Aule Cecina Aliè
De Viquipèdia
Aule Cecina Alí (Aulus Caecina Alienus, esmentat als Fastii Capitolini com Aulus Licinius Caecina) fou un magistrat romà. Questor a la Bètica vers el 68, va donar suport a Galba que li va compensar amb el comandament d'una legió a la Germània Superior, però per una defraudació fou destituït i llavors Cecina es va revoltar en favor de Vitel·li.
Com que els soldats l'adoraven i a més era un bon orador no va tenir problemes per iniciar la revolta. A començaments del 69 va iniciar la marxa cap a Itàlia amb 30000 homes, principalment la Legio XI Germanica. Va passar pels país dels helvecis, que va assolar (contra les ordres de Vitel·li) i va creuar pel Gran Sant Bernat cap al nord d'Itàlia sense trobar oposició.
Una vegada a Itàlia va ordenar a les tropes no fer saquejos. La seva vestimenta i la de la seva dona Salonina foren vistos com estrangeres pels italians.
Placència estava sota control d'Otó, que havia succeït a Galba, i Cecina va creuar el Po i va atacar la ciutat però fou rebutjat amb considerables pèrdues i es va haver de retirar cap a Cremona. Les tropes d'Otó, dirigides per Suetoni Paul·lí (un general amb experiència) i per Celste (Celstus) i van frustrat tots els plans de Cecina.
Per defensar el seu honor abans de l'arribada d'una segona legió que baixava des de Germània a les ordres de Fabi Valent (Fabius Valens), també favorable a Vitel·li, va atacar la fortalesa de Castorum a uns 20 km de Cremona, però altre cop fou derrotat; una mica després va arribar Fabi i les forces unides van obtenir la victòria sobre les d'Otó a Bedriacum que va donar el poder a Vitel·li a Itàlia, però ara ni Cecina ni Fabi van voler controlar les seves tropes i les regions per on anaven els legionaris dels dos, eren saquejades, el primer per conservar la seva popularitat i el segon perquè segurament el mateix prenia part als saquejos.
Els dos general foren nomenats cònsols, càrrec en el que van entrar el 1 de setembre del 69. Mentre Antoni Prim (Antonius Primus) s'havia declarat per Vespasià, i es preparava per envair Itàlia. Cecina fou enviat contra ell i es van trobar a la rodalia de Verona.
Llavors Cecina, que podia derrotar fàcilment a Prim, va decidir canviar de bàndol i es va concertar amb Lucil·li Bas (Lucillus Bassus) que pensava el mateix i tenia el comandament de la flota de Vitel·li. Quan els soldats van rebre l'ordre de passar al bàndol de Vespasià es van revoltar i Cecina fou empresonat.
Llavors Antoni Prim els va atacar altre cop prop de Bedriacum, i quan els soldats es van refugiar a Cremona va assaltar aquesta ciutat. Els soldats llavors van alliberar a Cecina i el van enviar a Antoni Prim per evitar la lluita. Antoni va enviar a Cecina a Vespasià que el va tractar amb tots els honors. Mentre a Roma, assabentats dels fets, el van destituir com a cònsol i va ocupar el seu lloc Rosci Regul.
Cecina va servir a Vespasià en càrrecs secundaris. Al final del regnat (79 aC) va entrar en un complot contra l'emperador i fou assassinat per ordre de Titus quan sortia d'un banquet al palau imperial. Tit sospitava que Cecina s'entenia amb la seva amant Berenice.
