Cova Negra
De Viquipèdia
| la Cova Negra | |
|---|---|
| Nivell de protecció | P.N. Municipal |
| País | .svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(simple).svg.png){kind=small} País Valencià |
| Localització | Xàtiva (Costera) |
| Coordenades | |
| Superfície | 57,18 hà |
| Data de declaració | 2006 |
| Administració | Ajuntament de Xàtiva |
| Espècies vegetals més representatives | |
| Espècies animals més representatives | |
La Cova Negra és un una cova situada en el terme municipal de Xàtiva a la vora del riu d'Alboi i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic. Allí s'han trobat restes dels darrers homes de Neandhertal que habitaren Europa.
A més, la Cova Negra és un Paratge Natural Municipal declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 31 de març de 2006.
Aquest paratge natural de 57,18 ha. se situa en l’estreta vall formada pel riu Albaida, en travessar els relleus de la serra Grossa, a l’eixida del denominat Estret de les Aigües. En el meandre més ampli que forma el riu Albaida, a l’altura del Pic del Paller, s’observa la Cova Negra, denominada d’esta manera per l’aspecte negrós de les seues parets.
Taula de continguts |
[edita] Vegetació
Poden distingir-se clarament dues unitats ambientals, la fluvial i la muntanyesa. En el primer es troben comunitats vegetals flotants o submergides com la formada per les llentilles d’aigua i les carofícies i en les zones tranquil·les del llit del riu, abundatns comunitats de macròfits. En la zona de la ribera es troben sobretot comunitats de canyar, canyissars i jonqueres, ademés de murtes i baladres. També estan bé representades les formacions de boscos riparis galería típics d'ecosistemes de ribera amb presència de xops i oms.
En la zona muntanyesa dominen el matoll, el coscoll i el llentiscle juntament amb espècies com el margalló i altres com el garrofer o l'ullastre. Les formacions de brolla ben adaptats als sòls pobres són la formació més estesa per tota la zona, amb espècies com: el bruc, l'argelaga o l'estepa blanca. També són destacables les espècies de timons, com la pebrella, endemisme valencià, i altres de gran interés en apicultura i medicina popular: cua de gat, herba d'olives, etc.
També estan presents endèmiques pròpies de les parets i fissures rocoses: com l'orella de ratolí o l'orelleta de roca, això no obstant, l’espècie de major rellevància és l’ull de perdiu, espècie inclosa en totes les llistes internacionals sobre espècies en perill d’extinció, i la seua àrea de distribució es restringeix únicament a les muntanyes del Buixcarró i del Mondúver, i a Xàtiva a la serra del Castillo i en la Cova Negra.
[edita] Fauna
Pel que fa a la fauna, existeixen amfibis com Bufo bufo, Bufo caramida i Rana perezi; rèptils com el dragó comú, la sargantana cuallarga o la sargantana comuna; mamífers com l'eriçó comú, la musaranya comuna, la geneta o el porc senglar i aus, el grup millor representat, amb la presència entre altres de l'àguila de panxa blanca, el xoriguer, la falcia, o l'oriol.
[edita] Paisatge
El valor paisatgístic d’este enclavament és molt elevat, s’accentua el seu interés en tractar-se d’un estret congost encaixat en els contraforts de la serra Grossa, la senda existent al llarg d’este tram del riu constitueix un bon lloc d’observació, des del qual pot obtenir-se una bona perspectiva de tota la conca visual del paratge.
[edita] Presència humana
La Cova Negra, declarada bé d'interés cultural, constitueix un jaciment en el context de la prehistòria europea bàsic per a explicar el món de l’home de Neanderthal i la cultura musteriana. Un altre dels elements patrimonials importants existents en el paratge és la canalització medieval que el recorre en tota la seua extensió i que conduïa l’aigua del brollador de Bellús, fins a la ciutat de Xàtiva, es van construir galeries o aqüeductes, entre els que destaquen per la seua singularitat les Arcaetes d’Alboi i l’aqüeducte de Sant Antoni.
La utilització de l’espai de l’Estret de les Aigües i l’explotació dels seus recursos ha arribat fins a l’època industrial, de la Casa de la Llum, instal·lació destinada a la producció d’electricitat mitjançant l’aprofitament de la força de l’aigua estancada riu amunt.
