Alfonso Daniel Rodr??guez Castelao

De Viquip??dia

Est??tua de Castelao a Rianxo

Alfonso Daniel Manuel Rodr??guez Castelao va n??ixer a Rianxo (prov??ncia de la Corunya) en 1886, i va morir en l'exili, a Buenos Aires, en 1950. Important pol??tic, escriptor, pintor, i dibuixant gallec. Un dels pares de el nacionalisme gallec. Va estudiar medicina, per?? confessava: "F??xenme m??dico por amor ao meu pai; non exerzo a professi??n por amor ?? humanidade" ("Em vaig fer metge per amor al meu pare; no exercisc la professi?? per amor a la humanitat").

[edita] Biografia

Fill de Manuel Rodr??guez Dios, pescador, i de Joaquina Castelao Genme. Manuel va emigrar a Argentina als tres mesos del naixement de Daniel, i en el transcurs del 1895 Joaquina va emigrar tamb??, duent el petit Alfonso, per a anar a viure amb el seu marit a Bernasconi, a la Pampa. All?? va residir fins a 1900 i segons conta el propi Castelao va descobrir el valor de la caricatura llegint Caras y Caretas. Va estudiar medicina a la Universitat de Santiago de Compostel??la. Durant els seus anys en la universitat brolla el seu inter??s pel dibuix i la pintura i especialment per la caricatura. En 1908 va exposar els seus dibuixos a Madrid i comen??a a col??laborar amb la revista Vida Gallega. Entre 1909 i 1910 fa un curs de doctorat a Madrid i participa en la III Exposici?? Nacional d'Humoristes i col??labora com il??lustrador amb El Cuento Semanal. En 1910 s'especialitza a Santiago en obstetr??cia i en acabar s'instal??la a Rianxo. Durant aquest per??ode va col??laborar en la fundaci?? del setmanari El Barbero Municipal (1910-1914), en el qual va escriure atacant el r??gim caciquil gallec, ingressant en la vida pol??tica local dintre de el Partit Conservador local en una l??nia maurista.

D??na la seva primera confer??ncia al mar?? de 1911, a Vigo, parlant sobre la caricatura i al llarg dels anys seg??ents realitza exposicions de les seves caricatures en diverses ciutats gallegues. En 1912 es va adherir al moviment Acci?? Gallega i el 19 d'octubre del mateix any es va casar Virxinia Pereira. Durant aquesta ??poca va col??laborar en m??ltiples publicacions peri??diques, com El Liberal, El Gran Buf??n, La Ilustraci??n Gallega y Asturiana, Mi Tierra, Suevia, La Voz de Galicia de Buenos Aires, el que va ajudar a popularitzar les seves caricatures. Un despreniment de retina el deixa cec en 1914, per?? una operaci?? li retorna la vista. En 1915 va participar en l'Exposici?? de Belles Arts de Madrid, en la qual obt?? grans elogis de la cr??tica. En 1916 obt?? per oposici?? una pla??a en la delegaci?? de Pontevedra de l'Institut Geogr??fic Estad??stic i en aquest any va ser un dels fundadors de l'agrupaci?? local de les Irmandades da Fala. En 1918 va comen??ar a col??laborar amb el peri??dic madrileny El Sol.

Amb Vicente Risco, Ram??n Otero Pedrayo i altres va fundar la revista N??s ("Nosaltres"), al voltant de la qual va brollar la vida pol??tica i cultural de Gal??cia entre 1920 i 1936. Al gener de 1921, gr??cies a una beca de la Junta d'Ampliaci?? d'Estudis, va viatjar a Fran??a, B??lgica i Alemanya per a estudiar l'art d'aquests pa??sos. Fruit d'aquest viatge va ser el diari que va escriure i que va publicar parcialment en la revista N??s i que va apar??ixer com llibre en 1977 amb el t??tol de ??Diari 1921??. En 1926 va ser nomenat acad??mic de nombre de la Real Academia Gallega. El 3 de gener de 1928 mor el seu fill Alfonso, als 14 anys, i en aquest any va marxar a Bretanya amb la seva dona en viatge d'estudis per a estudiar els creuers bretons que va materialitzar en el llibre ??As Creus de Pedra na Bretanya?? ("Les Creus de Pedra en la Bretanya") al maig de 1930. Tamb?? va quedar profundament afectat per la mort d'Ant??n Losada Di??guez el 15 d'octubre de 1929.

