Art de l'Índia
De Viquipèdia
L'Art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflexe de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural. Tanmateix, té un caràcter principalment religiós, l'art serveix com a mitjà de transmissió de les distintes religions que han jalonat l'Índia: hinduisme, budisme, islamisme, cristianisme, etc. També hi ha que destacar com a traç distintiu de l'art indi el seu afany d'integració amb la naturalesa, com a adaptació a l'ordre universal, tenint en compte que la major part d'elements naturals (muntanyes, rius, arbres) tenen per als indis un caràcter sagrat.
Un dels fets determinants en la construcció de la cultura índia ha sigut la diversitat ètnica dels múltiples pobles que han anat arribant a les seves terres: des dels aborígens de raça negra, foren arribant en successives onades pobles oceànics, protomediterranis mesolítics, armenis, aris (1500 aC), perses i grecs (600-300 aC), parts i protomongols (50 aC-300), huns (segles VI-VIII), àrabs (segles IX-XII), turco-afgans (segles XIII-XV), turco-mongols (segles XVI-XVIII) i britànics (segles XIX-XX). Aquesta barreja de pobles i cultures produeix un art de gran diversitat estilística i formal, convivint diverses tendències artístiques segons la regió.
Taula de continguts |
[edita] Cronologia
[edita] Cultura de l'Indus
La primera gran civilització índia es produí en torn a 2500-1200 aC, coneguda avui dia per les excavacions realitzades el 1920 per John Marshall a l'antiga ciutat de Mohenjo-Dāro. En aquest emplaçament existiren nou ciutats superposades, de perfecta urbanització, amb un sistema de clavegueram molt avançat, carrers paraŀlels i edificis públics, tot segons un pla regular i sistemàtic; la construcció es realitzava amb terrissa i maó. D'igual importància són les excavacions realitzades a Harappā. En aquestes dos ciutats s'han trobat gran quantitat de segells amb representacions d'animals, ceràmica, escultura i útils de metall (or, plata, coure i llautó).
[edita] Art maurya (segle III adC)
La dinastia Maurya va expulsar als successors d'Alexandre el Gran de l'Índia septentrional, ocupant tot el curs mig de l'Indus i la part central de la península del Deccan. Cultura de religió budista, tot el seu art gira en torn a la vida i ensenyances de Buda. Com a material de construcció la pedra substitueix al maó, resultant edificacions més duraderes que les de períodes anteriors. Els primers vestigis els tenim als santuaris rupestres de Barābar i al Palau d'Aśoka a Pātaliputra, amb columnes aïllades (lāt) de gres polit, amb capitell campaniforme generalment amb un grup animal esculpit en alt relleu.
El monument característic d'aquest període és l'stūpa, túmul funerari de caràcter commemoratiu, generalment recobert de relleus amb escenes de la vida de Buda. Destaquen per la seva qualitat i conservació els stūpes de Sānchi, Bhārhut i Bodh-Gayā. L'arquitectura està íntimament lligada a la naturalesa, amb dos tipologies d'edificis diferenciades: el santuari (chaitya) i el monestir (vihāra). El chaitya sol tenir planta absidal tripartita i volta de mig canó; la vihāra té planta quadrada, al voltant de la qual es coŀloquen les ceŀles dels monjos, amb sostre basat sobre pilars.
L'escultura es desenvolupa principalment als capitells, amb influència persa en la representació d'animals, i malgrat un accentuat hieratisme destaca pel seu modelat i equilibri de masses, que seran arquetípics en la posterior escultura índia. L'alt relleu era més estàtic, mentre que el baix relleu tenia caràcter més narratiu, ornant les balustrades (védikā) i les portes (torana) dels stūpa.
[edita] Art de Gandhāra (segles III adC-I)
.jpeg/200px-Gandhara_Buddha_(tnm).jpeg)
L'art de Gandhāra és de tradició grecobudista, amb influència heŀlenística i sassànida, destacant per la representació directa de la imatge de Buda. Els monestirs estan compostos per santuaris, ceŀles i sales de reunió, com el de Takht-i-Bahi, prop de Peshawar. Evoluciona la tipologia de l'stūpa: la cúpula domina un alt tambor cilíndric coŀlocat sobre una base quadrada; bon exemple és el de Kanisha, a Peshawar.
[edita] Art de Mathurā (segles I-IV)
Es localitza a la ciutat de Mathurā, situada a la conca superior del Ganges, desenvolupant una important escola artística que es difondrà per la resta de l'Índia i influenciarà a l'art gupta. Ens han arribat poques representacions d'aquest període degut a la destrucció produïda per la invasió islàmica. L'estil Mathurā barrejava elements tradicionals indis amb motius grecoromans: cal destacar la sèrie de marfils de l'aixovar d'una princesa trobats a Begram.
[edita] Art d'Amarāvati (segles II-III)
La regió d'Amarāvati es troba a la vall inferior del riu Kistna. Coetani del Mathurā, també té influència grecoromana, com ho demostra les restes trobades a Virapatnam (Pondicherry). A l'igual que els estils anteriors, les seves obres principals són monestirs i stūpes, destacant el gran stūpa d'Amarāvati, de 50 metres d'altura. L'escultura es caracteritza per una composició centrada i personatges agrupats sense espais buits, amb un peculiar somriure als rostres femenins. Reinterpreten els estils anteriors creant un llenguatge eclèctic; Buda és representat a vegades amb aspecte humà i a vegades com a símbol.
