Pere Caro Sureda
De Viquip??dia
Pere Caro i Sureda, Tercer Marqu??s de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811) fou un militar mallorqu?? que destac?? a les Guerres Napole??niques.
Als deu anys entr??, juntament amb el seu germ?? Josep, al col??legi de la Trinitat de Li??, considerat en aquell moment el m??s complet d'Europa. Al morir el seu pare, el rei Carles III atenent els seus m??rits concedeix el 7 de juliol 1775 les places de guardamarines als dos germans.
Poc despr??s estudi?? hebreu i matem??tiques a Salamanca, i segueix la seva formaci?? d'humanitats i cultura general al Real Seminario de Nobles de Madrid. Al 1778 ocupa a Cartagena la seva pla??a a la Companyia de Gu??rdies de Marina. Despr??s fou ascendit a alferes i elegit ajundant del general Ventura Moreno.
En aquells moments es produ??a la guerra entre la Gran Bretanya i els EUA, Carles III tenia la intenci?? de convocar un congr??s a la capital espanyola per cercar la pau, per?? la resposta brit??nica fou atacar els bucs espanyols i els territoris de Louisiana, Hondures i el llac de Nicaragua. Aquest fet provac?? l'entrada d'Espanya dins la guerra el juny de 1779.
La possessi?? brit??nica de Menorca fou ratificada per la Pau de Par??s de 1763, fet que motiv?? l'atac de Carles III i el seu ministre Floridablanca. El 23 de juliol de 1781 una expedici?? naval composta per setanta tres vaixells mercants que transportaven tropes, escortats per dues naus de guerra i dues fragates; amb algunes bombardes, burlots i balandres actuant en un desembarcament de vuit-mil homes. L'operaci?? va ser dirigida per Ventura Morena i assistit pel jove Pere Caro.
El 5 de febrer de 1782 la maniobra combinada que dirigiren el marqu??s de Casa-Cagigal, el marqu??s de Pe??afiel i el coronel Ventura Caro obliga a capitular el castell de Sant Felip. En aquets baluard es trobaven refugiats el governador militar brit??nic George Murray juntament amb les seves tropes que cediren l'illa a Espanya. El marqu??s de la Romana participa despr??s al setge de Gibraltar i amb la signatura de la pau a 1783 es retira a Val??ncia on va estudiar lletres i algunes lleng??es. En aquest moment ??s quan inicia la seva biblioteca que acabar?? essent molt completa. El cat??leg d'aquesta va ser impr??s per Francisco Roig a Madrid el 1865 amb 211 p??gines i de 18.215 volums.
Viatja per per Viena, Berl??n i fins a Moscou; amb el perm??s del rei Carles III. En un altre itinerari destinat als estudis porta Caro a Par??s, It??lia, Flandes, Pr??sia, Dinamarca, Su??cia i Gran Bretanya. Quan torn?? fou destinat en comissi?? de serveis a Am??rica, quan retorna a la pen??nsula ??s ascendit a capit?? de fragata (1790) i destinat sota les ordes de Federico Gravina.
La Guerra del Rossell?? provoca que Caro abandoni l'Armada Reial i passi a l'ex??rcit com a coronel sota les ordes del seu oncle Ventura Caro. Al capdavant del Cos de Ca??adors participa de manera exitosa en diverses accions fins la Pau de Basilea (1795). Es ascendit a tinent general i es retira a Alacant amb el seu amic el comte de Lumiares (conegut despr??s com el Pr??ncep Pio) estudiant diverses mat??ries i ampliant els coneixements ling????stics.
El nou rei Carles IV el nomena capit?? general de Catalunya i despr??s passant a formar part de Consell Suprem de la Guerra com a Director General d'Ingenyiers.
El 5 de febrer de 1807, Carles IV i Godoy comuniquen a Napole?? a trav??s de Talleyrand que Espanya posava a la seva disposici?? 14.000 homes (inclosos els 6.000 que restaven al Regne d'Etruria. Pel comandament d'aquestes tropes es propos?? al general O'Farrel o el general Casta??os per?? Napole?? no en tria cap. Per aix?? ??s que la direcci?? d'aquesta divisi?? s'encoman?? al marqu??s de la Romana. Aquest canvi va tenir conseq????ncies al ser present Casta??os a la batalla de Bail??n.
Un cop formada la Divisi?? del Nord comen???? la seva expedici?? el 22 d'abril de 1807 amb un contingent de cinc columnes. Les tropes realitzaven marxes amb intervals de tres dies per aconseguir unir-se als ex??rcits francesos del mariscal Brune. El 4 de juliol el mariscal Kellerman va passar revista a les seves tropes a Mag??ncia i dos dies despr??s arribava el marqu??s de la Romana amb el seu Estat Major.
Els primers dies d'agost la Divisi?? del Nord acampa a la ruralia d'Hamburg. El mariscal Bernadotte, pr??ncep de Ponte-Corvo fou nomenat regent de les ciutats hanse??tiques i pass?? de nou revista a les tropes espanyoles. L'ex??rcit dirigit per Caro romangueren com a guarnici?? a la ciutat i tamb?? a L??beck. Els temps passava entre els entreteniments del marqu??s fins que a les posicions de les illes de Langeland Ar??e i Thorseng arribaren les noves dels esdeveniments d'Espanya.
El governador del Campo de Gibraltar, el general Casta??os, en una confer??ncia que tingu?? amb el governador de la pla??a anglesa, sir Hew Darlymper, aparegu?? la possibilitat que els seus vaixells informessin al marqu??s de la Romana dels esdeveniments a la pen??nsula.
Despr??s d'aquesta conversaci??, el govern brit??nic busc?? una persona que pogu??s arribar fins a Caro i explicar-li els fets sense que ning?? suspit??s. Va ser Arthur Wellesley que abans de sortir de Portugal top?? el clergue cat??lic James Robertson d'origen escoc??s, aquest parlava un bon alemany havent residit alguns anys a Ratisbona. Un altre brit??nic implicat va ser John Hookman Frere que arrib?? a ser amic del marqu??s de la Romana.
