Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Volc?? Laki - Viquip??dia

Volc?? Laki

De Viquip??dia

Imatge d'un dels cr??ters de la fissura Laki
Imatge d'un dels cr??ters de la fissura Laki

Els cr??ters de Laki (en island??s Lakag??gar) ??s un complex volc??nic en fissura que estan situats al sud d???Isl??ndia en la proximitat de l???Eldgj??. El Laki forma part del mateix sistema volc??nic que el Gr??msv??tn al qual est?? lligat. Entre les glaceres M??rdalsj??kull i Vatnaj??kull, hi ha una zona de fissures en direcci?? sud-oest / nord-est. Aquesta regi??, a la qual Eldgj?? pertany tamb??, va produir una massa de lava que representa un r??cord mundial. Sobre una dist??ncia de 25 km, es troben 130 cr??ters que van emetre 14.000 milions m?? de lava entre 1783 i 1784, causant l???erupci?? volc??nica m??s important dels temps hist??rics, amb conseq????ncies catastr??fiques per a Isl??ndia i molt importants pertorbacions meteorol??giques a Europa.


Taula de continguts

[edita] Erupci?? de 1783

El 8 de juny de 1783, una fissura amb 130 cr??ters es va obrir de manera explosiva en principi a causa de la interacci?? entre el fons submar?? i l???empenta de magma bas??ltic. Llavors l???erupci?? es va fer menys explosiva, passant d???un tipus plini?? a un tipus estromboli??, i despr??s m??s tard a un mode hawai?? amb nivells elevats d???efusi?? de lava. Aquest esdeveniment ??s classificat de nivell 4 sobre l???escala d???explosivitat volc??nica per?? els 8 mesos d???emissi?? de gas sulf??ric van provocar una de les m??s importants pertorbacions clim??tiques i socials de l?????ltim mil??lenni. L???erupci?? m??s coneguda sota el nom de Skaft??reldar ("focs del riu Skaft??") o S????ueldur, va produir aproximadament 15 km?? de lava bas??ltica i un volum total ejectat de 0,91 km??. Es considera que les fonts de lava van assolir al??ades de 800 a 1400 metres. Al Regne Unit, l???estiu de 1783 ??s conegut com l???"estiu de sorra" a causa de les pluges de cendres. Els gasos van ser portats per la convecci?? de la columna d???erupci?? a altituds de 15 km. Els aerosols creats van provocar llavors un refredament a tot l???Hemisferi Nord. L???erupci?? va prosseguir fins al 7 de febrer de 1784, per?? la majoria de la lava va ser expulsada en els cinc primers mesos. El volc?? Gr??msv??tn, del qual parteix l???escletxa del Laki, va estar tamb?? en erupci?? des del 1783 al 1785. El vessament de gas, del qual 8 milions de tones van ser de fluor i 120 milions de tones de di??xid sulf??ric, va donar origen a Europa el que es va con??ixer com a "boira de Laki".


[edita] Conseq????ncies a Isl??ndia

Les conseq????ncies per a l???illa van ser catastr??fiques. Aproximadament 21% de la poblaci?? va morir de fam entre 1783 i 1784. Aproximadament el 80% dels ramats de xais i un 50% dels de cavalls van morir a causa de fluorosi dental o ??ssia degudes als 8 milions de tones de fluor llen??ats a l???atmosfera. El sacerdot J??n Steingr??msson es va fer c??lebre amb el seu eldmessa ("serm?? de foc"). El conjunt dels habitants de Kirkjub??jarklaustur estava reunit a l???esgl??sia al mateix moment que la petita ciutat era amena??ada per una colada de lava. Per?? mentre que eren a l???esgl??sia pregant, la lava es va aturar abans d???arribar a la ciutat.


