Fabi Valent

De Viquip??dia

Fabi Valent (Fabius Valens) fou un general rom??.

Fou un dels principals generals de l'emperador Vitel??li (69). Sembla que es va distingir per la seva avar??cia, venalitat, i crueltat. Era d'una fam??lia de rang eq??estre i havia nascut a Anagnia al Latium.

Va participar en les bogeries de la cort de Ner??, i al festival de la Juven??lia, en el que les m??s distingides persones de l'estat van haver de participar, va actuar primer com a mim llicenci??s, sembla que inicialment per for??a i despr??s per gust. Ner?? el va nomenar llegat a la Legio I a Germ??nia.

Despr??s de la mort de Ner?? va intentar conv??ncer a Vergini Ruf d'assolir la porpra per?? Ruf va refusar. Tot i aix?? Valent el va acusar davant Galba d'haver volgut ser emperador. Una mica despr??s, unit amb Corneli Aqu??, llegat a un altra legi??, va matar a Fonteu Capit??, governador de la Germ??nia Inferior, amb l'excusa de que preparava una revolta per?? en realitat perqu?? havia refusat aixecar-se com li demanaven Valent i Aqu??; Valent va presentar el fet davant Galba com un gran m??rit, per?? no va rebre cap recompensa i va considerar que havia estat v??ctima d'un acte d'ingratitud i quan va arribar Vitel??li a Germ??nia Inferior com a successor de Capit??, Valent fou un dels primers que el va pressionar per assolir l'Imperi.

Vitel??li es va revoltar (1 de gener del 69) i el 2 de gener Valent va anar a Col??nia i el va saludar com emperador, exemple seguit per tots els soldats a la Germ??nia Inferior i el 3 de gener pels de Germ??nia Superior. Vitel??li va encarregar a Valent la guerra contra Galba, junt amb Aule Cecina, general d'una legi?? de la Germ??nia Superior i instigador principal de la revolta a favor de Vitel??li en aquesta prov??ncia. Valent va rebre el comandament de 40000 soldats amb ordes d'anar a la G??l??lia que havia de guanyar per la persuasi?? o per la for??a a la causa, i despr??s creuar a It??lia pel Mont Gen??vre (Cottionis Alpibus). Cecina va rebre el comandant de 30000 amb orde d'anar directament a It??lia pel pas del Gran Sant Bernat (Poeninis jugis).

Valent va comen??ar la marxa a mig gener, i fou ben rebut a la G??l??lia; per?? per raons no explicades, quan van arribar a Diviodurum (Metz) els soldats van fer una matan??a de quatre mil habitants; s'esperava que aix?? provoqu??s resist??ncia per?? no fou aix??, sin?? que els pobles de la G??l??lia es van atemorir i es van sotmetre m??s f??cilment encara. Va arribar a la capital dels leucs, la moderna Toul, on va saber la mort de Galba i la pujada de Marc Salvi Ot?? i aix?? va produir que tota la G??l??lia reconegu??s a Vitel???li tot i que l'odiaven tant com a Ot??.

Valent va seguir avan??ant, va arribar a Lugdunum (Li??) on va decidir atacar Viena del Delfinat que havia abra??at la causa de Galba i Juli V??ndex; Viena es va rendir sense lluita i va pagar una gran suma a Valent per no ser atacada; va continuar cap a It??lia i pel cam?? va exigir contribucions als propietaris i va mostrar la seva avar??cia.

Al arribar a It??lia va establir els seus quarters a Ticinum (Pavia) on quasi va perdre la vida en una revolta dels soldats; es va refugiar vestit d'esclau a la tenda d'un dels seus oficials fins que el perill va passar; a l'oficial que el va salvar el va fer matar seguidament acusat d'haver-li robat 1000 dracmes del seu equipatge. Mentre Cecina havia estat derrotat prop de Cremona pels oficials d'Ot??; per?? ara les forces de Cecina i les de Valent es van unir; es va lliurar la batalla decisiva a Bedriacum en la que els generals d' Ot?? foren derrotats.

Una mica despr??s Vitel??li es va presentar al nord d'It??lia, i el van acompanyar a Roma. Vitel??li els va nomenar c??nsols (1 de setembre) deixant de fet el govern en les seves mans. Els dos estaven d'acord en enriquir-se el m??s r??pid possible.

Al acostar-se el general Antoni Prim, que amb les legions de Pann??nia i M??sia havia abra??at la causa de Vespasi??, Valent i Cecina es van haver de preparar per la guerra altre cop, Valent estava malalt i va haver de restar a Roma i fou Cecina el que va marxar contra Prim. Cecina va trair al seu cap i va desertar al camp de Vespasi??, Valent en canvi va romandre lleial. Quan va estar millor va sortir de Roma i era a Etr??ria quan va saber de la vict??ria del general Prim, i la conquesta de Cremona; mancat de prou tropes per oposar-se a l'enemic va decidir marxar a la G??l??lia per reclutar tropes.

Era a les illes Stoechadae (Hi??res, prop de Marsella) quan fou fet presoner per les forces d'uns vaixells enviats per Suetoni Paul??, i fou empresonat per poc temps; el setembre fou executat a Urbinum, i el seu cap fou mostrat a les tropes de Vitel??li per contrarestar el rumor de que havia escapat a Germ??nia i estava reunint tropes.