Grímsvötn

De Viquipèdia

El Grímsvötn (de l'islandès vatn, "llac") és un sistema lacustre-volcànic d’Islàndia, d’uns 100 km de llarg i 15 km d’ample. Les masses d’aigua que el componen estan ubicades a les terres altes del país, sobre l’extrem Nord-Oest del camp de gel del Vatnajökull a una altitud mitjana de 1725 metres. Aquests llacs es troben completament coberts pel mantell de gel glacial, sent evidenciats per l’extensa planícia gelada que els cobreix. Sota aquest sistema es troba la gran cambra magmàtica del volcà homònim (el major de tot el sistema), la caldera del qual té uns 35 km².

[edita] Jökulhlaup

Les erupcions que s’esdevenen sota el mantell glacial donen origen regularment a surgències glacials, conegudes a Islàndia sota el nom de jökulhlaups. Aquest terme és així mateix usat amb certa freqüència en països anglosaxons. Aquestes erupcions en fonen anualment uns 0.2 a 0.5 km³ de gel, i en períodes particularment actius es fon suficient material com per omplir la caldera del Grímsvötn amb aigua: l’augment de pressió resultant eleva gradualment la massa glacial que reposa sobre el conjunt. Finalment es produeixen fissures en el gel mentre enormes quantitats d’aigua escapen violentament a l’exterior. Ja que aquest fenomen implica gran perill per a l’activitat humana en la part baixa de les valls associades, la caldera del Grímsvötn és monitorada acuradament per vulcanòlegs, glaciòlegs i altres especialistes. Fins a l’any 2006 s’han registrat unes 45 erupcions. Quan va ocórrer la gran surgència de 1996, els geòlegs que estudiaven el fenomen van predir la imminència del perill amb suficient anticipació. En conseqüència, el principal camí de circumval·lació d’Islàndia (el Hringvegur) va ser tancat al trànsit. Diverses setmanes després de la cessació de l’activitat eruptiva, la caldera va començar a desbordar al mig d’activitat sísmica d’origen desconegut i el massiu flux d’aigua (d’uns 6000 m³/segon) es va desplaçar violentament vall a baix, arrencant de soca-rel una secció de la carretera esmentada sobre el sandur de Skeiðará, sense que se’n registressin víctimes. El flux glacial va arribar al seu màxim el mateix dia a la nit (5 de novembre). El torrent assolia els gairebé 45000 m³ d’aigua per segon. En el capvespre del dia següent la descàrrega havia baixat 15000 m³/segon El dany total estimat causat pel fenomen va assolir els dotze milions de dòlars.

[edita] Altres erupcions

• El 1783 va ocórrer la major erupció efusiva registrada a l’últim mil·lenni. Aproximadament 15 km³ de lava basàltica van ser ejectats des de l'escletxa del volcà Laki (d’uns 27 km de llarg) durant més de 7 mesos. El material expulsat anava acompanyat amb enormes volums de diòxid de sulfur i gas fluorhídric, la qual cosa va causar gran dany a la vida silvestre d’Islàndia, originant una intensa fam al país: en conseqüència, van morir unes 10000 persones: un cinquè de la població humana de l’illa. Europa i part d’Àsia van ser cobertes durant mesos per una boira blavosa. L’erupció va repercutir en el clima mundial, i va atreure per primera vegada l’atenció de científics sobre la importància que tals esdeveniments podrien tenir en la dinàmica climàtica del planeta.
• El juliol de 1995 hi va haver un flux glacial al Nord-Oest de Grímsvötn, probablement associat amb una petita erupció.
• El 18 de desembre de 1998 va ocórrer una erupció que es va estendre per onze dies, exposant una escletxa de 1300 metres de llarg amb cinc cràters actius però sense produir cap surgència.
• El novembre de 2004 es va detectar activitat eruptiva que va llançar un extens núvol de cendra volcànica, causant una breu interrupció del trànsit aeri sobre Islàndia. De nou, no es va produir cap flux glacial.