Fabi Valent

De Viquipèdia

Fabi Valent (Fabius Valens) fou un general romà.

Fou un dels principals generals de l'emperador Vitel·li (69). Sembla que es va distingir per la seva avarícia, venalitat, i crueltat. Era d'una família de rang eqüestre i havia nascut a Anagnia al Latium.

Va participar en les bogeries de la cort de Neró, i al festival de la Juvenàlia, en el que les més distingides persones de l'estat van haver de participar, va actuar primer com a mim llicenciós, sembla que inicialment per força i després per gust. Neró el va nomenar llegat a la Legio I a Germània.

Després de la mort de Neró va intentar convèncer a Vergini Ruf d'assolir la porpra però Ruf va refusar. Tot i així Valent el va acusar davant Galba d'haver volgut ser emperador. Una mica després, unit amb Corneli Aquí, llegat a un altra legió, va matar a Fonteu Capitó, governador de la Germània Inferior, amb l'excusa de que preparava una revolta però en realitat perquè havia refusat aixecar-se com li demanaven Valent i Aquí; Valent va presentar el fet davant Galba com un gran mèrit, però no va rebre cap recompensa i va considerar que havia estat víctima d'un acte d'ingratitud i quan va arribar Vitel·li a Germània Inferior com a successor de Capitó, Valent fou un dels primers que el va pressionar per assolir l'Imperi.

Vitel·li es va revoltar (1 de gener del 69) i el 2 de gener Valent va anar a Colònia i el va saludar com emperador, exemple seguit per tots els soldats a la Germània Inferior i el 3 de gener pels de Germània Superior. Vitel·li va encarregar a Valent la guerra contra Galba, junt amb Aule Cecina, general d'una legió de la Germània Superior i instigador principal de la revolta a favor de Vitel·li en aquesta província. Valent va rebre el comandament de 40000 soldats amb ordes d'anar a la Gàl·lia que havia de guanyar per la persuasió o per la força a la causa, i després creuar a Itàlia pel Mont Genêvre (Cottionis Alpibus). Cecina va rebre el comandant de 30000 amb orde d'anar directament a Itàlia pel pas del Gran Sant Bernat (Poeninis jugis).

Valent va començar la marxa a mig gener, i fou ben rebut a la Gàl·lia; però per raons no explicades, quan van arribar a Diviodurum (Metz) els soldats van fer una matança de quatre mil habitants; s'esperava que això provoqués resistència però no fou així, sinó que els pobles de la Gàl·lia es van atemorir i es van sotmetre més fàcilment encara. Va arribar a la capital dels leucs, la moderna Toul, on va saber la mort de Galba i la pujada de Marc Salvi Otó i això va produir que tota la Gàl·lia reconegués a Vitel•li tot i que l'odiaven tant com a Otó.

Valent va seguir avançant, va arribar a Lugdunum (Lió) on va decidir atacar Viena del Delfinat que havia abraçat la causa de Galba i Juli Víndex; Viena es va rendir sense lluita i va pagar una gran suma a Valent per no ser atacada; va continuar cap a Itàlia i pel camí va exigir contribucions als propietaris i va mostrar la seva avarícia.

Al arribar a Itàlia va establir els seus quarters a Ticinum (Pavia) on quasi va perdre la vida en una revolta dels soldats; es va refugiar vestit d'esclau a la tenda d'un dels seus oficials fins que el perill va passar; a l'oficial que el va salvar el va fer matar seguidament acusat d'haver-li robat 1000 dracmes del seu equipatge. Mentre Cecina havia estat derrotat prop de Cremona pels oficials d'Otó; però ara les forces de Cecina i les de Valent es van unir; es va lliurar la batalla decisiva a Bedriacum en la que els generals d' Otó foren derrotats.

Una mica després Vitel·li es va presentar al nord d'Itàlia, i el van acompanyar a Roma. Vitel·li els va nomenar cònsols (1 de setembre) deixant de fet el govern en les seves mans. Els dos estaven d'acord en enriquir-se el més ràpid possible.

Al acostar-se el general Antoni Prim, que amb les legions de Pannònia i Mèsia havia abraçat la causa de Vespasià, Valent i Cecina es van haver de preparar per la guerra altre cop, Valent estava malalt i va haver de restar a Roma i fou Cecina el que va marxar contra Prim. Cecina va trair al seu cap i va desertar al camp de Vespasià, Valent en canvi va romandre lleial. Quan va estar millor va sortir de Roma i era a Etrúria quan va saber de la victòria del general Prim, i la conquesta de Cremona; mancat de prou tropes per oposar-se a l'enemic va decidir marxar a la Gàl·lia per reclutar tropes.

Era a les illes Stoechadae (Hières, prop de Marsella) quan fou fet presoner per les forces d'uns vaixells enviats per Suetoni Paulí, i fou empresonat per poc temps; el setembre fou executat a Urbinum, i el seu cap fou mostrat a les tropes de Vitel·li per contrarestar el rumor de que havia escapat a Germània i estava reunint tropes.