[edita] Art gupta (segles IV-VIII)
.JPG/300px-Aurangabad_-_Ajanta_Caves_(57).JPG)
L'època gupta és la més arquetípica de l'art indi, l'època clàssica per exceŀlència. És l'època d'expansió total del budisme, de la creació dels grans sistemes filosòfics (Vedānta) i de la literatura dramàtica (Kālidāsa). El seu art és una evolució dels estils anteriors, caracteritzat pel purisme formal, l'harmonia de proporcions i la idealització de la figura humana. Els seus exemples més característics són els grans santuaris rupestres (Ajantā, Ellorā, Aurangabad, Elephanta) i els temples a l'aire lliure (Ter, Chezarla, Bhitargaon, Bodhagaya, Sānchi, Deogarth, Sirpur). Destaca especialment el santuari d'Ajantā, amb un conjunt de 30 coves que aglutinen totes les manifestacions artístiques: arquitectura, escultura i pintura; 16 d'aquestes coves estan decorades amb magnífiques pintures murals, com el famós Bodhisattva del lotus blau. Als frescos d'Ajantā s'aglutinen l'antic naturalisme hindú amb el misticisme del budisme mahāyāna.
L'art gupta es va extendre per quasi tot el Deccan: els Chālukya l'empraren als temples d'Ahiōlē i Bādāmi (550-750), i els Pallava el posaren de manifest al seu complexe arquitectònic-escultòric de Mahābalipuram, cinc temples monolítics amb gegantines estàtues i un gran relleu de 30 metres de llarg per 10 d'alçada. A aquests estils se'ls sol denominar "postgupta".
[edita] Art hindú (segles IX-XII)
Durant aquest període perviuen els estils anteriors, accentuant les formes brahmàniques. El tipus de santuari més difós és el sikhara, com el d'Udaipur. L'arquitectura es divideix en dues tipologies: l'edifici cobert i la piràmide, característic de l'art dràvida (vimāna de Tanjore, segle XI), i l'edifici amb sostre curvilini (temples de Gujarāt i Kāthiāwār). A les regions muntanyoses es troben temples monolítics, que repeteixen les formes tradicionals. Entre els segles X-XI es produeix l'art de Khajurāhō, que es pot considerar la culminació de l'art indo-ari per l'elegància dels seus temples i l'escultura que els ornamenta. A Orissā, a la part nord-oriental de l'Índia, es desenvolupen noves tipologies arquitectòniques, que converteixen els sikhara i els vimāna en representacions arquitectòniques dels déus hindús, com a Bhubaneshwar i Kōnārka. A l'Índia septentrional continua l'estil Pallava; l'escultura conserva el caràcter monumental dels períodes anteriors.
[edita] Art islàmic (segles XII-XVIII)
La invasió musulmana, que té la seva culminació a l'Imperi Mogol, provoca una gran convulsió a la societat índia i, per tant, al seu art. A les formes tradicionals s'afegeixen elements característics de l'art islàmic, amb noves tipologies com la mesquita. Aquest sincretisme artístic es manifesta a construccions com les mesquites de Lahore i Delhi i a les sepultures d'Agra, sobre tot al famós Taj Mahal (segle XVII). Aquestes construccions es distingeixen de l'art islàmic pur pel seu sentit de la massa i de la decoració plàstica.
L'art tradicional hindú té la seva manifestació a l'escola miniaturista de Rajput, on vivia una comunitat jainista que creà un art que tingué gran difusió a Occident, plasmat en un conjunt de temples i escultures de marbre amb incrustacions de pedres de colors, decorats amb gran preciosisme.
A partir del segle XII l'escultura es realitza més en bronze que en pedra, destacant les representacions del déu Śivá en actitud dançant; després seran caraterístics els retrats de guerrers i cortesans, tradició que arribarà fins al segle XVIII.
L'arquitectura de finals d'aquest període evoluciona cada cop més cap a formes més complexes, amb gran riquesa decorativa, en la que es podria denominar una fase "barroca" de l'art indi –sense fer paraŀlelismes amb el barroc europeu-.
[edita] Art contemporani (segles XIX-XX)
L'ocupació britànica va suposar la proliferació d'un estil colonial que va aportar a l'art indi els llenguatges estilístics europeus. Tingué força repercussió la influència de l'art francès, sobre tot per la presència de militars francesos que assessoraven als marajàs indis en la seva lluita contra els anglesos als primers anys d'ocupació, com podem percebre a Nagpur, Baroda i Hyderabad. La conquesta britànica portà un estil colonial semblant al realitzat als Estats Units: Catedral de Sant Joan, Calcuta (1787), Ajuntament de Bombai (1855), fort de Sant Jordi (Madràs).
El segle XIX es caracteritzà per l'ús d'un estil neogòtic victorià, sobre tot a edificis oficials. Fins a finals d'aquest segle no hi hagué un cert renaixement de l'arquitectura índia: Victoria Memorial Hall, Calcuta (1912), edifici de Correus de Bombai, planejament urbanístic de la nova capital, Nova Delhi.
El segle XX suposà l'obertura a tipologies més universals, obrint-se l'art indi a les formes d'avantguarda, com es pot apreciar en la intervenció d'arquitectes estrangers com Le Corbusier a Chandigarh i Bangalore.
[edita] Font
- Carmen García-Ormaechea: El arte indio, Historia 16, Madrid, 1992.
