Ricard Bofill Leví

De Viquipèdia

Ricard Bofill Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939) és un arquitecte i urbanista català.

[edita] Biografia

La seva mare, María Leví, és jueva d'origen venecià. El seu pare va ser arquitecte i constructor. Nascut a Barcelona, va estudiar primer al Liceu Francès i després a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, d'on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1963 va crear el Taller d'Arquitectura, un estudi que compta amb sociòlegs, a més d'arquitectes i enginyers. Amb aquest equip de professionals Bofill va estar en condicions d'abordar projectes de diferent naturalesa en molt diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals de cada lloc.

El 1978 va obrir un segon despatx a París. Bofill és un dels màxims representants de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània. En els seus dissenys manté les línies clares de l'estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com columnes o arcs, que a l'observador no entès li resulten familiars i comprensibles. Boffil és autor d'una extensa obra teòrica, i entre les molts llibres que ha signat destaquen Espai i vida, La ciutat de l'arquitecte i El dibuix de la ciutat.

Al llarg de la seva carrera Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre ells l'any 1993 la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes.