent! Si estigu??s segur d'aix??, diria molt m??s, per a fer-los guanyar un poc de diners."^[7].

Gran Mestre adjunt de Gran Orient de Fran??a de1835 a 1842, fou tamb?? triat membre de l'Acad??mia de les Ci??ncies Morals i Pol??tiques (secci?? d'Economia pol??tica) al moment de la seva nova creaci?? el 27 d'octubre de 1832.

A la fi de la seva vida, perseguit pels seus creditors, va acceptar, a l'octubre de 1840, la invitaci?? d'anar a Flor??ncia del gran duc de Toscana, Leopold II, despr??s va viatjar a Atenes i a Roma i va tornar a l'estiu de 1842 a Par??s, on va morir el 20 d'octubre, a un hotel modest del carrer Saint-Lazare. Fou enterrat al cementiri de l'esgl??sia de Saint-Pierre-de-Montmartre, al costat de la seva mare.

[edita] Obres

• Description d???un pav?? en mosa??que d??couvert dans l???ancienne ville d???Italica, 1802
• Lettres sur les sons harmoniques de la harpe, 1806
• Voyage pittoresque et historique en Espagne, Paris, 1807-1818
• Description des nouveaux jardins de la France et de ses anciens ch??teaux, Paris, 1808-1815
• Discours sur la vie de la campagne et la composition des jardins
• Itin??raire descriptif de l'Espagne, Paris, 1809
• Des aristocraties repr??sentatives, 1814
• De la repr??sentation v??ritable de la communaut??, 1815
• Rapport sur la m??thode de Lancaster, 1816
• Projets d???embellissement de Paris, 1816
• Quarante-huit heures de garde aux Tuileries, pendant les journ??es des 19 et 20 mars 1815. Par un grenadier de la Garde Nationale, 1816
• Les monuments de la France, class??s chronologiquement et consid??r??s sous le rapport des faits historiques et de l'??tude des arts, Paris, 1816-1826
• De l???esprit d???association dans tous les int??r??ts de la communaut??, 1818
• Plan d?????ducation pour les enfants pauvre, 1819
• Voyage pittoresque en Autriche, avec un pr??cis historique de la guerre entre la France et l'Autriche en 1809, Paris, 1821-1823
• Aper??u de la situation financi??re de l???Espagne, 1823
• Pr??cis historique de la guerre entre la France et l???Autriche en 1809, 1823
• Collection de vases grecs expliqu??e, 1824-1828
• Au roi et aux chambres, sur la question d???Alger, 1830
• Paris municipe ou tableaux de l'administration de la ville de Paris, Paris, 1833
• Versailles ancien et moderne, 1839-1840

[edita] Refer??ncies

1. ??? Segons el seu cos??, el duc de Montesquiou-Fezensac, citat a Fran??ois d???Ormesson et Jean.Pierre Thomas, Op. cit ., p. 283
2. ??? Com ministre de l'Interior, Luci?? Bonaparte va afavorir la restituci?? dels objectes d'art del castell de M??r??ville, propietat de la fam??lia de Laborde.
3. ??? Citat a Fran??ois d' Ormesson y Jean-Pierre Thom??s, Op. cit ., p. 285
4. ??? Fran??ois-Ren?? de Chateaubriand, M??moires d'outre-tombe, XXXIII, 1
5. ??? " Si Vatout i Laborde van fer algun desprop??sit, confiava al rei dels francesos, mai puc enxampar-los; ensumen de sal?? a sal?? a mesura que me'ls acosto. " (An??cdota aquesta per la Sra Dosne als seus Informes publicats al 1928 i citat per Fran??ois d' Ormesson i Juan Pedro Thom??s, Op. cit ., p??g. 288-289
6. ??? Alexandre Dumas que, jove encara, va estar fascinat per Alexandre de Laborde; evocar?? el seu " ingenu??tat espiritual i sobretot un car??cter juvenil que era un dels car??cters sortints de la seva personalitat " (citat per Francisco d' Ormesson i Juan Pedro Thom??s, Op. cit., p. 289). El duc Pasquier, a les seves Mem??ries, li descriu: " bon??s, natural fins a la criaturada, elegant en totes les seves maneres, i amb gust i discerniment " (??dem). La seva distracci?? era proverbial; conten que, sota l'Imperi, encarregat de dur-li un regal a la princesa Borgh??se, aquesta ho va rebre en el seu llit. Ho va omplir d'amabilitats respecte a ell ,encara que, a la tarda, ella li va dir en un moment d'un ball on ho va retrobar: " senyor de Laborde, tot just vas ser amable amb el meu marit aquest mat??, que estava ficat al llit prop de mi. " I Laborde li va respondre: " oh! Llavors era ell! Figureu-vos que no ho havia reconegut i que em preguntava, qui pot ser? " (??dem)
7. ??? citat per Fran??ois d'Ormesson y Jean-Pierre Thomas, Op. cit., p. 289

[edita] Enlla?? extern

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Alexandre de Laborde

• El viatge a Espanya d'Alexandre de Laborde

[edita] Bibliografia

• Fran??ois d'Ormesson et Jean-Pierre Thomas, Jean-Joseph de Laborde, banquier de Louis XV, m??c??ne des Lumi??res, Paris, Perrin, 2002 - ISBN 2-262-01820-0 (franc??s)