Rauv??lfia
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg/240px-Rauwolfia_serpentina(Flower).jpg) |
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Rauwolfia serpentina (L.) Benth. ex Kurz[1] |
||||||||||||||
Rauv??lfia [2] [3] (Rauwolfia serpentina) ??s un arbust perennifoli, de la fam??lia de les apocin??cies de fulles grans que poden fer entre 8 i 18 cm, verticilades, oblongo-agudes i flors disposades en cimes denses, axilars o terminals, de color blanc; corol??la amb tub rosat, que d??na lloc a cinc l??buls blancs. Es pot trobar a zones intertropicals asi??tiques sobretot a l'??ndia, Paquist??, Birm??nia, Tail??ndia, Mal??sia i Indon??sia.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
El nom cient??fic complet de la planta ??s Rauwolfia serpentina (L.) Benth. Pertany a la fam??lia de les apocin??cies (apocynaceae). Els sin??nims m??s utilitzats o altres noms que ha rebut Rauv??lfia per denominar la planta s??n: Ophioxylon serpentinum , Rauwolfia major (Hassk.) Nichols i Rauwolfia obversa (Miq.)Koord.
Tot i aix??, hi ha plantes similars a Rauv??lfia com s??n Rauwolfia tetraphylla que es troba a M??xic i Rauwolfia vomit??ria que es troba a ??frica. L???arrel de Rauwolfia rep altres noms com ara: Bobor?? (castell??), Chandraka (indi), Chandrika (s??nscrit), Chota-chand (indi), Harkal (indi) o Indian snakeroot (angl??s).
El nom de "serpentina" li ve donat per la seva utilitzaci?? contra el ver?? de les serps a m??s de la seva semblan??a f??sica de l???estructura de les seves rels amb el cos d???una serp. Leonhard Rauwolf ??s el descobridor del qual ??s degut el seu nom.
[edita] Ecologia
Sol habitar a zones tropicals, sub-tropicals i boscos humits. Per aquest motiu la podem trobar a zones temperades d'??sia com per exemple Yunnan (Xina) i zones tropicals d'??sia com ??ndia (on es troba majorit??riament), Nepal, Sri Lanka, Cambodja, Laos, Myanmar, Tail??ndia, Vietnam, Java (Indon??sia), illes de Lesser Sunda, Mal??sia i Pakistan.
Catalunya no ??s un lloc on es pugui trobar Rauv??lfia a causa de les condicions clim??tiques requerides.
[edita] Descripci??
Es tracta d???un petit arbust perenne de color verd, vertical i erecte de 25 a 45 cm d???al??ada i m??s rarament de 0,5 ??? 0.9m, amb escor??a blanca. T?? forma de serp (d'aqu?? l???ep??tet espec??fic serpentina) i segons la forma de la rel ??s de tipus axonomorfa.
Les arrels mesuren de 20 a 40 cm de llarg??ria, s??n tortuoses o recorbades i poc ramificades. S??n de color marr?? p??lid.
Les fulles s??n glabres de petit tamany i de pec??ol curt, generalment verticilades de tres en tres, el??l??ptiques, amb limbe oval-lanceolat (8-18 cm de llarg per 4-6 d'ample) i membran??s, de color verd fosc per l???anvers foliar i m??s clar pel revers.
La tija ??s herb??cia i t?? una ramificaci?? monop??dica ja que la tija principal creix indefinidament per l'acci?? d'una ??nica gemma apical que resta funcional any rere any.
La umbel??la, de 2 a 5 cm de di??metre, ??s la que porta les flors.
Les flors s??n de color blanc o rosat, de corol??la abundant a la seva part mitja i amb la base tomentosa. El periant est?? format per 5 p??tals lliures pun??onats que constitueixen la corol??la (dialip??tala) i 5 s??pals soldats que constitueixen el calze (gamos??pal) i s???agrupen en densos cims axilars o terminals.
El fruit ??s una drupa ovoide que mesura de 5 a 6 mm de di??metre, es troba agrupada per parells i soldada a la base. ??s de color negre violaci quan madura i cont?? usualment una sola llavor.
