Cultura clàssica
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Clàssic (desambiguació)». |
Cultura clàssica és la cultura esdevinguda durant l'antiguitat clàssica. El període clàssic, entre el període arcaic i el període hel·lenístic esdevindrà el primer referent per als futurs classicismes.
Taula de continguts |
[edita] Períodes anomenats clàssics
El concepte clàssic és un concepte occidental i s'ha associat a l'edat antiga; a l'edat moderna es reprèn la cultura clàssica. Durant el Renaixement s'estableix el pensament que l'edat mitjana és un període fosc i intermedi. El mateix terme Renaixement ens indica la resurrecció de la cultura, en una terminologia catòlica.
[edita] Antiguitat clàssica
L'època clàssica per excel·lència és l'antiguitat clàssica.
Tradicionalment, s’ha considerat que l’Imperi romà no afegeix res substancial a la cultura grega a excepció de la creació d’un model militar d’enorme fortuna. Això permet l’exportació per part de l’Imperi Romà d’aquell model cultural i en segon terme se sedimenta un pòsit cultural comú a les terres que envolten la Mediterrània. Encara que autors com Piranesi creuen que els models romans són superiors als grecs.
[edita] Període clàssic
Entenem com període clàssic, el període de la cultura grega que transcorre entre el període arcàic i el període hel·lenístic. El segle V aC, Atenes comanda 400 ciutats sota la lliga de Delos, és el període clàssic. Aspectes destacats del període clàssic:
 Moneda de 20 dracmes, imatge d'un temple i efígie de Pèricles, 1982. |
 Andokides-Maler, ceràmica, 520 aC. |
- Cultura: destaca el filòsof Plató que determina el pensament, la moral i el sentit de justícia europeu; l’historiador Heròdot que separa la fantasia del relat històric.
- Política: destaca un nom propi, Pèricles és l’impulsor de l’ideal democràtic i de l’Acròpoli.
- Arquitectura: els edificis més singulars de l'Acròpoli són el Partenó, l'Erectèon i els Propileus.
- Escultura: segurament si veiéssim com finalitzaven les seves escultures Miró o Policlet no ens semblarien escultures clàssiques, car ara estem acostumats a veure les seves escultures sense la capa de pintura amb que recobrien els marbres. Miró és molt conegut pel Discòbol i Policlet pel Dorífor conegut també com “cànon”
- Pintura: no es conserva gaire pintura de Grècia, les tècniques més habituals eren la pintura mural i la pintura sobre taula. Sabem per escrits clàssics que Polignot i Apol·lodor eren dos dels pintors més reconeguts a Atenes. Polignot pinta amb un estil auster grans composicions de temàtica mitològica i paisatgista i Apol·lodor innova afegint clar fosc en les seves obres.
[edita] Altres cultures
Altres cultures no han format la idea d'un temps i un lloc fundacional de la seva cultura, tampoc han valorat la ruïna com un objecte que dóna memòria d’un passat esplèndid o d'objecte a conservar. A Xina o Japó, la influència d'Occident ha fet replantejar i està fent replantejar la mirada enrere cap a la pròpia cultura.
Conceptualment, podem entendre que Egipte, Mesopotàmia o la Xina disposen de períodes antics, en els quals les seves cultures s’aferren a tradicions i cànons inviolables. És per això que ens referim a aquestes cultures com antigues; habitualment no emprem el terme clàssic per referir-nos a aquestes cultures
