Sant Francesc (barri de València)

De Viquipèdia

Barri del Sant Francesc, en ocre, al sud del districte de Ciutat Vella, en verd clar.

Sant Francesc és el barri més gran i el segon més populós dels que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Taula de continguts

1 Límits
2 Història
3 Funcions urbanes
4 Accessibilitat
5 Població
6 Imatges

[edita] Límits

Ocupa tot el sud de Ciutat Vella. Comença al cantó entre Guillem de Castro i el carrer de l'Hospital (que el separa de Velluters). Continua fins l’avinguda de l’Oest (carrer del Baró de Càrcer), on gira a l’esquerra i de seguida a la dreta per Adressadors i Mestre Clavé fins al carrer de sant Vicent Màrtir on tomba a l’esquerra fins a la plaça de la Reina (tota la plaça de l’Ajuntament queda doncs dins del barri). Allà gira a la dreta pel carrer de la Pau, i de nou a la dreta per Marquès de Duesaigües, fins a la Raconada de Federico Garcia Sanchis, per on gira a la dreta i de seguida a l’esquerra per Ambaixador Vic i Próixita (el Museu de Ceràmica i l’església de sant Joan de la Creu resten fora del barri). Després va per Salvà i Pintor Sorolla i gira a l’esquerra per Bonaire, a la dreta per l’Olivera i a l’esquerra per la plaça d'Alfons el Magnànim i el Palau de Justícia fins a la Porta de la Mar (el Parterre i el Palau de Justícia resten dins el barri, però la Glorieta no). Allà gira a la dreta per tot el traçat dels carrers de Colom i de Xàtiva i el començament del de Guillem de Castro fins arribar al carrer de l’Hospital de nou.

[edita] Història

És el centre neuràlgic de la ciutat, que històricament s’ha anat desplaçant des del nord cap al sud de Ciutat Vella, ço és, des de la plaça de la Mare de Déu (abans dita plaça de la Seu), ubicada al barri de la Seu i des de la plaça del Mercat, en el barri del Mercat fins a l’actual Plaça de l'Ajuntament, i carrers de les Barques, Pintor Sorolla i Colom, en el barri de sant Francesc.

L’auge d’aquest barri com a centre de la ciutat es beneficià de la ubicació de la Casa de la Ciutat el 1854 davant del convent de sant Francesc, després que un incendi assolara l’anterior ajuntament, que s'ubicava davant el Palau de la Generalitat, mirant a la plaça de la Mare de Déu. De fet, el barri de sant Francesc rep aquest nom perquè l'espai triangular que ocupa l'actual plaça de l'Ajuntament s'ubica sobre el que fou convent de sant Francesc des del segle XIII fins l'any 1891, any en què fou enderrocat després que la desamortització i l'exclaustració del 1835 l’havia deixat en estat d'abandó.

Al solar que deixà el convent, on es trobava la històrica Vallada o Davallada de Sant Francesc, s'alçà cap als anys 1920 l'actual plaça de l'Ajuntament, actual centre neuràlgic de la ciutat, on es planta la falla municipal i es llancen les mascletades en festes de Sant Josep. Aquesta plaça, que abans es deia del País Valencià i encara abans del Caudillo i d'Emilio Castelar, podria rebre en el futur el nom de Jaume I, si les autoritats locals aproven la proposta que el Consell Valencià de Cultura ha fet per tal que reba el nom del fundador del Regne de València i personatge més influent en la història dels valencians).

[edita] Funcions urbanes

A pesar de les seues dimensions reduïdes, el barri de Sant Francesc posseeix diverses funcions ben diferènciades, com ara la:

Comercial: amb una enorme activitat al carrer de Colom i adjacents, on els preus dels locals són els més elevats de la ciutat i els tercers més cars d'Espanya (després de l'àrea del Portal de l'Àngel de Barcelona i Calle Preciados de Madrid).

Lúdic: amb les dues úniques sales de cinema (multicine) del centre de la ciutat (al passeig de Russafa i a Roger de Llòria) i amb tres dels principals teatres de la ciutat (Olympia, Principal i Rialto).

Cultural: amb el MUVIM i la Casa de Cultura (antic Hospital) i algunes de les millors llibreries.

Financer: amb les principals entitats bancàries i d'assegurances al voltant del carrer de les Barques i del Pintor Sorolla, que són el Central Business District de la ciutat.

Administratiu: on destaca el palau de justícia (Plaça d'Alfons el Magnànim), les delegacions de correus i d'hisenda i la Casa de la Ciutat al voltant de la plaça de l'Ajuntament.

Turístic: amb gran nombre d'hotels, hostals, restaurants, bars i moltes franquícies de menjar ràpid, sobretot en carrers peatonals com ara Joan d'Àustria, Pintor Ribera i Passeig de Russafa.

[edita] Accessibilitat

En ser un gran espai de serveis, el barri de sant Francesc posseeix la millor accessibilitat des de qualsevol punt de la ciutat, a través del ferrocarril (estació del Nord, a l'altra banda del carrer de Xàtiva), la major part de les línies d'autobús que es creuen a la plaça de l'Ajuntament, i les estacions de metro de Colón i Xàtiva, i les no molt llunyanes d'Alameda i Àngel Guimerà.

[edita] Població

La gran concentració d'entitats financeres, comercials, lúdiques i administratives condiciona els elevats preus del sòl i per tant la baixa densitat de població. El 2007 tenia 5.488 habitants, enfront dels 7.904 de 1981. A diferència d'altres barris de Ciutat Vella, on s'ha produït un fort despoblament pel seu deteriorament i abandó, a sant Francesc han estat els alts preus els que han expulsat part de la població, i allà on anys enrere residia gent ara només les entitats financeres i els comerços poden pagar-hi els lloguers.