La Xerea
De Viquipèdia
La Xerea o Xarea és un dels sis barris que componen el districte de la Ciutat Vella de València. El 2005 sumava 3.839 habitants. El 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte en els últims anys, tot i que del 2003 ençà la població s'ha estabilitzat.
El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença a la plaça del Poeta Llorente, i d’allí passa a la plaça del Temple, passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del Justícia, va per la porta de la Mar, inclou la Glorieta però no el Parterre (plaça d’Alfons el Magnànim) i continua pel carrer de l’Olivera, gira per Bonaire i després per Pintor Sorolla cap a Salvà, Pròixita, gira per Ambaixador Vic, raconada de Garcia Sanchis, Marquès de Duesaigües, Castellvins, gira per la Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirall, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.
Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de Pere el Cerimoniós (1356), i abans, en temps dels àrabs, era raval de la ciutat musulmana de València, al NE de la ciutat. Xerea, deriva de l'àrab Xaria, que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir el camí de la llei (islàmica) o Xaria. La porta de la murada àrab que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de Bab al-Xaria. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de València. En aquest barri es troba l'església de sant Joan de l'Hospital, la qual s'hi començà a bastir el 1238 (any de la conquesta de València per les tropes de Jaume I), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.
Posseeix alguns dels millors monuments de la ciutat, entre els quals destaquen:
- Universitat de València o Estudi General.
- Palau del Marqués de Dosaigües (Museu de Ceràmica)
- Palau de Cervelló (arxiu municipal)
- Palau dels Boïl-Arenós (Seu de la Borsa de València)
- Palau de l'Almirall d'Aragó (seu de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana)
- Banys de l'Almirall (el millor testimoni de la presència mudèjar a la ciutat)
- Col·legi i Església del Patriarca
- Església de Sant Joan de l'Hospital
- Església de Sant Felip Neri
- Església de Sant Esteve
- Església i palau del Temple
- Església de Sant Andreu (hui de sant Joan de la Creu)
- Convent de sant Doménec o sant Domingo (avui la capitania general)
- Porta de la Mar (amb creu dels caiguts franquista)
- Centre Cultural Bancaixa
- Cases modernistes del carrer de la Pau (cases Sagnier)
- Jardí de la Glorieta
Ciutat Vella: la Seu - la Xerea - el Carme - el Pilar - el Mercat - Sant Francesc
l'Eixample: Russafa - el Pla del Remei - Gran Via
Extramurs: el Botànic - la Roqueta - la Petxina - Arrancapins - Parc Central
Campanar: Campanar - Tendetes - el Calvari - Sant Pau
La Saïdia: Marxalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
Pla del Real: Exposició - Mestalla - Jaume Roig - Ciutat Universitària
L'Olivereta: Nou Moles - Soternes - Tres Forques - la Fontsanta - la Llum
Patraix: Patraix (barri) - Sant Isidre - Vara de Quart - Safranar - Favara
Jesús: Raiosa - Hort de Senabre - creu Coberta - Sant Marcel·lí - Camí Real
Quatre Carreres: Montolivet - En Corts - Malilla - la Font de Sant Lluís - Na Rovella - la Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
Poblats Marítims: el Grau - el Cabanyal i el Canyamelar - la Malva-rosa - Beteró - Natzaret
Camins al Grau: Aiora - Albors - Creu del Grau - Camí Fondo - Penya-roja
Algirós: Illa Perduda - Ciutat Jardí - l'Amistat - la Vega Baixa - la Carrasca
Benimaclet: Benimaclet - Camí de Vera
Rascanya: els Orriols - Torrefiel - Sant Llorenç
Benicalap: Benicalap - Ciutat Fallera
Pobles del Nord: Benifaraig - Poble Nou - Carpesa - Cases de Bàrcena - Mauella - Massarrojos - Borbotó
Pobles de l'Oest: Benimàmet - Beniferri
Pobles del Sud: el Forn d'Alcedo - el Castellar i l'Oliveral - Pinedo - el Saler - el Palmar - el Perellonet - la Torre - Faitanar