P??ncrees
De Viquip??dia
| P??ncrees | |
|---|---|
 |
|
 |
|
| Gray | subject #251 1199 |
| Art??ria nodridora | Art??ria pancreaticoduodenal inferior, Art??ria pancreaticoduodenal superior |
| Retorn ven??s | Venes pancreacticoduodenals |
| Innervaci?? | Plexe pancre??tic, Plexe cel??ac, Nervi pneumog??stric |
| MeSH | Pancreas |
| Dorlands/Elsevier | p_02/ |
El p??ncrees ??s un ??rgan glandular annex del tub digestiu, situada a la cavitat abdominal, amb forma d'L apa??sada. Es localitza en posici?? retroperitonial, limitada per l'est??mac al davant, el duod?? a la dreta i la melsa a l'esquerra.
Taula de continguts |
[edita] Anatomia
Es divideix en quatre zones:
- Cap: porci?? envoltada pel duod??, a la part descendent del qual s'insereix a trav??s de les papil??les o car??ncules. Tamb?? se l'anomena "p??ncrees menor".
- Coll: uneix el cap i el cos. Se situa anterior als vasos mesent??rics superiors (art??ria i vena), els quals deixen un solc a la cara posterior del p??ncrees. La cara anterior del coll es troba adjacent al p??lor (porci?? distal de l'est??mac).
- Cos: continuaci?? del coll. La part anterior del cos contacta amb la base de l'est??mac, mentre que la posterior es relaciona amb l'aorta, l'art??ria mesent??rica superior i el rony??, gl??ndula suprarrenal i vasos renals esquerres.
- Cua: passa per davant del rony?? esquerre, relacionant-se amb l'hili espl??nic i la flexura c??lica esquerra. S'acompanya dels vasos espl??nics (art??ria i vena) i travessa les capes del lligament espleno-renal, acabant amb un lleu gir superior.
Internament es compon de:
- Conducte pancre??tic principal o de Wirsung: comen??a a la cua i continua fins al cap, on gira inferiorment i es relaciona amb el conducte biliar (col??doc). La uni?? d'aquests conductes (ampolla de Water) d??na lloc a l'ampolla hepatopancre??tica, que desemboca al duod?? a trav??s de la car??ncula major. Aquesta ampolla est?? envoltada per l'esf??nter d'Oddi, de musculatura llisa, que ajuda a controlar el flux biliar i el de suc pancre??tic cap al duod??.
- Conducte pancre??tic accessori o de Santorini: drena el coll i la part inferior del cap del p??ncrees, i desemboca al
[edita] Vascularitzaci??
La cua i el cos s??n irrigats per les art??ries pancre??tiques, petites branques de l'art??ria espl??nica a la part superior i de l'art??ria pancre??tica inferior a la porci?? inferior. El cap l'irriguen les art??ries pancreatoduodenals superiors i inferiors.
[edita] Retorn ven??s
Les venes pancre??tiques corresponents desemboquen a la vena espl??nica, la qual drena en ??ltim terme a la vena porta.
[edita] Drenatge limf??tic
Els vasos limf??tics acompanyen els sanguinis i acaben als ganglis pancreatoespl??nics situats longitudinalment a l'art??ria espl??nica.
[edita] Innervaci??
El p??ncrees ??s innervat per fibres nervioses del plexe cel??ac, situat a la part m??s alta del mesogastri.
[edita] Histologia
T?? dos components estructurals:
- P??ncrees exocr??: gl??ndula serosa que sintetitza i secreta enzims per a la digesti??, que van a parar al duod??. S'organitza en l??buls formats per acins, unitats secretores de precursors dels enzims digestius (tripsinogen, pepsinogen, amilases, ribonucleases, etc.).
- P??ncrees endocr??: constitu??t per c??l??lues altament especialitzades que sintetitzen i secreten hormones controladores del metabolisme gluc??dic, lip??dic i proteic, les quals s??n secretades al torrent sanguini.
[edita] Fisiologia
La secreci?? pancre??tica augmenta en arribar els aliments a l'est??mac i ??s controlada pel sistema nervi??s en tres fases: cef??lica, g??strica i intestinal, no independents de les fases secretores de l'est??mac.
[edita] Secreci?? exocrina
La secreci?? exocrina est?? formada per elements inorg??nics (principalment aigua, clor, bicarbonat, sodi i potassi) i enzims o elements org??nics (proteol??tics com la tripsina o les elastases, amilol??tics com l'alfa-amilasa, lipol??tics com la lipasa, i tamb?? nucleases, mucina i altres prote??nes). Amb l'alliberaci?? a l'intest?? prim d'aquests productes col??labora en la digesti?? dels aliments.
| Nom de les c??l??lules | Secreci?? exocrina | Senyal prim??ria |
| C??l??lula centreacinar | Ions bicarbonat | Secretina |
| C??l??lula basof??lica | Enzims digestius
(Amilasa pancre??tica, Lipasa pancre??tica, Tripsinogen) |
CCK |
[edita] Secreci?? endocrina
La secreci?? endocrina consta de diverses hormones encarregades del control metab??lic. La principal ??s la insulina, produ??da per les c??l??lules beta del p??ncrees, agrupades en els anomenats illots de Langerhans. La s??ntesi d'insulina ??s controlada a diferents nivells, i la seva secreci?? augmenta tal com augmenten els nivells de glucosa circulant. Aquesta hormona s'encarrega d'activar i inhibir diferents processos metab??lics tals com la gluconeog??nesi, d'augmentar el peristaltisme del tub digestiu, controlar la sensaci?? de gana a nivell del sistema nervi??s central, etc. Un d??ficit en la producci?? d'aquesta hormona implica l'aparici?? de la diabetis. Altres hormones secretades pel p??ncrees s??n el glucag??, que estimula tamb?? la s??ntesi i secreci?? d'insulina, inhibint-se quan aquesta augmenta, i la somatostatina, que fa l'acci?? contr??ria.
| Nom de les c??l??lules | Producte endocr?? | % illots cel??lulars | Funci?? representativa |
| C??lul??la beta | Insulina i Amilina | 50-80% | Disminuci?? sucre de la sang |
| C??l??lula alfa | Glucag?? | 15-20% | Augment del sucre cel??lular |
| C??l??lula delta | Somatostatina | 3-10% | Inhibici?? p??ncrees endocr?? |
| C??l??lula PP | Polip??ptid pancre??tic | 1% | Inhibici?? p??ncrees exocr?? |
[edita] Embriologia
El p??ncrees prov?? principalment de l'endoderm amb aportis del mesoderm per a algunes estructures. Es forma dels esbossos, ventral i dorsal, en el mesenteri dorsal. Durant el desenvolupament i a causa de les rotacions de les nanses intestinals ambd??s esbossos s'uneixen formant un p??ncrees ??nic. L' esb??s ventral sorgeix del conducte col??doc i per tant a la dreta, despr??s del gir es despla??a posteriorment arrossegant aquest conducte fins a l'esquerra a un nivell immediatament inferior a l'esb??s principal o esquerre. Despr??s de la fusi?? dels par??nquimes el conducte de l' esb??s principal degenera quedant com accessori i el p??ncrees menor (ara proc??s unciforme) aporta el seu conducte com principal.
