Marc Salvi Ot??

De Viquip??dia

Marc Salvi Ot?? (Marcus Salvius Otho) (vers 32-69) fou emperador rom?? l'any 69, fill de Luci Salvi Ot?? (Lucius Salvius Otho). Era d'aparen??a efeminada (era, amb molta probabilitat, homosexual) i company de festes de l'emperador Ner??. Aquest el va enviar com a governador a Hisp??nia Ulterior per quedar-se amb la seva dona.

Quan Galba es va revoltar, Ot?? li va donar suport esperant que seria adoptat com successor per?? Galba va adoptar com hereu a Luci Pis?? (10 de gener del 69). Al mateix temps el descontentament contra l'emperador Galba es va traduir en la rebel??li?? de les legions de Germ??nia. El moviment rebel contra Galba el va iniciar Fabi Valent. El general Aule Vitel??li es va sumar al moviment a Col??nia (Colonia Agrippinensis), i fou saludat pels soldats com Imperator el 3 de gener del 69. No va acceptar el t??tol de C??sar per?? si el de Germ??nic. Valeri Asi??tic, governador de la G??l??lia Belga, i Juni Bles de la G??l??lia Lugdunense, es van declarar al seu favor. Tamb?? ho van fer tropes de R??cia i Brit??nia.

Ot?? llavors es va separar tamb?? de Galba; Un astr??leg li havia dit a Ot?? que seria emperador i va decidir revoltar-se i assolir el tron i el 15 de gener es va proclamar; estava disposat a prometre qualsevol cosa i aix?? va aconseguir que els partidaris de Galba l'abandonessin i fos mort per un soldat. Els soldats van mostrar que dominaven a l'emperador fen elegir com a prefectes del pretori a Ploci Firm i Licini Pr??cul; Flavi Sab?? fou fet prefecte de la ciutat. Al mateix dia de la mort de Galba el senat va jurar fidelitat a Ot?? (15 de gener del 68).

El nou emperador va mostrar la seva moderaci?? protegint a Mari Cels, que s'havia mantingut fidel a Galba i despr??s fou lleial partidari d'Ot??. Va castigar a Tigel??li, un dels participants dels crims de Ner??. Fou indulgent amb els seus enemics (va dictar una amnistia) i aix?? i la seva dedicaci?? va fer pensar que seria un bon emperador, per?? aviat va decebre. Les legions i governadors de Maurit??nia, ??frica, Num??dia, Egipte, S??ria, Palestina, Dalm??cia, Pann??nia, M??sia, G??l??lia Narbonense, Aquit??nia i Hisp??nia van jurar fidelitat a l'emperador per?? se li van oposar les legions de Germ??nia, que reconeixien a Vitel??li (que havia estat nomenat governador de Gem??nia per Galba el desembre del 68). Vitel??li era un borratxo per?? era afable i les seves liberalitats van guanyar als soldats, que formaven quatre legions de la Germ??nia Inferior.

Valent fou posat al capdavant d'un ex??rcits important i va arribar a Toul on es va assabentar de la mort de Galba. Llavors la G??l??lia Narbonense i Aquit??nia es van declarar per Vitel??li encara que ja havien jurat a Ot??. El governador d'Hisp??nia Cluvi Ruf tamb?? va recon??ixer a Vitel??li. Aule Cecina Ali?? es va unir a la revolta de Vitel??li a la mort de Galba i fou posat al capdavant d'un altre ex??rcit.

Valent va avan??ar cap Autun, Li?? i Viena, i Luc cap els Alps saquejant tot pel seu cam??. Cecina va passar pel pa??s dels helvecis on va fer matances i presoner que va vendre com esclaus, ocupant la capital helv??tica Aventicum (Avenche). Un grup de cavalleria dels Alps va fer jurament a favor de Vitel??li i Cecina se'n va assabentar i va enviar forces, i poc despr??s Mil??, Vercellae i altres ciutats d'It??lia van passar al b??ndol de Vitel??li.

Ot?? li va oferir un tracte que inclo??a un repartiment del poder per?? les negociacions no van arribar gaire lluny i les dues part es van preparar per la guerra.

Ot?? va deixar Roma i va anar al nord d'It??lia el mar?? deixant al seu germ?? Luci Salvi Ot?? Titi?? o Tici?? a Roma junt amb Flavi Sab??, el prefecte, germ?? de Vespasi??. Tenia tres comandants h??bils, Suetoni Paul??, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota. Ot?? va derrotar als muntanyencs l??gurs i va saquejar Albium Intemelium (Vintimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Placentia per Cecina per?? el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Martins Macer al front dels gladiadors d'Ot?? va derrotar a Cecina per?? no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titi?? fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni, per?? Titi?? no va empaitar als partidaris de Vitel??li el que fou molt negatiu pels interessos d'Ot??.

Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Pr??cul, prefecte del pretori volia acabar r??pidament amb la guerra. La batalla de Bedriacum fou un desastre per Ot??. Encara que va conservar una for??a important va decidir no resistir m??s i su??cidar-se (15 o 16 d'abril del 69) quan tenia 37 anys. Fou enterrat a Brixellum.

Dins Hisp??nia, la Ulterior va recon??ixer a Ot?? pero no la Citerior o Tarraconense que es va posar al costat d'Aule Vitel??li. A la mort d'Ot??, el Senat i les legions van recon??ixer Vitel??li com a emperador.

Precedit per: Galba

Emperador de Roma

Succe??t per: Aule Vitel??li

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Marc Salvi Ot??