Musaranya comuna
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Crocidura russula (Hermann, 1780) |
||||||||||||||
La musaranya comuna (Crocidura russula) es troba a Europa i a l'Àfrica del nord.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Per a reconèixer aquesta musaranya, cal fixar-se en tres coses: el pèl, les orelles i les dents. Els pèls que recobreixen el cos són de dues menes: uns de curts i atapeïts i uns altres de llargs que neixen escampats entre els primers i són visibles, sobretot, a la cua. Les orelles, grans, sobresurten entre el pelatge, i les dents són totalment blanques.
La coloració és molt variable. Els exemplars joves són totalment grisos, mentre que els adults exhibeixen unes tonalitats diferents al ventre i a l'esquena, tonalitats que varien segons l'estació de l'any. A l'estiu mostren colors marronosos pel dors i els flancs, i grisosos o gris marronosos pel ventre; quan arriba l'hivern, la coloració dorsal s'ha fet totalment grisa amb alguns reflexos argentats. A mesura que l'estació avança, el pelatge dorsal va adquirint progressivament tons vermellosos, mentre que el ventre es va fent marronós.
Dimensions corporals: cap + cos (6,3 - 8,5 cm) i cua (3 - 4 cm).
Pes: 7 - 13 g.
[edita] Hàbitat
Alzinars, suredes, màquies i vores de camps i camins, on s'amaga entre les pedres i les herbes. També se la pot trobar als jardins de les cases i en estables.
[edita] Etologia
És agressiva i molt voraç. Mostra activitat diürna i nocturna durant tot l'any.
Les femelles que estan criant surten a passeig quan els seus petits són capaços de caminar. Normalment la mare va al davant, la primera cria se li enganxa a la base de la cua, la segona s'agafa a la cua del seu germà avançant en fila índia.
[edita] Espècies semblants
La musaranya de jardí és una mica més petita (els adults no superen els 4 g de pes) i té la cua relativament més llarga.
La musaranya etrusca és de mida més petita, té el cap més gran comparat amb el cos i la cua relativament més llarga. A més, no té la coloració ventral tan clarament diferenciada de la dorsal.
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 36-37.
[edita] Referències
- Fordham et al (2006). Musaranya comuna. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 14 desembre 2007.