[edita] Conseq????ncies a Europa

S???estima que 122 Teragrams (122 milions de tones) de di??xid sulf??ric van ser emeses a l???atmosfera, l???equivalent de tres vegades les emissions industrials actuals a Europa i l???equivalent d???una erupci?? com a la del Mont Pinatubo el 1991 cada 3 dies. La coincid??ncia de l???emissi?? de di??xid de sulfur i condicions clim??tiques inhabituals va provocar una espessa boira sulfurada que es va estendre a trav??s de l???Europa occidental, provocant milers de morts durant 1783 i l???hivern de 1784. L???estiu de 1783 va ser el m??s calent enregistrat i, a sobre, una zona inhabitual d???alta pressi?? sobre Isl??ndia van fer que els vents bufessin cap al sud-est. El n??vol enverinat va derivar cap a Bergen a Noruega, despr??s va baixar sobre Praga el 17 de juny, Berl??n el 18 de juny, Par??s el 20 de juny, La Haia el 22 de juny i el Regne Unit el 23 de juny. La boira era tan espessa que els vaixells es van quedar al port i el sol va ser descrit com de "color sang". La inhalaci?? d???aquests gasos sulfurats va provocar un augment de la mortalitat. A la Gran Bretanya, l???arxiu indica que probablement l?????ndex de mortalitat es va duplicar o va triplicar a Bedfordshire, Lincolnshire i sobre la costa oriental. S???ha estat estimat que 23.000 brit??nics van morir a causa del n??vol durant l???agost i setembre de 1783. La boira, escalfada pel sol d???estiu, va causar violentes tempestes amb importants precipitacions de pedra, matant bestiar i tot aix?? fins a la tardor. L???hivern que va seguir va ser particularment dur, Gilbert White de Selborne a l???Hampshire va informar de 28 dies de gelada cont??nua. Es considera que l???hivern extrem va causar 8 000 defuncions suplement??ries al Regne Unit. A la primavera, Alemanya i l???Europa central van con??ixer importants inundacions. L???impacte meteorol??gic de les erupcions de Laki es va fer sentir els anys seg??ents amb diversos hiverns molt rigorosos a Europa. Fran??a conegu?? una continuaci?? de situacions meteorol??giques extremes amb una collita excepcional el 1785 provocant una caiguda dels preus dels productes agr??coles i una pobresa a les zones rurals, seguida d???episodis de sequeres, de mals hiverns o estius, als quals es van produir tempestes de calamarsa molt violentes el 1788, que va destruir les collites. Aix?? va contribuir de manera significativa a la pobresa i a la fam, un dels factors importants que va provocar la Revoluci?? Francesa el 1789. Laki va ser nom??s un dels factors del decenni de pertubations clim??tics, com el volc?? Gr??msv??tn que va estar en erupci?? des de 1783 a 1785. Un estudi recent dels models d???El Ni??o suggereix una afectaci?? inhabitualment forta d???El-Ni??o entre 1789 i 1793.

[edita] Conseq????ncies a Am??rica del Nord

A Am??rica del Nord, l???hivern de 1784 va ser un dels m??s llargs i dels m??s freds enregistrats mai. Va ser el m??s llarg per??ode de temperatura negativa a Nova Anglaterra, el de m??s gran acumulaci?? de neu a New Jersey i el del per??ode m??s llarg en qu?? la Badia de Chesapeake va estar congelada. Hom va poder fer patinatge sobre gel al port de Charleston; una violenta tempesta de neu va tenir lloc al sud dels Estats Units; el Mississippi es va gelar a Nova Orleans i es va trobar gel al Golf de M??xic.

[edita] Conseq????ncies a la resta del m??n

Existeix tamb?? proves que l???erupci?? del Laki va tenir conseq????ncies al conjunt d???Europa. Es va comprovar una circulaci?? debilitada dels monsons africans i indis, conduint a anomalies de precipitacions d???1 a 3 mm menys per dia del que era normal sobre el Sahel amb, entre altres efectes, un descens important del cabal del Nil.

Coordenades: 64?? 03??? N, 18?? 13??? O