Scat
De Viquipèdia
L'scat consisteix en vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit (com "bippity-bippity-doo-wop-razzamatazz-skoobie-doobie-bee-bop-a-lula-shabazz") tal com empleen els cantants de jazz que creen l'equivalent a un solo instrumental utilitzant únicament la veu. També és un tipus de veu instrumental. Encara que l'ús de síl·labes sense sentit en la cançó ha sigut tradicionalment característic en l'scat, aquest es distingueix en el fet què en lloc de fer que els sons reproduïsquen exactament la melodia, les improvisacions es fan amb la melodia i amb ritme, com en altres improvisacions.
El vocalese, altra variant del jazz, n'está íntimament relacionada, però utilitza més lletres que no síl·labes sense sentit. Sovint, més que improvisar melodies, els que practiquen vocalese canten lletres per a improvisacions per músics instrumentals.
Taula de continguts |
[edita] Història
Abans de l'expansió del jazz per tots els Estats Units, els vocalistes de ragtime ja utilitzaven un tipus d'scat. En els primers anys del segle XX, oferiren Ben Harney, pioner del ragtime; i Tony Jackson, pianista de Nova Orleans cantar scat. Gene Green, un dels primers mestres del ragtime scat, gravà cors d'scat en la seua cançó "King of the Bungaloos" i algunes altres entre 1911 i 1917. Inclús l'estrela de l'espectacle Al Jolson va fer scat en un parell de bars a meitat de la gravació del seu "That Hunting Melody", en el 1911.
Diu una llegenda prou estesa que l'scat l'inventà Louis Armstrong quan li caigué la fulla de lletres mentre cantava durant la gravació de "Hebbie Jeebies" en 1926. La història és falsa i Armstrong ni tan sols ho afirmà. Els músics de jazz Don Redman, Cliff Edwards i Red Nichols gravaren tots tres exemples d'scat abans que Armstrong. No obstant, el disc "Hebbie Jeebies" i els següents discos d'Armstrong introduïren la cançó scat a un públic més ampli i va fer molt per popularitzar l'estil. Armstrong fou un músic innovador que experimentà amb tot tipus de so i improvisà amb la seua veu així com amb el seu instrument. En un famós exemple, Armstrong va fer scat en un passatge de "I'm a Ding Dong Daddy from Dumas". A meitat de gravació digué "He oblidat la lletra!" i tot seguit s'entregà a l'scat.
El 26 d'octubre de 1927, l'orquestra de Duke Ellington gravà "Creole Love Call" junt amb Adelaide Hall cantant sense paraules. Segons Nat Hentoff, "Sona com un trompetista growl especialment sensible. La creativitat hagué de ser compartida entre Ellington i Hall donat que ell sabia l'estil de cançó que volia, però sols ella era capaç de produir el so. En 1932, Ellington repetí l'experiment en una de les seues versions de "The Mooche", amb Baby Cox cantant scat després d'un solo de trombó similar de Tricky Sam Nanton.
Segons Dick Higgins, "En la música afro-americana hi ha una tradició de poesia sonora, possiblement basada originalment en cridades de treball, que es veuen [transformades] en la cançó scat de la música popular dels anys 30, en els llargs passatges en la cançó "Minnie the Moocher" de Cab Calloway, per exemple".
Més tard Ella Fitzergald popularitzà la música scat com una forma d'art de jazz vocal, particularment exemplificada en la seua gravació de "Oh, Lady be Good!", de George Gershwin i Ira Gershwin, l'any 1947.
Altra gran intèrpret d'scat fou Sarah Vaughan, qui de vegades inventava línies melòdiques noves senceres en les seues improvisacions. Potser no tingué la mateixa popularitat que Ella Fitzergald però els aficionats la qualifiquen com la millor cantant d'scat, la John Coltrane de l'scat.
