Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Saure - Viquip??dia

Saure

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Sauria
Registre f??ssil: Permi?? - Actualitat
Tuatara (Sphenodon punctatum)
Tuatara (Sphenodon punctatum)
Tiliqua nigrolutea
Tiliqua nigrolutea
Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Chordata
Classe: Sauropsida/Reptilia
Subclasse: Diapsida
Clade: Sauria
(Gauthier, 1984)
Subgrups
Microlophus peruvianus fotografiat al Per??.
Microlophus peruvianus fotografiat al Per??.
Drag?? aqu??tic bru (Physignathus lesueurii) fotografiat a Austr??lia.
Drag?? aqu??tic bru (Physignathus lesueurii) fotografiat a Austr??lia.
Phrynosoma coronatum
Phrynosoma coronatum

Els saures s??n un subordre de r??ptils de l'ordre dels escatosos que agrupa les sargantanes, els dragons, els camaleons, les iguanes i els var??nids, entre d'altres.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • Cos allargat cobert amb escates c??rnies i, de vegades, ??ssies, amb cintura escapular i pelviana.
  • Dos parells de potes pentad??ctiles ben desenvolupades, encara que hi ha algunes esp??cies que no en tenen (fam??lia dels ??nguids i dels esc??ncids).[1]
  • Gaireb?? sempre tenen tres parpelles, que poden ??sser transparents, una de les quals t?? funcions de membrana nictitant.
  • Algunes esp??cies tenen ull parietal.

[edita] Reproducci??

Es reprodueixen des del mes de mar?? fins al juny. S??n animals ov??pars (les femelles dipositen els ous en forats del s??l, els colguen i se'n desentenen totalment) per?? n'hi ha alguns representants que s??n ovoviv??pars com els esc??ncids.

[edita] Alimentaci??

Mengen cucs o insectes vius, malgrat que alguns s??n frug??vors i poden completar la dieta amb vegetals tendres.

[edita] Costums

S??n animals terrestres que habiten en zones c??lides, on romanen llargues estones prenent el sol. A l'estaci?? desfavorable presenten hibernaci??.

S??n inofensius i, als Pa??sos Catalans, nom??s el llangardaix verd (Lacerta viridis) i el llangardaix com?? (Lacerta lepida), poden produir mossegades perilloses.

Com a sistema de defensa tenen la fugida i la possibilitat de l'autoamputaci?? de la cua, la qual poden desprendre amb molta facilitat per efecte d'una forta contracci?? muscular (i mentre el bellugueig de la cua distreu l'enemic, poden fugir) i la poden regenerar amb facilitat. Una cua regenerada es caracteritza per la manca dels anells regulars d'escates.

[edita] Observacions

Aquest subordre, que compr??n 2.700 esp??cies, ??s representat als Pa??sos Catalans per les fam??lies dels gec??nids, lac??rtids, esc??ncids i ??nguids.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, plana 66. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Saure
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies