Juan-Eduardo Cirlot Laporta
De Viquipèdia
Juan-Eduardo Cirlot Laporta (Barcelona, 9 d'abril de 1916- ídem, 11 de maig de 1973) fou un poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fou fill de Juan Cirlot i María Laporta. Estudià batxillerat amb els jesuïtes a Barcelona, i treballà en una agència de duanes i al Banco Hispanoamericano. El 1937 fou movilitzat per a lluitar per la República; a començaments de 1940 fou movilitzat altre cop, però pel bàndol franquista. Romangué a Saragossa fins a 1943; allà freqüentà el cercle inteŀlectual i artístic de la ciutat i es relacionà amb el pintor Alfonso Buñuel -germà de Luis Buñuel-, amb qui traduí poemes de Paul Éluard, André Breton i Antonin Artaud. Llegí aleshores molts llibres i revistes d'art d'avantguarda.
A l'estiu del 1943 regressà a Barcelona per a treballar al Banco Hispanoamericano, i coneix al noveŀlista Benítez de Castro, qui li va introduir en el periodisme com a crític d'art. L'11 d'agost de 1947 es casa amb Gloria Valenzuela i comença a treballar a la llibreria editorial "Argos". Composa música i tracta als artistes del grup Dau al Set. El 21 d'octubre de 1948 estrena el seu Preludio a l'Ateneu Barcelonès. El 1949 neix la seva filla Lourdes i entra a formar part de la revista Dau al Set. A l'octubre viatja a París i coneix a André Breton en persona. S'edita Igor Stravinsky, el seu primer assaig. El 1951 comença a treballar a l'editorial Gustavo Gili, on romandrà fins a la seva mort, i inicia la seva tasca com a coŀleccionista d'espases antigues.
Entre 1949 i 1954 coneix i tracta a l'etnòleg i musicòleg alemany Marius Schneider a Barcelona i és iniciat per aquest en la ciència de la simbologia. Josep Gudiol i Ricart l'inicia també en l'estudi de l'art gòtic. El 1954 apareix El ojo en la mitología. Su simbolismo. Neix la seva filla Victoria i entra a formar part de l'Acadèmia del Faro de San Cristóbal. El 1958 comença a escriure coŀlaboracions en Goya, Papeles de Son Armadans, etc., i apareix la seva obra més famosa i internacional, el Diccionario de símbolos tradicionales, en l'editorial Luis Miracle.
Segueixen uns anys d'intensa activitat com a crític i conferenciant. El 1962 mor el seu pare i es publica en anglès el seu diccionari amb el títol A Dictionary of Symbols, amb pròleg de Herbert Read. El 1963 trenca amb Antoni Tàpies, del que havia escrit diversos llibres i articles. El 1966 veié la peŀlícula El senyor de la guerra de Franklin J. Schaffner, que tant repercutirà en la seva obra poètica. El 1971 emmalalteix de càncer de pàncrees, és operat, però l'11 de maig de 1973 mor a la seva casa del carrer Herzegovino de Barcelona.
[edita] Anàlisi
Juan-Eduardo Cirlot s'adscriví cap als anys 1940 a l'escola surrealista i al dadaisme, per a assumir després una tradició espiritualista de molts llargs horitzons (la Càbala, el sufisme i els estudis orientals) d'anhel universal. D'aquí prové el seu interès per la simbologia, que imbuirà tota la seva activitat literària i la seva important tasca com a crític d'art.
Com a membre de Dau al Set, fou coŀlaborador de Joan Brossa i Antoni Tàpies. Féu importants estudis sobre simbologia i hermenèutica medieval, reuní una important coŀlecció d'espases i la seva copiosa i variada producció poètica —més de cinquanta llibres— es mantingué allunyada i independent de les corrents que dominaren la poesia de postguerra a causa de la seva obscuritat y hermetisme; darrerament, malgrat tot, la seva figura no cessa de revaloritzar-se a través de contínues revisions, reedicions, aparicions d'obres inèdites i homenatges. El més conegut de la seva obra és la fase de la seva evolució poètica centrada en l'actriu Rosemary Forsyte, que encarna a Bronwyn en la peŀlícula El senyor de la guerra (1966) de Franklin J. Schaffner, i inspirà la fase permutacional de la seva poesia.
Com a poeta la seva escritura gaudeix de jocs lúdics i malabarismes lèxics dins d'un to general d'elegia. Hi ha ressons de les quimeres avantguardistes. En quant a la seva hermètica idea de la poesia, Cirlot la formulà el 1968 amb aquestes paraules:
| « | Si publico pocs exemplars és perquè crec que en l'actualitat és molt difícil o quasi impossible interessar amb una poètica nova, sobretot si aquesta versa sobre experiències espirituals i no sobre problemes de la massa. La humanitat vol convertir als poetes en periodistes, agents de publicitat o sacerdots, gèneros molt distints i respectables en diversos graus. Perè el poeta no és res d'això. És tan sol algú que respon a preguntes formulades per quelcom que s'assembla al no res. I la seva veu té ressonància que no podria evitar encara que volgués. A això se li diu hermetisme. | » |
Cirlot conreà també l'aforisme al seu llibre Del no mundo (1969), on pot rastrejar-se el seu pensament fins a les fonts de Nietzsche i Lao Tse. El 1986 es publicà l'inèdit El mundo del objeto a la luz del surrealismo que, escrit el 1953, s'avança a les corrents conceptuals de les últimes dècades i que segueix essent referència essencial per a professors i estudiosos de l'univers de l'objecte artístic. El 1988 es publica 88 sueños, coŀlecció completa dels somnis transcrits per Cirlot publicada parcialment a la revista catalana Dau al Set i que mostren la importància que per a la seva formació tingué el segell del surrealisme.
Com a erudit és conegut internacionalment pel seu Diccionario de símbolos, que segueix reeditant-se amb èxit en l'estela de simbòlegs com Carl Gustav Jung, Mircea Eliade, Gaston Bachelard, René Guénon i Gilbert Durand.
[edita] Obres
[edita] Poemaris
- Canto de la Vida muerta (1946)
- Donde las lilas crecen (1946)
- Cuarto canto de la vida muerta y otros fragmentos (1961)
- Regina tenebrarum (1966)
- Bronwyn (1967)
- Cosmogonía (1969)
- Orfeo (1970)
- 44 sonetos de amor (1971)
- Variaciones fonovisuales (1996)
- En la llama. Poesía (1943-1959) (2005)
[edita] Assaigs
- Diccionario de los ismos (1949)
- Ferias y atracciones (1950)
- El arte de Gaudí (1950)
- La pintura abstracta (1951)
- El estilo del siglo XX (1952)
- Introducción al surrealismo (1953)
- El mundo del objeto a la luz del surrealismo (1953)
- El Ojo en la Mitología: su simbolismo (1954)
- El espíritu abstracto desde la prehistoria a la Edad Media (1965)
- Diccionario de símbolos (1968)
- Del no mundo : Aforismos (1969)
- 88 sueños; Los sentimientos imaginarios y otros artículos (1988)
- Confidencias literarias (1996)
[edita] Bibliografia
- Juan Eduardo Cirlot: Diccionario de los Ismos, Ediciones Siruela, Madrid, 2006. ISBN 849841024X
- —, Diccionario de Símbolos, Ediciones Siruela, Madrid, 2003 (10ª edició). ISBN 8478443525