En 1931 va resultar escollit diputat galleguista independent per a les Corts Constituents de la Segona Rep??blica i va participar en la constituci?? de el Partit Galleguista. Membre de la Real Academia Gallega des de 1933, va ser confinat a Badajoz al novembre de 1934. Durant la seva estada a Extremadura va escriure per a A Nosa Terra una s??rie d'articles amb el t??tol de ??Verbas de chumbo?? ("Paraules de plom") que posteriorment integraria en ??Sempre en Galiza??. El 6 de setembre de 1935 es va posar fi al bandejament despr??s de les gestions del nou ministre de la Governaci??, el seu amic Manuel Portela Valladares. En 1936 va ser escollit de nou diputat en la candidatura del Front Popular. Va prendre part de manera destacada en la campanya pel s?? a l'Estatut d'Autonomia de Gal??cia, que va ser aprovat en plebiscit al juny de 1936. La revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil el va sorprendre a Madrid, instal??lant-se a Val??ncia a la fi de 1936 i posteriorment a Barcelona. En 1938 es va exiliar a Nova York i va participar en la campanya de les eleccions al Centre Gallec de L'Havana i, finalment, al juliol de 1940 va marxar a Buenos Aires. Va ser el m??xim impulsor de el Consello de Galicia, creat en 1944 a Montevideo i que pretenia agrupar als diputats gallecs en l'exili, constituint-se en representant de Gal??cia entre les institucions republicanes en l'exili. Va ser president del Consell fins a la seva mort. Va ser ministre sense cartera del govern republic?? en l'exili presidit per Jos?? Giral (1946-1947), establint-se a Par??s, ciutat on va viure fins a agost de 1947.

[edita] Obres

Cego da romer??a (1913)
Un ollo de vidro. Memorias dun esquelete (1922)
As cruces de pedra na Galiza
Cousas (1926, 1929)
Cincoenta homes por dez re??s (1930)
Os dous de sempre (1934)
Retrincos (1934)
Galicia M??rtir (1937)
Atila en Galicia (1937)
Milicianos (1938)
Sempre en Galiza (1944)
Os vellos non deben de namorarse (obra teatral representada el 1941, publicada el 1953)

[edita] Bibliografia

El primer Castelao, 1972. Jos?? Antonio Dur??n. Siglo XXI
Castelao na luz e na sombra, 1982. Valent??n Paz Andrade. La Coru??a, Edici??ns do Castro.
Historia y cr??tica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes, 1980. Bernardino de Pantorba, Madrid.
Historia de caciques, bandos e ideolog??as en la Galicia no urbana, 1972. Jos?? Antonio Dur??n. Madrid, Siglo XXI.
La pintura espa??ola del siglo XX, 1970. J. A. Gaya Nu??o. Madrid, Ib??rico Europea de edic.
Castelao artista, 1968. Luis Seoane. Buenos Aires, Edit. Alborada.
Trascendencia y hondura de Castelao, 1951.Marcial Fern??ndez. M??xico, Edit. Triskele.
El realismo pl??stico en Espa??a. Valeriano Bozal, Madrid, Edic. Pen??nsula.
Pl??stica gallega, 1981. Francisco Pablos, Vigo, Caixavigo
Pintores gallegos del Novecientos, 1981. Francisco Pablos, La Coru??a, Edit. Fundaci??n Barri??
??Arte??, en Galicia, 1976. Manuel Chamoso Lamas, Barcelona, Edit. Noguer.
Un siglo de pintura gallega 1880/1980, 1984. VV. AA., Buenos Aires, Museo Nacional de Bellas Artes
Castelao no arte galego. Carlos A. Zubigalla Barrera. Montevideo, Edic. Ronsel.
La pintura actual en Galicia, 1967. Fernando Mon. Vigo
Pintura contempor??nea en Galicia, 1987. Fernando Mon. La Coru??a, Caixa Galicia.
O libro dos amigos, 1953. Ram??n Otero Pedrayo. Buenos Aires, Editorial Galicia.
O espello na ser??n, 1966. Ram??n Otero Pedrayo. Vigo, Edit. Galaxia.
Obras selectas, 1973. Ram??n Otero Pedrayo, Parladoiro. Vigo, Edit. Galaxia.
Galicia no espello, 1953. Francisco Fern??ndez del Riego. Buenos Aires, Edic. Galicia.
El grabado en Espa??a (siglo XIX y XX). Vol. XXXII de Summa Artis, 1988. Juan Carrete Parrondo; Jesusa Vega Gonz??lez , Francisco Fontbona i Valeriano Bozal. Madrid, Edit. Espasa Calpe.