El producte d?????s medicinal prov?? d???exemplars silvestres o cultivats. Es treu la rel, que forma nombroses corbes, es talla en trossos de 5 a 20 cm de llarg i es pengen en un lloc ventilat per a que es dessequin. Aquests trossos s??n arrugats, de 0???7 a 1???7cm de gruix, de color gris-groguenc per fora i gris clar a l'interior.
[edita] Farmacologia
|
Rauv??lfia
|
|||||
 |
|||||
| ?? | |||||
|
|||||
|
|
|||||
| methyl-11,17??-dimethoxy-18??-[(3,4,5-trimethoxybenzoyl) oxy]-3??,20??-yohimban-16??-carboxylate[4] |
|||||
| Origen | ? | ||||
| Diana terap??utica | ? | ||||
|
|
|||||
| n??mero CAS | 50-55-5 | ||||
| codi ATC | C02AA02 | ||||
| PubChem | 5770 | ||||
| DrugBank | APRD00472 | ||||
|
|
|||||
| F??rmula | C33H40N2O9 | ||||
| Pes mol. | 608.68 g/mol | ||||
|
|
|||||
| Biodisponibilitat | 50% | ||||
| Metabolisme | fetge | ||||
| Vida mitja | fase 1 = 4.5h, fase 2 = 271h, mitja= 33h |
||||
| Excreci?? | 62% femtes / 8% orina | ||||
|
|
|||||
| Cat. d'embar??s |
D (fetot??xic) |
||||
| Estatus legal |
Rx-nomes (alguns pa??sos l'han prohibit) |
||||
| Administraci?? | oral | ||||
La droga vegetal o part utilitzada de Rauwolfia Serpentina ??s l'arrel la qual cont?? m??s del 90% dels alcaloides totals. Rauwolfia serpentina es caracteritza per tenir una gran quantitat de principis actius la majoria alcaloides ind??lics de gust amarg, on el m??s important i utilitzat en medicina ??s la reserpina per?? tamb?? n???hi ha d???altres com rescinamina, reserpinina, serpentina, serpentinina, sarpagina, raubasina, yohimbina, ajmalina, ajmalinina, ajmalicina, isoajmalina, neoajmalina, rauwolfinina, rauhimbina, thebaina i papaverina.
La reserpina ??s un alcaloide derivat del tript??fan, m??s concretament un alcaloide ind??lic del tipus indol-monoterp??nic.
El percentatge de l???alcaloide reserpina que es pugui trobar en la planta dep??n majorit??riament del lloc geogr??fic on estigui la planta i de la temporada de collita. Per exemple, s???ha vist que les mostres d???Assam tenen un percentatge major d???alcaloides que en altres parts de la ??ndia i tamb?? que el mes de desembre ??s el m??s idoni per fer una recolecci?? de la planta amb el m??xim nombre d???alcaloides.
[edita] Usos medicinals
Rauwolfia serpentina est?? indicada per a casos de hipertensi?? lleugera i essencial (hipertensi?? de valor l??mit) i especialment en casos d'elevaci?? del tonus del sistema nervi??s simp??tic, conjuntament amb situacions, per exemple, de taquic??rdia sinusal, ansietat i estats de tensi?? i irritaci?? psicomotora, quan les mesures diet??tiques no s??n suficients. Tot aix?? fa que sigui un bon hipotensor
A causa del pronunciat efecte simpatic??lic (reducci?? de catecolamines) baixa la pressi?? sangu??nia i actua com a sedant
[edita] Toxicitat
T?? efectes secundaris com ara obstrucions nasals, pot provocar un estat d'??nim depressiu, cansament i transtorn de la pot??ncia. A m??s, tot i fent-ne l'??s preescrit, pot influir de tal manera en les reaccions que podria perjudicar la capacitat de participaci?? activa en la circulaci?? vi??ria o en el manejament de m??quines. Aix?? es refereix en igual mesura pel que fa a la barreja amb alcohol.
Est?? contraindicat per a pacients amb depressi??ns, ??lceraes, feocromocitoma, embar??s, lact??ncia, arritmies card??aques, infart de miocardi, greus lesions card??aques, bronquitis i asma.
