Sorribes

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Sorribes (desambiguació)».

Sorribes és un poble que pertany al municipi de Gósol. És situa al nord-oest de la comarca del Berguedà, tot i que pertany a la província de Lleida, a Catalunya. Els seus habitants reben el nom de sorribenys o sorriberencs.

[edita] Geografia

Ubicació

El poble, que es troba dins la Vall de Gósol, es situa sobre del riu Aigua de Valls, afluent del Cardener - Llobregat. Per la seva part oest es troba el turó del Puig i el poble de Gósol, mentre que per la part est es troba el poble de l'Espà. Al nord trobem la emblemàtica muntanya del Pedraforca amb la seva tartera, el Roc Roig i l'espluga Rodona, mentre que pel sud cal situar la serra de la Matella, la serra del Verd i la serra d'Ensija. Està parcialment dividit per la frontera que divideix la província de Lleida i la província de Barcelona.

Demografia

La població actual és de 12 habitants[1], tot i que a mitjans del segle XIX aquesta arriba a superar el centenar de persones. Les segones residències hi són importants, i disposa de 10 cases habitades i 5 més d’abandonades, que nomes s’omplen per complet per vacances estivals. I predomina el sector primari, ja que la seva població es dedica a la ramaderia bovina i equina.

Vies d'accés

S'hi pot arribar per la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 113 de la carretera C-16 o Eix del Llobregat, per la vessant est o per la carretera C-563 passant pels pobles de Tuixén i Josa del Cadí al municipi de Josa i Tuixén i per Gósol per la seva vessant oest.

A peu s'hi pot accedir seguint les rutes antigues com el GR 107 o Camí dels Bons Homes .

[edita] Història

Orígens

Hi ha constància de la seva existència des del segle XI, segons consta en un document senyorial pertanyia al llinatge dels Pinós. La Baronia de Pinós, que també comprenia la majoria dels pobles del Alt Berguedà i tenia capital a Bagà, passà segles després a mans dels comtes de Lerín i als Ducs d’Alba de Tormes.

El poble es va anar edificant al voltant de la Casa Cal Perramon que posseïa la plenitud de les seves terres, d’aquesta manera es van anar construint fins a una vintena de cases ocupades principalment per masovers que cultivaven la terra. També tenien un estret vincle amb la família Guzman y Soler de la petita noblesa catalana (segle XVIII), els quals hi tenien una borda i hi feien pastar ramats seus. No fou fins uns quants segles després que comencen a emancipar-se algunes cases, primerament Cal Guitart.

Contemporània

Ja en l’època moderna, el poble, que ja estava integrat dins del municipi de Gósol, tenia les seves pròpies terres comunals, de bosc i pastura completament independents de les de Gósol en les quals no podia entrar i les obres que s’havien de realitzar al poble es feien a càrrec dels seus vilatans que ho aprovaven en una espècie d’assemblea no igualitària. Cal destacar l'existència de teuleries d'on s'extreia l'argila per fabricar les teules i l'existència d'un molí al riu per moldre el blat. La seva població vivia bàsicament de cultivar la terra i de la ramaderia, principalment eren jornalers de la Casa Perramon, que es veié afectada per les guerres carlines que assolaren l’Alt Berguedà a finals del segle XIX, principalment per la Tercera guerra carlina.

Segle XX

Es comença a introduir el contraband amb Andorra a la zona i les travesses a la Vall d'Aran en busca de bestiar com a mètode de subsistència. L’any 1929 es ven La Casa Perramon i es reparteixen les seves finques entre tots els vilatans. Destaca l'existència d'una petita central hidroelectrica que generava electricitat i subministrava llum al poble. A mitjans de segle començar una forta emigració cap a les gran ciutats que deixaran el poble en fase de decadència. Els anys setanta es permetrà portar a pastura els ramats de Sorribes a la Serra del Verd i començà a ser en aquesta època quan l’Ajuntament de Gósol realitza algunes, encara que escasses, actuacions al poble.

