Sargantana cuallarga
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Psammodromus algirus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||||
La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) es troba a Algèria, Estat francès, Itàlia, Marroc, Ibèria i Tunísia.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
És una sargantana fàcilment identificable, a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans.
Els exemplars adults poden fer fins a 270 mm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos.
Les escates que recobreixen el dors i els flancs són aquillades i alhora imbricades, tret que també s'estén a les ventrals. Aquestes característiques descrites de les escates, ultra la llargària de la cua, permeten de diferenciar-la fàcilment de la sargantana roquera (Podarcis muralis) i de la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), ambdues presents també al territori dels Països Catalans.
La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles grogues molt ostensibles en els flancs, entre les quals també n'hi ha de negres. El ventre, per la seua part, és un xic iridiscent i mostra tons blancs groguencs. Els mascles en zel tenen la gola i la zona temporal de color vermell ataronjat. D'altra banda, els mascles normalment exhibeixen puntets blaus a l'espatlla, cosa que és molt útil per a diferenciar ambdós sexes (dimorfisme sexual).
Un tret molt característic d'aquest petit saure rau en la capacitat d'emetre xiscles, fet que també es dóna en Psammodromus hispanicus i en Acanthodactylus erythrurus.
[edita] Hàbitat
Viu preferentment en llocs arbustius i herbacis, on, atesa la seua coloració, passa desapercebuda fàcilment dels seus depredadors. També freqüenta les pinedes degradades, on sovint se la veu enfilada als pins.
És un saure característic dels llocs secs i solellosos, per la qual cosa no es troba a les zones altes i muntanyenques.
[edita] Alimentació
Es nodreix bàsicament de petits insectes, especialment ortòpters, que captura amb certa facilitat, gràcies a la seua agilitat de moviments.
[edita] Reproducció
L'època de zel coincideix amb l'inici de la primavera, i a finals de juny o bé a principis de juliol les femelles ponen de vuit a onze ous de forma esfèrica i de petites proporcions. Quan neixen, els petits ja són perfectament formats i comencen llur vida independent nodrint-se de petits artròpodes.
[edita] Situació legal als Països Catalans
Com la majoria de rèptils, és una espècie protegida per la llei.
[edita] Bibliografia
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 63.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 69-70. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- Kwet, Axel: Reptilien und Amphibien Europas. Franck'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart, 2005. ISBN 3-440-10237-8.
