Roger Bernat III de Foix
De Viquip??dia
Roger Bernat III de Foix i II de Castellb?? ( ? - 1302 ), comte de Foix i vescomte de Castellb?? (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
[edita] Or??gens familiars
Fou el fill i successor del comte Roger IV de Foix i la seva esposa Brunissenda de Cardona.
[edita] N??pcies i descendents
Es va casar el 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, hereva de Bearn i de la baronia de Montcada i la senyoria de Castellvell. D'aquesta uni?? nasqueren:
- l'infant Gast?? I de Foix (?-1315), comte de Foix i Bigorra
- la infanta Constan??a de Foix (?-1332), casada amb Joan I de Levis, senyor de Mirepoix
- la infanta Mata de Foix (?-1294), casada amb Bernat IV d'Astarac
- la infanta Margarida de Foix (?-1304), casada amb Bernat IV d'Illa Jord??
- la infanta Brunissenda de Foix (?-1339), casada amb el comte de Perigord Elies VII de Talerand
Tingu?? un fill il??leg??tim
[edita] Ascens al tron
Poc despr??s d'arribar al govern el 1265 va participar a les lluites success??ries al comtat d'Urgell al costat dels Cardona i contra els Montcada (la fam??lia de la seva dona) que tenia el suport del rei Jaume I el Conqueridor per?? el 1269 es va signar la pau i el vescomtat de Castellb?? li fou reconegut tot i el perill d'expropiaci?? per les acusacions que s'havien presentat d'heretgia contra l'antic vescomte Arnau I, el besavi de Roger Bernat, i contra la vescomtessa Ermessenda de Castellb??, la seva ??via.
Posteriorment el comte Roger Bernat III va establir una alian??a amb Guerau V d'Armanyac contra el senyor de Sompui, que va demanar ajut al rei Felip III de Fran??a. El rei va citar el comte a la seva pres??ncia i no s'hi va presentar. El 1271 el rei va enviar contra el comte a Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa. Assetjat al castell de Foix, el rei va presentar-se amb un ex??rcit. Jaume I el Conqueridor va intentar negociar la pau per?? el juny de 1272 Roger Bernat III no va acceptar les condicions i finalment es va haver de rendir el dia 5 de juny del mateix any i fou empresonat a Carcassona. El rei franc??s va ocupar el comtat excepte els castells de l'alt Ari??ja que el rei catal?? va rebutjar entregar, tot i que finalment ho feu el 8 de febrer de 1273. Un any i mig despr??s fou alliberat i va prestar homenatge al rei de Fran??a que el 1275 li va retornar part dels seus antic bens; despr??s d'aix?? fou un vassall fidel del rei. El 1274 fou l'??nima de la primera revolta dels nobles a Catalunya.
El 1276 va envair Navarra en suport del partit franc??s en les lluites success??ries i va ocupar Pamplona que fou saquejada i en recompensa el rei li va retornar la resta dels seus antics dominis al sud del Pas de la Barra. Roger Bernat III de Foix va seguir negociant el vell litigi d'Andorra i finalment es va establir el pariatge del 8 de setembre del 1278 amb el bisbe Pere d'Urtx, que va establir la consenyoria entre el bisbe i el comte.
El 1280 Roger Bernat torn?? a revoltar-se a Catalunya, gr??cies a la seva possici?? com a bar?? pel vescomtat de Castellb??, per?? els catalans de Pere el Gran van aconseguir capturar el comte al castell de Balaguer el 22 de juliol de 1280 i fou empresonat i llavors va ser el rei franc??s qui va intentar el seu alliberament al temps que garantia la seguretat al comtat.
El 1282 despr??s de les Vespres Sicilianes el Papa va excomunicar al comte-rei Pere i va declarar el regne vacant i la corona oferta al rei de Fran??a. El comte-rei llavors va alliberar a Roger Bernat III a canvi de la ren??ncia al vescomtat de Castellb?? el 1283, ren??ncia que despr??s, una vegada alliberat, va rebutjar per haver estat aconseguida per la for??a per un excomunicat i es va unir a les forces del rei de Fran??a en la Croada contra la Corona d'Arag??, participant en l'apaivagament de la Revolta de Perpiny??, la conquesta d'Elna el 25 de maig de 1285 i el setge de Girona, on va entrar el 7 de setembre del mateix any, i va participar a les negociacions politiques tenint com a company negociador a Ramon Roger germ?? del comte de Pallars Sobir?? i com a oponent a Ramon Folc, vescomte de Cardona, amb qui estava emparentat. Per?? una derrota de la flota a la Batalla naval de les Formigues i la pesta que va afectar a les forces franceses, van provocar una rapida retirada. El rei Felip III de Fran??a va morir a Perpiny?? el 5 d'octubre de 1285, per?? Pere II va morir poc despr??s l'11 de novembre tamb?? del mateix any.
El 1290 la seva dona va heretar el vescomtat de Bearn. El mateix 1290 els senescal de Carcassona i Tolosa van voler restablir algunes funcions reials abandonades des feia temps al comtat (taxes i just??cia principalment) i es van produir abusos i com que el comte si va oposar li foren confiscats dos castells; per?? la bona entesa amb el rei de Fran??a va continuar i el 1293 els senescals reberen l'ordre de parar els abusos, i el 1295 fou nomenat governador de Gascunya i li foren tornats els dos castells expropiats anteriorment. El 1293 el comte Guerau V d'Armanyac, casat amb Mata, germana de Margarida de Bearn, va reclamar la successi?? al Bearn i va iniciar-se una llarga guerra de 75 anys. Guillema, altra germana de Margarida, va cedir l'abril del 1300 els seus drets al rei catal?? Jaume el Just. Quant el comte anava a combatre contra el catalans, al passar el coll de Port??, va morir a Tarasc?? el 3 de mar?? del 1302 i fou enterrat a l'abadia de Bolbona
El comte va tenir un litigi amb el Bisbe de P??mies Bernat Saisset. Aquest va denunciar al rei Felip IV de Fran??a que el comte era el cap d???una conjura llenguadociana preparada a Tolosa per rebel??lar el pa??s i proclamar-ne rei a Roger Bernat. L'acusaci?? es va demostrar falsa i el bisbe va provocar un incident diplom??tic entre Fran??a i el Papa, i va ser l'origen del Gal??licanisme. Tamb?? va donar suport a sa cunyat Arnau I d'Espanha vescomte de Coserans, en les seves pretensions al comtat de Pallars.
| Precedit per: Roger IV |
Comte de Foix 1265???1302 |
Succe??t per: Gast?? I |
