Pere Caro Sureda
De Viquipèdia
Pere Caro i Sureda, Tercer Marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811) fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.
Als deu anys entrà, juntament amb el seu germà Josep, al col·legi de la Trinitat de Lió, considerat en aquell moment el més complet d'Europa. Al morir el seu pare, el rei Carles III atenent els seus mèrits concedeix el 7 de juliol 1775 les places de guardamarines als dos germans.
Poc després estudià hebreu i matemàtiques a Salamanca, i segueix la seva formació d'humanitats i cultura general al Real Seminario de Nobles de Madrid. Al 1778 ocupa a Cartagena la seva plaça a la Companyia de Guàrdies de Marina. Després fou ascendit a alferes i elegit ajundant del general Ventura Moreno.
En aquells moments es produïa la guerra entre la Gran Bretanya i els EUA, Carles III tenia la intenció de convocar un congrés a la capital espanyola per cercar la pau, però la resposta britànica fou atacar els bucs espanyols i els territoris de Louisiana, Hondures i el llac de Nicaragua. Aquest fet provacà l'entrada d'Espanya dins la guerra el juny de 1779.
La possessió britànica de Menorca fou ratificada per la Pau de París de 1763, fet que motivà l'atac de Carles III i el seu ministre Floridablanca. El 23 de juliol de 1781 una expedició naval composta per setanta tres vaixells mercants que transportaven tropes, escortats per dues naus de guerra i dues fragates; amb algunes bombardes, burlots i balandres actuant en un desembarcament de vuit-mil homes. L'operació va ser dirigida per Ventura Morena i assistit pel jove Pere Caro.
El 5 de febrer de 1782 la maniobra combinada que dirigiren el marquès de Casa-Cagigal, el marquès de Peñafiel i el coronel Ventura Caro obliga a capitular el castell de Sant Felip. En aquets baluard es trobaven refugiats el governador militar britànic George Murray juntament amb les seves tropes que cediren l'illa a Espanya. El marquès de la Romana participa després al setge de Gibraltar i amb la signatura de la pau a 1783 es retira a València on va estudiar lletres i algunes llengües. En aquest moment és quan inicia la seva biblioteca que acabarà essent molt completa. El catàleg d'aquesta va ser imprès per Francisco Roig a Madrid el 1865 amb 211 pàgines i de 18.215 volums.
Viatja per per Viena, Berlín i fins a Moscou; amb el permís del rei Carles III. En un altre itinerari destinat als estudis porta Caro a París, Itàlia, Flandes, Prúsia, Dinamarca, Suècia i Gran Bretanya. Quan tornà fou destinat en comissió de serveis a Amèrica, quan retorna a la península és ascendit a capità de fragata (1790) i destinat sota les ordes de Federico Gravina.
La Guerra del Rosselló provoca que Caro abandoni l'Armada Reial i passi a l'exèrcit com a coronel sota les ordes del seu oncle Ventura Caro. Al capdavant del Cos de Caçadors participa de manera exitosa en diverses accions fins la Pau de Basilea (1795). Es ascendit a tinent general i es retira a Alacant amb el seu amic el comte de Lumiares (conegut després com el Príncep Pio) estudiant diverses matèries i ampliant els coneixements lingüístics.
El nou rei Carles IV el nomena capità general de Catalunya i després passant a formar part de Consell Suprem de la Guerra com a Director General d'Ingenyiers.
El 5 de febrer de 1807, Carles IV i Godoy comuniquen a Napoleó a través de Talleyrand que Espanya posava a la seva disposició 14.000 homes (inclosos els 6.000 que restaven al Regne d'Etruria. Pel comandament d'aquestes tropes es proposà al general O'Farrel o el general Castaños però Napoleó no en tria cap. Per això és que la direcció d'aquesta divisió s'encomanà al marquès de la Romana. Aquest canvi va tenir conseqüències al ser present Castaños a la batalla de Bailén.
Un cop formada la Divisió del Nord començà la seva expedició el 22 d'abril de 1807 amb un contingent de cinc columnes. Les tropes realitzaven marxes amb intervals de tres dies per aconseguir unir-se als exèrcits francesos del mariscal Brune. El 4 de juliol el mariscal Kellerman va passar revista a les seves tropes a Magúncia i dos dies després arribava el marquès de la Romana amb el seu Estat Major.
Els primers dies d'agost la Divisió del Nord acampa a la ruralia d'Hamburg. El mariscal Bernadotte, príncep de Ponte-Corvo fou nomenat regent de les ciutats hanseàtiques i passà de nou revista a les tropes espanyoles. L'exèrcit dirigit per Caro romangueren com a guarnició a la ciutat i també a Lübeck. Els temps passava entre els entreteniments del marquès fins que a les posicions de les illes de Langeland Aröe i Thorseng arribaren les noves dels esdeveniments d'Espanya.
El governador del Campo de Gibraltar, el general Castaños, en una conferència que tingué amb el governador de la plaça anglesa, sir Hew Darlymper, aparegué la possibilitat que els seus vaixells informessin al marquès de la Romana dels esdeveniments a la península.
Després d'aquesta conversació, el govern britànic buscà una persona que pogués arribar fins a Caro i explicar-li els fets sense que ningú suspités. Va ser Arthur Wellesley que abans de sortir de Portugal topà el clergue catòlic James Robertson d'origen escocès, aquest parlava un bon alemany havent residit alguns anys a Ratisbona. Un altre britànic implicat va ser John Hookman Frere que arribà a ser amic del marquès de la Romana.