Les dosis m??ximes tolerades per l'home ingerides oralment de forma puntual no han de ser superiors a 15 mg/kg de massa corporal i de forma di??ria no han de ser superiors a 2 mg/kg de massa corporal. Si es d??na per via parenteral (via endovenosa) les dosis no s??n superiors a 2 mg/kg de massa corporal.
Les dosis recomanades per via oral s??n entre 0'002 i 0'02 mg/kg de massa corporal i per via endovenosa s??n 0'07 mg/kg de massa corporal.
A dosis altes pot causar envermelliment facial, injecci?? de conjunctives, insomni, bradic??rdia, a vegades parkinsonisme,etc.
La reserpina a dosis altes pot causar mareigs, p??rdua de la gana, diarreaes, malestar estomacal, v??mits, congesti?? nasal, maldecaps, sensaci?? de sequedat a la boca, disminuci?? de la capacitat sexual, depressi??, malsons, desmais, freq????ncia card??aca lenta, dolor al t??rax, inflamaci?? als turmells o peus.
[edita] Hist??ria
Amb aquesta planta, ens trobem dins del 0.5% de les plantes estudiades exhaustivament de les quals ha estat descobert recientment el seu ??s farmacol??gic.
Tot i aix??, al principi no se li va fer gaire cas a les seves diverses utilitats: els seus descobridors no la van tenir en compte durant la seva primera recerca de plantes de la zona tot i que els habitants de la regi?? on es va trobar no la van donar per perduda perqu?? confiaven en les seves propietats.
Aix?? ho van demostrar a trav??s d'una llegenda que explica la hist??ria d???un home que al segle XVIII va empasar-se les arrels de rauwolfia i va curar-se de la seva bogeria.
Al 1931, despr??s d???una s??rie d???investigacions sobre aquesta esp??cie, es va publicar al diari ???Indian Medical Record??? que baixava dr??sticament la pressi?? sangu??nia, cosa que igualment va ser ignorat pels cient??fics de la zona oest.
Al 1949 Emil Schlittler, quimic de la CIBA, juntament amb Hans Schwarz van extraure de les arrels de la rauwolfia, un alcaloide de nitrogen que era un compost org??nic actiu. Aquest descobriment va rebre el nom de reserpina. Amb aix??, van demostrar que 0.1 mg d???aquesta planta per cada kg de massa corporal, ja aconseguia activar les seves propietats i baixar la pressi?? sangu??nia. (la podien fer baixar de 300/150 a 160/100).
El descobriment d???aquesta arrel i del seu alcaloide principal, la reserpina, va constituir l???inici de tota una era per a la neuropsicofarmacologia als anys cinquanta.
A partir d???aix??, la CIBA, va comen??ar a introduir la reserpina a la medicina amb el nom de Serpasil. Aquest alcaloide t?? un efecte directe a l???hipot??lem del cervell i es va convertir en una de les majors drogues per a tractar una de les malalties m??s greus del m??n oest: la hipertensi??. M??s recientment ha estat prescrita amb altres drogues hipertensives com la hidralicina hidroclorida. M??s tard, va tenir altres utilitats quan s???administrava juntament amb altres f??rmacs: amb Aristolochia es va mencionar per a tractar el c??lera, amb Holorrhena antidysenterica i Jatropha curcus s???utilitzava en c??lics i amb Andrographis paniculata es donava per a la febre (a partir d???aqu?? la van mencionar com a estom??tic per a curar la febre).
Quan encara no estaven del tot clares les propietats d???aquest nou descobriment a la ind??stria farmac??utica, es va comen??ar a administrar en dones a l???hora del part ja que es creia que promovia la contracci?? uterina i ajudava en l???expulsi?? del fetus. M??s tard, es van anant descobrint noves propietats de la rauwolfia com ara la seva utilitzaci?? per al tractament de la disenteria i altres afeccions doloroses de canal intestinal. A m??s, els hind??s l???han utilitzada durant segles com a febr??fug i com a ant??dot per a les picadures de r??ptils com serps verinoses.