L'scat influí en el desenvolupament del doo-wop i el hip hop. Aparegué també en diversos gèneres de música rock. Jim Morrison de The Doors canta una tornada d'scat lent a la cançó "Cars Hiss By My Window", intentant imitar un solo d'harmònica que havia escoltat i també obri notablement la cara B de l'àlbum de Joe Walsh The Smoker You Drink, The Player You Get amb la cançó "Meadow". Així mateix, fou empleat en la cançó "Wish You Were Here", de Pink Floyd.
L'scat també apareix en gèneres més recents, incloent la música industrial, en la tornada de la cançó "Jesus Built My Hotrod",de Ministry; música heavy metal, el grup Korn liderat per Jonathan Davis, qui ha incorporat l'scat en cançons com "Twist", "Freak on a Leash", "B.B.K." i "Liar"; i el death metal, subgènere del heavy metal, on John Tardy del grup Obituary utilitza l'scat. El llegendari artista de jazz Scatman John (John Paul Larkin) renovà l'interès en el gènere breument durant la meitat dels anys 90. Jack Black també fa scat en el "Tribute" de Tenacious D.
El terme skat s'utilitza en música jamaicana per a una representació verbal d'un popular so de guitarra. El mestre guitarrista jamaicà Ernest Ranglin va dir que "la inusual puntejada de guitarra" que ell i altres músics tocaven es referia a l'"skat! skat! skat!". Alguns experts en música creuen que aquest terme és la font del nom de la música ska, predecessora del reggae.
Altre métode d'scat es practica per guitarristes que fan scat amb els seus solos nota per nota. Entre els practicants notables destaquen George Benson, Sheldon Reynolds, i Rik Emmett.
[edita] Cantants d'scat notables (en ordre cronològic)
- Gene Greene (1881-1930)
- Cliff Edwards (1895-1971)
- Leo Watson (1898-1950)
- Louis Armstrong (1901-1971)
- Bing Crosby (1903-1977)
- Cab Calloway (1907-1994)
- Louis Prima (1910-1978)
- Scatman Crothers (1910-1986)
- Slim Gaillard (1911/1916-1991)
- Dizzy Gillespie (1917-1993)
- Ella Fitzgerald (1917-1996)
- Anita O'Day (1919-2006)
- Carmen McRae (1920-1994)
- Sarah Vaughan (1924-1990)
- Sammy Davis, Jr. (1925-1990)
- Mel Tormé (1925-1999)
- Cleo Laine (nascut al 1927)
- Betty Carter (1929-1998)
- Shooby Taylor (1929-2003)
- Richard B. Boone (1930-1999)
- Mark Murphy (nascut al 1932)
- Johnny "Guitar" Watson (1935-1996)
- Jeanne Lee (1939-2000)
- Al Jarreau (nascut al 1940)
- John Paul Larkin ("Scatman John") (1942-1999)
- Aretha Franklin (1942-)
- George Benson (1943-)
- Robert Wyatt (nascut al 1945)
- Micky Dolenz (nascut al 1945)
- Freddie Mercury (1946-1991)
- David Gilmour (nascut al 1946)
- Edgar Winter (nascut al 1946)
- Steven Tyler (nascut al 1948)
- Bobby McFerrin (nascut al 1950)
- Chaka Khan (nascut al 1953)
- Jackie Chan (nascut al 1954)
- David Lee Roth (nascut al 1954)
- The Nutty Squirrels (actiu en 1959-64 i 1977-81)
- Bjarne Riis (nascut al 1964)
- Evan Stone (nascut al 1964)
- Dave Matthews (nascut al gener de 1967)
- Kurt Elling (nascut al novembre de 1967)
- Bradley Nowell (nascut al febrer de 1968)
- Mike Patton (nascut al 1968)
- Jack Black (nascut al 1969)
- Jonathan Davis (nascut al 1971)
[edita] Veure també
- A cappella
- Beatboxing
- Doo-wop
- Scatman (Ski Ba Bop Ba Dop Bop)
- Vocalese
[edita] Altres referències
- Dick Higgins, "A Taxonomy of Sound Poetry" a Precisely: Ten Eleven Twelve (1981)
[edita] Enllaços externos
- (anglès) Dick Higgins' Audio Works on UbuWeb Sound Poetry
