Linus Carl Pauling

De Viquipèdia

Graduació de Pauling l'any 1922.

Premi Nobel de Química
(1954)

Premi Nobel de la Pau
(1962)

Linus Carl Pauling ( Portland, EUA 1901 - Big Sur 1994 ) fou un físic i químic nord-americà guardonat l'any 1954 amb el Premi Nobel de Química esdevenint el químic més influent del segle XX, i un dels científics més importants de tots els temps.

L'any 1962 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en la segona persona, després de Marie Curie, en aconseguir dos Premis Nobel en dues categories diferents.

[edita] Biografia

Va néixer el 28 de febrer de 1901 a la ciutat de Portland, situada a l'estat nord-americà d'Oregon. Va estudiar enginyeria química a la Universitat Estatal d'Oregon, on es llicencià l'any 1922, i posteriorment amplià els seus estudis a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) a Pasadena, on es doctorà l'any 1925 en fisicoquímica.

El 1926 va viatjar a Europa, on va col·laborar amb destacats científics com Arnold Sommerfeld a Munic, Niels Bohr a Copenhaguen, Erwin Schrödinger a Zuric i William Henry Bragg a Londres. Va retornar l'any 1927 al Caltech on treballà al costat de Robert Oppenheimer i on fou designat professor l'any 1931.

Pauling morí el 19 d'agost de 1994 a la seva residència de Big Sur, població situada a l'estat de Califòrnia, a causa d'un càncer de pròstata.

[edita] Recerca científica

Inicià la seva recerca científica a la dècada del 1930 esdevenint un dels primers científics a aplicar els principis de la mecànica quàntica per a donar explicació als fenòmens de difracció dels raigs X i va assolir descriure satisfactòriament les distàncies i els angles dels enllaços químics entre àtoms de diverses molècules. Per a descriure la capacitat de l'àtom de carboni per a formar quatre enllaços, Pauling va introduir el concepte d'hibridació, en els quals les òrbites teòriques descrites pels electrons es desplacen de les seves posicions originals a causa d'una mútua repulsió.

Va identificar la presència d'orbitals híbrids en la coordinació d'ions o grups d'ions en disposició definida al voltant d'un ió central. Per al cas de compostos, la geometria dels quals no es pot justificar mitjançant una única estructura, va proposar el model d'híbrids de ressonància, que contempla la veritable estructura de la molècula com un estat intermedi entre dos o més estructures susceptibles de ser dibuixades. Va introduir el concepte empíric d'electronegativitat, com a mesura del poder d'atracció dels electrons involucrats en un enllaç de caràcter covalent per part d'un àtom. Les teories de Pauling sobre l'enllaç atòmic es troben recollides en el seu obra The Nature of Chemical Bond and the Structure of Molecules and Crystals, obra publicada l'any 1939 i que és consdierat un dels textos científics que han exercit una major influència al llarg del segle XX.

A partir de la dècada del 1940, en col·laboració amb el biòleg d'ascendència alemanya Max Delbrück, va desenvolupar el concepte de complementarietat molecular en les reaccions antigen-anticòs. Així mateix, el seu treball al costat del químic nord-americà Robert B. Corey el va dur a reconèixer l'estructura helicoïdal de certes proteïnes i va realitzar intents fallits de descriure l'ADN.

El 1954 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre la naturalesa de l'enllaç químic.

A partir de la dècada del 1960 va advocar pel consum de dosis massives de vitamina C, quelcom que avui dia es considera fora de l'ortodòxia mèdica.

[edita] Activisme social

Linus Pauling l'any 1954

Pauling havia estat pràcticament apolític fins a la Segona Guerra Mundial, però aquesta terrible guerra el va fer canviar d'idea i es va convertir en un activista de la pau. Durant l'inici del Projecte Manhattan Robert Oppenheimer, director del projecte, el convidà a esdevenir el cap de la divisió química, cosa que rebujtà com a pacifista. El 1946 va inscriure's en el Comitè d'Emergència de Científics Atòmics, presidit per Albert Einstein, i que tenia la missió d'advertir a la població dels perills del desenvolupament d'armes nuclears.

El seu activisme polític va incitar al Departament d'Estat a negar-li el passaport l'any 1952 quan fou convidat en una conferència científica a Londres. El seu passaport li fou retornat l'any 1954, just dies abans de la cerimònia a Estocolm on va rebre el seu primer Premi Nobel. L'any 1955 fou partícip al costat d'Einstein, Bertrand Russell i vuit científics més del Manifest Russell-Einstein. El 1957 inicià la seva cooperació amb el biòleg Barry Commoner, el qual havia estudiat la radioactivitat de l'isòtop estronci-90 en les dents d'un nen petit i que havia conclòs de l'existència d'un alt risc de contaminació nuclear en la salut pública degut a les proves nuclears. Va participar, així mateix, en un discussió pública amb el físic atòmic Edward Teller sobre la probabilitat real que la contaminació nuclear causés mutacions.

L'any 1958 Pauling i la seva esposa van presentar davant les Nacions Unides una petició signada per més de 11.000 científics on demanaven la parada total de les proves nuclears. La pressió pública aconseguí posteriorment una moratòria en les proves d'armes nuclears terrestres, seguida del Partial Test Ban Treaty (Tractat d'Interdicció Parcial de les Proves Nuclears), signat finalment l'any 1963 per John F. Kennedy i Nikita Khruixtxov. El 10 d'octubre del mateix any, el mateix dia en el qual el tractat entrà en vigor, l'Institut Nobel guardonà Linus Pauling amb el Premi Nobel de la Pau de l'any 1962 per la seva campanya contra les proves d'armes nuclears.

Linus Carl Pauling, que des de 1946 ha fet campanya incessantment, no només contra les proves d'armes nuclears, no només contra l'extensió d'aquests armaments, no només contra el seu mateix ús sinó contra tota la guerra com a mitjà per intentar solucionar els conflictes internacionals.

Aquest reconeixement però no estigué exempte de polèmica ja que molts dels seus col·legues de professió l'acusaren de ser el portaveu del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Així doncs hagué de presentar-se davant el Subcomitè Intern de Seguretat del Senat dels Estats Units que l'anomenà el "científic número u que major activitat ha desenvolupat en l'ofensiva del Partit Comunista en aquest país", alhora que la revista Life titllà aquest guardó com "un estrany insult de Noruega". L'any 1970 li fou concedit el Premi Lenin de la Pau concedit per la URSS.

Pauling forma part d'un grup prestigiós de científics guardonats amb dos premis Nobel. Juntament amb Marie Curie, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1903 i amb el Premi Nobel de Química l'any 1911 són les dues úniques persones que han rebut el Premi Nobel en dues categories diferents. Per la seva banda John Bardeen i Frederick Sanger també han rebut dues vegades el Premi Nobel, si bé ambdós dues vegades en la mateixa categoria, així Bardeen rebé els anys 1956 i 1972 el Premi Nobel de Física i Sanger els anys 1958 i 1980 el Premi Nobel de Química.