Un dels mites m??s antics que tenim sobre aquesta planta ??s que es diu que Gandhi[4] era consumidor habitual d'un t?? fet amb Rauwolfia serpentina, el tranquil??litzant tradicional de l'??ndia d'on des de fa bastants anys fins a l'actualitat, ??s una de les plantes de la qual s'utilitza la seva droga com a planta medicinal.
Despr??s de tots aquests descobriments, finalment es va acabar de descobrir la seva farmacologia que encara s???utilitza avui dia i es va estrende per la resta del m??n a nivell comercial. Els metges van comen??ar a obtenir i subministrar les seves arrels que otenien de les collites de la mercaderia que realitzaven amb regularitat als boscos. Tamb?? per??, les seves arrels van comen??ar a ser venudes per curanders en fires de poble i basars a les voranes de les carreteres.
[edita] Cultiu artificial i legislatura
El cultiu d'aquesta esp??cie queda limitat a petits jardins de plantes medicinals:el Follet forestal N?? 142 de l'Institut d'Investigacions Forestals de Dehra Dun, descriu la manera per cultivar artificialment Rauwolfia amb un contingut en alcaloides similar al de las plantes que creixen naturalment a les condicions ??ndies.
La seva demanda es va extendre a tots el indrets de la Terra de manera tant r??pidament que les reserves salvatges del planeta es van veure explotades i amena??ades per la sobreexplotaci?? i com a conseq????nca de les gran exportacions produides, el govern d'??ndia va rebre nombrosos embargaments. Despr??s d'aquests problemes de sobreexplotaci??, es va comen??ar a augmentar el seu cultiu a gran escala.
Per plantar 0,4047 Ha.(1 acre) es precisen 2,3 Kg de llavors amb una facultat germinativa de un 30 a 35 %, quantitat que exigeix per plantar-se 0,02 Ha. (1/20 de acre) de viver.
El seu h??bitat ??s originari de l'??ndia, Sri Lanka i Indon??sia. Es cultiva intensament a ??sia, ??frica y Am??rica central per a satisfer les comenades del mercat.
El millor moment per la llaurada ??s a mitjans del mes de maig. Cal regar-se immediatament despr??s de llaurar i posteriorment en la forma i moment en que faci falta.
La germinaci?? ??s gradual i el creixement de les plantes ??s lent.
Els s??ls profunds de marge aren??s o els de marge argil??s semblen ser els m??s adequats per a aconseguir un bon desenvolupament de les rels.
La collita de les parts soterrades es fa a l'Octubre-Novembre despr??s d'un per??ode c??lid i s??c. La Farmacopea ??ndia prescriu la seva collita cada 3-4 anys. En el seu cultiu s'obtenen rendiments interessants en arrels de plantes de 2 anys. S'arrenquen i se separen les tiges, s'aixequen les radicel.les, alguns cops es netegen i s'assequen a l'aire, per a tenir-les en aigua al 10-12 % i aix?? tenir una bona conservaci??. Aix?? sempre cal fer-ho protegint-la de la llum.
La rauwolfia ??s una planta que cal protegir-la d???alguns par??sits com ara alguns nematodes, heterodoxa, xampinyons, fusarium, altern??ria, etc.
[edita] Refer??ncies
- ??? Module 11: Ayurvedic. Data d'acc??s: 2008-02-11.
- ??? Llista d'encap??alaments de mat??ria en catal?? (LEMAC)[1]
- ??? Ministeri de Sanitat i Consum[2]
- ??? ACS - Indian snakeroot[3]
| Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
Viquiesp??cies. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
[edita] Bibliografia
-P??gines d'internet [Plantes medicinals] [Usos medicinals] [S??mptomes] [Herbolari] [Enciclop??dia web de medicina] [Noms relacionats]
-Llibres i enciclop??dies
- Rauwolfia : botany, pharmacognosy, chemistry & pharmacology ; Robert E. Woodson
- Gran Enciclopedia Catalana Vol.12 (1978)
- Historia natural dels Pa??ssos Catalans. Plantes superiors T-6 (1988)
- Les m??dicaments qui nous viennent des plantes; Jaques Verdrager (1978)
- Drogues et Plantes magiques; Jean-Marie Pelt (1983)
- Introducci?? a la Bot??nica; Pius Font i Quer (1938)