Cases i Cognoms

Les Cases que s'han pogut datar historicament són en total 28, però cal tenir present que n'hi ha que han desaparegut sense deixar rastre. El nom de les cases són : Cal Andreuet, Cal Bardines, Cal Bardinetes, Cal Batista, Cal Bergant, Cal Cisteller, Cal Comell, Cal Corbell, Cal Gerrer, Cal Guitart, Cal Jou, Ca la Magdalena, Cal Mariano, Cal Met, Cal Perdut, Cal Pere, Cal Perramon, Cal Planell, Cal Retall, Cal Ros, Ca la Rosa, Cal Sastre, Cal Tomàs, Cal Torreta, Ca la Torreta, Cal Tresona, Cal Visençó, Cal Xixai.

Segons fonts documentals, l’any 1743 al poble de Sorribes hi havia un total de 15 cases i una població de 82 habitants, el cognom dels caps de casa d’aquella època eren Badia, Blau, Giralt, Guitart, Perramon, Puig i Morera. En un altre cens realitzat l’any 1852 hi apareixen els cognoms Perramon, Guitart, Cardona, Morera i Puig.

[edita] Medi Ambient i Climatologia

Medi Ambient

El poble és situa al peu del Pedraforca per la seva vessant sud-oest. Està envoltat pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i Muntanya del Pedraforca, pel PEIN de la Serra del Verd i pel PEIN de la Serra d'Ensija. El riu Aigua de Valls descendeix per les seves terres i de destacat interès natural és el Pont Cabradís (accident natural en forma de túnel).

Flora i Fauna

Dins la flora hi podem trobar Pi negre (Pinus uncinata), Ginebró (Juniperus nana), Neret (Rhododendron ferrugineum), Avet (Abies alba), Faig (Fagus sylvatica), Alzines (Quercus ilex), Roure (Quercus pubescens), Auró blanc (Acer campestre), Trèmol (Populus tremula) , Pi roig (Pinus sylvestris) i Boix (Buxus sempervirens).

En la fauna i podem trobar Cérvol comú (Cervus elaphus), Cabirol (Capreolus capreolus),Marta (Martes martes), Ermini (Mustela erminea), Llop (Canis lupus), Trencalòs (Gypaetus barbatus), Àguila (Aquila chrysaetos), Voltor (Gyps fulvus), Gall fer (Tetrao urogallus), Perdiu xerra (Perdix perdix), Trencapinyes (Loxia curvirostra), Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis),Mussol pirinenc (Aegolius funereus), Lluert (Lacerta viridis), Serp verda (Coluber viridiflavus), Escurçó pirinenc (Vipera aspis), Tritó pirinenc (Euproctus asper), Granota roja (Rana temporaria), Tòtil (Alytes obstetricans), Truita de riu (Salmo trutta), Gat salvatge (Felis silvestris), Guineu (Vulpes vulpes), Porc senglar (Sus scrofa).

Climatologia

El poble es troba a un altitud de 1392 metres i la seva climatologia és de caracter Subalpí, amb estius frescos i hiverns bastant freds, tot i que sovint hi ha inversió térmica. El règim pluviomètric ascendeix a 1150 mm/anuals de mitjana, ja sigui en forma d' aigua o de neu, i les plujes són generoses durant els mesos primaverencs. La temperatura mitjana anual es situa als 9'1 Cº.

[edita] Cultura

Festes i Religió

Al poble hi ha una capella, restaurada recentment, dedicada a Sant Francesc, pertany al Bisbat d’Urgell i comparteix mossèn amb altres pobles.

El dia 4 d’octubre es celebra la Festa Major amb una missa dedicada al patró del poble St. Francesc. Això és motiu de retrobada i germanor entre els vilatans i la gent que hi té arrels.

Gastronomia

La cuina és molt amplia, però hi destaquen les patates emmascarades , l'escudella de blat de moro escairat, els pèsols negres, i plats cuinats amb carn d’isard o porc senglar entre d’altres.

[edita] Enllaços externs

Aquest article de Catalunya necessita d'una foto per a il·lustrar-lo. Si en teniu una de vostra o en coneixeu cap que compleixi la política d'ús d'imatges, la podeu penjar a commons i enllaçar-la aquí.

A aquest article de Catalunya li manquen les seves coordenades corresponents.
Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi.