Angelets de la terra
De Viquipèdia
Els Angelets de la terra és el nom que reberen els pagesos del Rosselló que van lluitar contra l'ocupació francesa de la Catalunya Nord. L'origen de la seva revolta fou l'aixecament d'aquests pagesos nord-catalans els anys 1667 a 1675 contra la gabella de la sal (un impost sobre la sal imposat pels francesos el 1661).
Aquest fet, contrari a les constitucions del Rosselló, provocà la revolta dels Angelets, la qual es va estendre per les comarques del Rosselló, el Vallespir i el Conflent.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El 7 de novembre del 1659, com a conseqüència de la guerra dels Segadors, les monarquies hispànica i francesa signaren el Tractat dels Pirineus, que significà la repartició Catalunya entre els dos sobirans. La resistència a l'ocupació francesa de la Catalunya Nord començà al març de 1661. Van ser ajusticiats un veguer, amb el notari i el criat que l'acompanyaven, implantant-se tot seguit un impost a la comarca per a pagar el sometent francès.
La gens popular decisió del monarca francès de confiscar l'impost de la sal provocà la revolta. Aquests diners havien de servir pel pagament de les despeses de les places fortes i dels sous dels funcionaris francesos. La confiscació de l'impost de la sal per part de França fou considerada un atemptat contra el jurament reial de respectar els privilegis de la capital del Rosselló, que cobrava una quantitat molt insignificant pel seu control. Els cònsols de Perpinyà protestaren, però una decisió del Consell Sobirà desestimà aquell acord municipal i imposà la voluntat de París.
Els pagesos necessitaven la sal per al bestiar, i un cop apujat el preu desmesuradament es negaren a pagar-lo i es rebel·laren. Els Angelets actuaren sobretot entre 1666 i 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella de la sal, que dificultaven la gestió dels contrabandistes de la sal.
[edita] La primera revolta (1667-1668)
Josep de Trinxeria, un pagès de Prats de Molló, es declarà en rebel·lia contra els ocupants francesos i fou un dels caps dels revoltats. Damià Nonell, conegut com a fill del batlle de Serrallonga i Joan Miquel Mestre de Bellavista, dit l'Hereu Just del Vallespir, foren uns dels lloctinents d'en Trinxeria.
Les partides sota el comandament de diferents caps com Josep de Trinxeria, Joan Miquel Mestre i Damià Novell actuaven contra els funcionaris de l'administració de la gabella, però també contra les tropes franceses dirigides per Francesc de Segarra, un col·laboracionista dels francesos, president del Consell Sobirà (substitut de les tradicionals institucions del Rosselló). La lluita, també, agafà un caràcter d'aixecament anti-francès i així els angelets col·laboraren amb la monarquia hispànica (1673) i intervingueren en la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Bons coneixedors del territori, les guerrilles convertiren perjudicaren greument a les tropes franceses entre els anys 1667 i 1668, perseguint i eliminant un bon nombre de cobradors de l'impost de la sal.
Les forces enviades a aquelles valls i muntanyes foren rebutjades, arribant fins i tot, a partir del mes de juliol de 1668, a oferir cent doblers d'or a qui detingués a qualsevol dels resistents. Francesc Segarra actuà decididament contra els revoltats, arribant fins i tot a organitzar una incursió armada al Vallespir acompanyat per 200 homes armats, sent derrotat al Pas del Llop, a la vall del Rodolès, havent de retirar-se a Arles i acabant l'enfrontament després de vuit dies de lluita amb el compromís de Ceret, pel qual, els guardes de la sal no farien més inspeccions i s'entendrien amb els "consells" de cada poble per a la venda de la sal. A partir d'aquella acció, la resistència es començà a manifestar a més punts d'aquelles contrades. Com a resposta van ser imposades multes a centenars de famílies acusades d'ajudar als miquelets.
[edita] La segona revolta (1670-1674)
El Conflent es revoltà i reclamà els mateixos drets que el Vallespir en la Revolta del Vallespir. El 27 de febrer de 1670 els miquelets o Angelets s'apoderaren d'Arles matant al batlle. Els darrer dies de març es presentaren a Ceret per tal d'alliberar Joan Miquel Mestre de Bellavista, capturat a la carretera de Camprodon, i es feren amos de la ciutat empresonant tota la companyia de soldats a cavall que havien estat enviats per capturar-los.
La importància de la revolta es pot establir per l'amplada i la gravetat de la relació repressiva del poder francès. Hi hagueren execucions, a Arles i a d'altres ciutats, on es penjaren als rebels a les places públiques; mentre els seus béns eren confiscats per a indemnitzar les víctimes i reconstruir tot el que havien fet malbé durant la revolta.
A primers de novembre de 1673 una columna de l'exèrcit francès, format per 3.000 soldats d'infanteria, i un miler de soldats de cavalleria, entrà a l'Empordà i calà foc a la Jonquera. Finalment, el 7 d'abril de 1674 hi hagué una conspiració contra els resistents. Manuel Descatllar fou detingut i traslladat a Perpinyà, reconeixent tots els seus actes, terriblement torturat i executat a la plaça de la Llotja (el 2 d’abril de 1674). Francesc Puig i Terrats va ser condemnat a mort i degollat en públic i davant de la seva mateixa casa, i després trossejat i posat a la porta de la Vila, segons l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Molts d'altres conjurats pagaren la cooperació amb els revoltats amb la pèrdua de la llibertat cívica i del seu patrimoni.
Amb el Tractat de Nimega (1678), França renuncià al seu projecte de bescanviar amb Espanya la Catalunya del Nord per Flandes, la qual cosa féu que s'extingís totalment la revolta.
[edita] Enllaços externs
[edita] Bibliografia
- Ayats, Alain: "La revolta dels angelets i els arxius militars francesos". L'Avenç, núm. 133.
- Durliat, Marcel: Histoire du Roussillon. París: PUF, 1962.
- Sahlins, Peter: "Dues històries de la frontera de la Cerdanya: Del Tractat dels Pirineus (1659) als tractats de Baiona (1866-1868)". L'Avenç, núm. 89.
- Sales, Núria: "Els segles de la decadència". En : Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1989. Vol. IV.
- Sales, Núria: Senyors bandolers, miquelets i botiflers: Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII. Barcelona : Empúries, 1984.
- Sanabre, Josep: El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya. Barcelona : Barcino, 1960.
- Sanabre, Josep: La resistència del Rosselló a incorpora-se a França. Perpinyà : El Trabucaire, 1985.
- Torras i Ribé, Josep M. "El projecte de repressió dels catalans de 1652". En : La revolució catalana de 1640. Barcelona : Crítica, 1991.
- Vilar, Pierre. "El Vallespir, el Rosselló i la Cerdanya: problemes de la frontera". L'Avenç, núm. 86.
