La Seu (barri de València)

De Viquipèdia

Barri de la Seu, en ocre, al centre i nord del districte de Ciutat Vella, en verd clar.

La Seu és el barri més antic de la ciutat de València i un dels que componen el districte de Ciutat Vella de València. El 2007 tenia una població de 2.789 habitants. El 1981 en sumava 3.758, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte en els últims anys, tot i que de 2003 cap ací s'ha frenat la despoblació i fins i tot s'ha recuperat lleugerament, gràcies al procés de rehabilitació i reconstrucció d'aquest sector de la ciutat.

[edita] Història

Rep el nom de la Seu, perque la Catedral de València es troba al bell mig del barri. La plaça de la Mare de Déu, també dita de la Seu és el centre del barri, i centre polític i espiritual del país. El barri compta amb quasi 2.150 anys d'història, per tal com nasqué l'any 138 abans de Crist, amb la mateixa fundació romana de València.

El barri de la Seu fou el cor de la Valentia republicana i de la imperial i també ho fou de Balansiya. Des de la fundació del Regne de València (1238) i fins la divisió provincial (1833), el barri de la Seu ha estat el centre administratiu d'aquest territori, i encara ho continua sent hui després que el 1982 s'aprovara l'Estatut d'Autonomia de València, i es recuperaren les institucions forals (Generalitat i Corts Valencianes), ja que tant el Palau de la Generalitat com el Palau dels Borja o de Benicarló (seu de les Corts Valencianes) es troben en aquest barri, que també alberga la Seu de València, centre de l'arxidiòcesi valentina. A la Seu també es troben el Palau de la Batlia, seu de la Diputació de València, i alguns dels principals monuments de la ciutat. A més, es una de les principals zones de lleure nocturn al voltant del carrer de Cavallers i plaça de la Mare de Déu.

[edita] Límits

El barri de la Seu correspon a grans trets amb la Valentia imperial (s. II dC), i formava part íntegrament de la Balansiya musulmana, mentre que els barris del Carme, el Mercat, Sant Francesc i la Xerea només s'incloïen parcialment dins la València islàmica). Això explica la trama urbana laberíntica d'aquest barri, hereva en bona part del traçat musulmà.

En l'actualitat i, des del punt de vista administratiu, el barri de la Seu comença a la plaça dels Furs (darrere de les Torres de Serrans) i va cap al sud pel carrer de Serrans, fins al carrer de la Concòrdia, on gira a la dreta i després de seguida a l'esquerra pel dels Borja, fins arribar al carrer de Cavallers, que segueix fins al carrer de l'Abadia de sant Nicolau, on tomba a l'esquerra fins a les places de Sant Nicolau i del Forn de sant Nicolau. Després gira a l'esquerra per Cadirers, Puríssima i Corretgeria, girant a la dreta per Assaonadors, Sabateria dels Xiquets i plaça de Lope de Vega, on gira a l'esquerra pel carrer de la Capelleria fins a la plaça de la Reina i el carrer de la Pau, on tomba a l'esquerra per Castellvins i Avellanes, Venerables, Tossalet i Trinitaris fins a la plaça del poeta Llorente, on gira a l'esquerra per vora riu per Pintor López i Comte de Trenor, fins trobar de nou les torres de Serrans.